La llengua de l’Adrenalina (i de l’Astèrix)
No me caldrà pas intentar-vos convéncer de la utilitat dels còmics per aprendre llengües. Tots sabeu que és un bon mitjà, divertit i a vegades cultural, de llengua oral sempre molt elaborada, on imatges i textos se complementen i faciliten la comprensió.
En trobem per a tots els nivells i per a totes les edats, i unes quantes com per exemple Lucky Luke o Les Aventures d’Astèrix permeten múltiples lectures segons l’edat i les capacitats per desxifrar les referències que s’hi amaguen.
Un lector expert i atentiu apreciarà els jocs de mots, les caricatures, les referències a l’actualitat.
L’últim àlbum d’Astèrix titulat “La filla de Vercingetòrix” acaba de sortir, simultàniament en desenes de llengües, entre elles el català (en venda a la Llibreria Catalana). Com s’ho han engiponat per traduir els jocs de mots francesos? Aquí no s’hi val la traducció literal, que no tindria ni sentit ni gràcia.
Vos proposem un recorregut a través les bafarades imaginades per Jean-Yves Ferri, sota el llapis de Didier Conrad, successors de Goscinny i Uderzo i la traducció de Daniel Cortés Coronas (ed. Salvat).
Davant les queixes i els gemecs dels seus oncles, la jove Adrenalina desdramatitza amb una frase feta: “on va pas faire pleurer dans les chaumières”, traduïda sembla ser, per una adaptació d’una citació de Tagore “les llàgrimes no us deixaran veure el sostre de palla”.
Repotega la jove rebel, i els habitants del poblet gal se n’adonen: “Elle fait une drôle de moue. Sans doute la moue paternelle” (l’amour paternel) que esdevé en català: “Per què fa morros ? Es del morro fort, com son pare!”.
Peixoner i ferrer tenen un tema nou per a barrallar-se: els seus fills també passen una estona al poblet. La disputa no triga i entre els crits sentim: “Le mien écaille en un rien de temps un bac de poisson” i “ Le mien n’a pas le bac mais il suit une vraie formation”. La versió catalana no parla de batxillerat, sinó que juga amb el “cove”: “El meu noi escata un cove de peixos en un tres i no res” i “Això és peix al cove! El meu aprèn una professió difícil!”. Un pèl més lluny, dóna encara de si: “Le ton monte trop vite!” “Tu veux le voir monter, le thon?” amb una traducció molt fidel “La teva tonyina s’ensuma de lluny!” “Vols que t’atonyinin?”. Finalment és la canalla que se farà ensabonar. Ordralfabètix escridassa el fill: “Assez bavardé! Finis de faire les soles d’abord” (finis de faire les sols, com si hagués de passar la tela) que es queda en temàtica peixera: “Menys llengua i més llenguado”. “Tu n’y iras pas avant d’avoir gratté ces moules”. “Mais papa, j’ai déjà beaucoup de bulots!” (beaucoup de boulot). “...fins que no hagis gratat aquests musclos!”.” Ja fa estona que hi poso el muscle” (associació entre els musclos i els muscles).
El personatge de l’Adrenalina presenta una joveneta rebel, testimoni d’una nova generació (amb els fills dels comerciants), criada per dos pares, amb una punta de femenisme (es nega a portar faldilla i a seguir la carrera que li volen imposar), d’ecologia (es queixen de la contaminació del mar i del risc de desaparició dels senglars; per això, hi ha qui diu que aquesta nina pèl-roja amb trena podria ser inspirada per la Greta Thunberg). Expressa el seu “ras-le-bol” amb una expressió més idònia per l’època: “Ras l’amphore!”. El traductor recorre a una expressió recurrent dels àlbums del gal: “S’ha acabat la brassica!” (S’ha acabat el bròquil!). Més enllà, sempre parlant d’àmfores, un venedor de vi es lamenta que li han robat la càrrega: “C’était pourtant un bon débouché, les amphores”, que esdevé en català: “ens han ben aigualit la venda d’àmfores”.
La nena fuga amb la complicitat dels nois. El vigilant, un pioner que testa un nou model de casc amb visera (une casquette) no ha estat prou alerta i se sent acusat i denuncia els retrets que li fa Abraracúrcix: “C’est toujours moi qui casque!”; si bé el traductor fa malabarisme amb “sempre em toca pagar els cascs trencats”, li hem de reconèixer que el canvi de nom (Simplebasix / Cascantix) és una troballa!
Falta encara l’arribada dels pirates, entre els quals reconeixerem un cameo, una caricatura en homenatge a Charles Aznavour. No és pas l’únic cantant de la patuleia: sentim John Lennon, Joan Manuel Serrat i Jaume Sisa. Per fi bufa el vent i poden allunyar-se de les perilloses costes: “On file à la bretonne!” (compreneu “à l’anglaise”) “Marxem a la gal·la!” (enteneu “marxar a la francesa”). Pretenen també fugir cap a un país de xauxa “Cinglons vers Thulé,... cinglons..., qu’attendons-nous pour cingler...” i l’Obèlix sempre tan compassiu: “Ils sont cinglés ces pirates” que es transformen mitjançant el verb GUILLAR (escapolir-se) : “Guillem cap a Thule, Guillem, ... Què esperem per guillar... “ i la rèplica de l’Obèlix busca un sinònim de boig: “Són guillats, aquests pirates”.
L’actualitat francesa apareix amb una citació de Macron (vos deixi trapar-la) i amb el “prélèvement à la source” a propòsit d’aigua dolça, que es transforma en “font” amb el doble sentit de deu d’aigua i d’informador (“Hi ha fonts que no són de fiar”).
Durant l’atac de la galera romana vos fixareu sobre una vinyeta on veiem els soldats voleiar pels aires “nos hommes perdent pied, on perçoit comme un flottement… ils vont sauter…» que es mereix «hem començat amb mal peu, fan aigües, més d’un saltarà del seu lloc”.
Un jovenet got, criat a la romana, fa perdre els estreps al seu pare quan pica el tambor i ens regala un : “Ara resulta que un got ja no té dret ni a tocar el timbal”.
Paro aquí per no espatllar-vos el final de la lectura.
Pasqual Tirach
Comentaris (0)