Francesc Bitlloch

HOMER, LA PADRINA de Jordi Pere Cerdà i EL RAP

Presentació de l’òpera rap-i-pop « La dona d’aigua de Lanós » que se presenta el 25 de maig a sant Esteve en el marc de la Bressolada (cantada pels mainatges) i el 29 de maig a Pesillà en el marc d'Identi’Cat 2019 (cantada per la coral Solstici)

1. LA PADRINA d’en CERDÀ :

Els nostres grans textos fundadors , abans de ser literatura, han sigut poemes de transmissió oral. Homer, en escriure Ilíada i Odissea no és més que el recaptador i fixador d’una tradició molt antiga que explica fets i mites originats quatre o cinc segles abans que ell. Se tractava, doncs, d’una poesia oral. En el nostre cas, la transmissió oral nos la fa arribar la padrina de Jordi Pere Cerdà que li explica la contalla de « La dona d’aigua de Lanós ». Cerdà és el nostre Homer particular. Els seus personatges principals no se diuen Ulisses ni Aquil·les sinó la dona d’aigua, el jove pastor, l'estany… (De fet, Cerdà ha sigut un gran recaptador de contalles i cançons populars de transmissió oral. Recentment s’han publicat discos sencers de cançons populars que ell va recaptar i enregistrar ) Nos trobem, doncs, davant d’un text que nos ha estat transmès per les generacions passades. Cerdà va fer-ne literatura. Nosaltres, ara, ne fem una nova transmissió en forma d’espectacle. La cadena de la transmissió de la llengua és viva i no s’atura.

2. EL COR NARRADOR :

Aquests grans poemes, abans de ser escrits, eren declamats pels aedes, mena de joglars que anaven pel món cantant el text de memòria. El nostre barde serà la mainada mateixa en l’espectacle de les escoles i la coral Solstici mateixa en l’altra versió, perquè el cor (els cors !) seran el narrador dels espectacles. De fet, el cor serà la padrina que explica el conte a Cerdà… i serà Cerdà que nos l’ explica a nosaltres… i serà el narrador que l’ explica a pares i públic. Intervindran solistes perquè seria difícil memoritzar-ho tot i cantar-ho tot,tots junts, però el solista no és res més que una part i una emanació del cor narrador.

3. RAP

Sabem per Plató que els poemes d’Homer, en el seu temps, no eren ni cantats ni salmodiats sinó declamats per rapsodes amb els recursos de l’art de la dicció. Nosaltres, per fer més modern, parlarem de RAP i de SLAM… però de fet se tracta d’utilitzar els recursos de la declamació rítmica i expressiva per obtenir a la vegada una bona comprensió per al públic i una bona dicció amb les adquisicions pedagògiques que això comporta tant pels infants com pels adults que treballen el text.

4. LLENGUA

Ja se sap que per ritmar i donar relleu a la seva dicció els poemes d’Homer estan plens de fòmules repetitives, de frases fetes transmeses de molt lluny i sovint conegudes del públic. També és el nostre propòsit utilitzar i fixar en el vocabulari de la mainada i dels adults la riquesa de la llengua i les construccions nord-catalanes que hi associem. En aquest sentit veureu que hi ha elements que se repeteixen diverses vegades dins el sistema de la cançó tradicional : estrofa-tornada. Es el que en diríem la immersió repetitiva. (Veure l’estudi de Karoly Morvay sobre la fraseologia en « La dona d’aigua » en les actes del Col·loqui J.P.Cerdà)

5. RECORREGUT INICIATIC

Com en la gran tradició oral, la narració comporta sempre una lectura immediata, en forma d’aventures, d’acció i de relat i una altra de més interpretativa i simbòlica. El recorregut d’Ulisses va fins a Itaca, real i simbòlica. El nostre pastre viu un recorregut iniciàtic que el porta de l’adolescència a l’edat d’home (en un estiu !) per la seua confrontació amb la solitud, la por, la responsabilitat, la natura… i l’amor ! Aquests aspectes són molt importants en el text de l’espectacle però ho són encara més si agafeu el text original de Cerdà que us inviti insistentment a llegir perquè és molt més llarg i comporta aspectes que no hem pogut incloure en l’espectacle.

