La llengua catalana és una riquesa nostra, compartim-la.
El 10 de maig sem tots invitats a participar a un acte a Pesillà per a promoure l'ensenyament del i en català.
No ho cal pas recordar: l'escola francesa nos va robar la llengua, tots sabem que:
- els nostres pares varen ser castigats per a parlar català,
- quan nos varen tenir, quan varen tenir mainatges, nos varen parlar, varen parlar als fills en francès.
Com a bons pares volien pas que els fills també fossin castigats. A més s'havien cregut el discurs oficial, el discurs de l'estat:
cal parlar francès, que parlar català perjudica al coneixement del francès, perjudica a l'hora de tenir una bona situació
L'abandó forçat de la transmissió familiar de la llengua s'ha generalitzat amb la Segona Guerra Mundial. Els nord-catalans hem cregut els discursos estatals, hem renunciat a transmetre la llengua pròpia.
Ara, amb els anys veus s'han aixecat, la veritat ha esclatat :
- El bilingüisme té avantatges per a la mainada.
- En general els mainatges bilingües tenen més facilitats que els monolingües, tenen millors resultats escolars que sigui en la matèria que sigui.
Avui sabem que els pares que volen el millor pels fills haurien de reivindicar el dret a l'escolarització en català des del primer any d'escola.
Uns responsables polítics que volen el millor pel país haurien de fer possible que tots els mainatges tinguin la possibilitat de ser escolaritzats en català per mor de ser perfectament bilingües.
Avui bona part dels ciutadans diuen i pensen que a Catalunya Nord la mainada pot aprendre català a l'escola. És fals, és un engany. Un engany que convé a aquests que no volen veure canviar les coses, que convé a les administracions, però un engany que perjudica la mainada, els nostres fills, els nostres nets, que perjudica Catalunya Nord.
La realitat és que :
- 2% dels mainatges tenen dret a una escolaritat en fileres immersives des del primer any d'escola, unes fileres que poden seguir fins a l'entrada al liceu.
- 4% dels mainatges poden seguir fileres bilingües a partir dels 4 anys fins els 10 anys, és a dir tot el primari. Després, la llei obliga els directors de col·legis a proposar un ensenyament bilingüe, però no tots els directors de col·legis respecten la llei i per tant el percentatge de mainatges que puguin continuar aprenent en català va minvant.
- 17% tenen dret a una iniciació opcional del català. Un contacte amb l'ensenyament de la llengua. Un contacte que varia de 30 minuts a 2 hores setmanals, un contacte insuficient per a dominar correctament el coneixement de la llengua catalana.
A davant de la situació tenim responsabilitats.
Podem llestar entre deixar fer o nos podem moure. Moure'ns és sense cap mena de dubtes la millor manera de ser eficaços.
El 10 de maig un seguit d'entitats nos inviten a Pesillà per a reivindicar un ensenyament decent en català accessible a tots els mainatges, a totes les famílies que ho desitgen, però també cursos per a adults. Sem molts que voldríem recuperar l'ús de la llengua, nos falta eines, nos falta espais de recuperació. Creem-los.
L'acte serà un acte festiu, un acte per a descobrir la llengua de manera lúdica, però un acte per a reivindicar els nostres drets.
Hervé Pi
Comentaris (0)