6. IDENTIFICAR-SE

Homer fa explicar gran part de les aventures d’Ulisses per el mateix Ulisses que explica les seves facècies als feacis que l’han acollit en la seva illa. Ulisses mateix explica la guerra de Troia, explica Calipso i Polifem i tota la resta. De fet, Homer és Ulisses i Ulisses és Homer. D’alguna manera l’aeda, el cantant s’apropia el text, el fa seu i viu l’aventura iniciàtica i vital dels personatges. Els nois, els homes, trobaran ocasions per identificar-se amb el personatge del pastor. Les noies també, però belleu encara s’identificaran millor amb la llibertat de la dona. Estic segur que les perles poètiques que trobem en la descripció de la descoberta de la natura o de la descoberta de l’altre sexe són d’abast universal.

7. ACTUALITZACIONS

La transmissió oral permet que els aedes adaptin , transformin el text a mesura que se'l transmet de generació en generació , en funció del context. En el nostre cas, nos hem permès algunes llibertats, ja ho veureu, amb el final de l’obra i sobretot amb les paraules de la Dona d’aigua que en el text original deia coses com ara : « te seguiré », « seré teva » que no corresponen als valors que volem transmetre. Així, hem fet de la dona d’aigua, una dona que vol compartir però que demana respecte fins a dir coses tan actuals i necessàries com : « Sóc la que sóc i me prens com sóc » o « Sí és sí i no és no ». No recordi qui va dir que la tradició és la transmissió del foc, no el culte de les cendres. Les opcions pedagògiques bé valen aquesta llibertat que ens hem permès. (Sobre « La dona en la poesia de Cerdà », veure l’estudi de Jep Gouzy a les actes del Col·loqui J.P.C)

8. AL SERVEI DE LA LLENGUA DEL POBLE

Homer ha explicat el camí de l’autor fins al seu públic. Un cantant, un aeda, un barde treballa primer al servei dels senyors. Acabat el banquet el fan entrar i li demanen que canti la glòria d’un home, que canti un episodi de la llegenda, un tros d’història contemporània… o potser un déu li inspira un tema, un fragment del repertori que coneix de memòria per transmissió oral. Però més tard, sobretot amb l’escriptura, amb la fixació del text, l’epopeia deixa de ser el privilegi dels senyors i forma part de les cerimònies públiques. I bé és cerimònia pública la Bressolada i el concert de Pesillà i tot Identi'Cat! Se tracta de fer arribar a la gent els textos que dormen a les biblioteques. Els fulls que repartirem en el concert també poden ajudar a la comprensió sobretot per als qui no dominen la llengua oral.

9. SOBRE LA FEINA FETA A LES ESCOLES

No conec res de més motivador i de més ric que un escenari, un micro, un public. Per als mestres la feina principal és la que se fa tot l’any en la preparació, però no podem negligir el moment, l’emoció positiva d’un espectacle de cració que sovint és un dels moments que més recordem de la nostra escolaritat. Associar aquests moments positius i emotius a la llengua és un dels objectius. Es lo que en podriem dir la immersió emocional.

10. DEDICATÒRIA

El nostre espectacle s’ha fet pensant en la transmissió de la nostra llengua, en la situació actual del país i en particular en les persones que són preses polítiques o exiliades per la defensa del dret i de la democràcia. Però s’ha fet també com una contribució al magnífic bullici militant d’Airenou i a la vida cultural del país. Bona festa, bon concert, i si us queden ganes d’escoltar-lo encara, La Bressola ha editat un disc amb la contalla cantada pels mainatges que compta, com els mateixos espectacles amb la contribució valuosíssima, tècnica i instrumental d’ Adrià Bonjoch i David Codina.

Francesc Bitlloch

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal