cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Pasqual Tirach

Guia de lectura Astèrix a Itàlia

Petit assaig comparatiu dels jocs de paraules de l’últim àlbum d’Astèrix entre l’original VF (Astérix et la transitalique) i la versió catalana VC (Astèrix a Itàlia).

Les precedents edicions i traduccions de les aventures d’Astèrix han estat subjecte d’anàlisis i comentaris, sigui sobre les locucions i frases fetes que els autors han adaptat i els traductors han traduït, sigui sobre l’humor, sovint difícil de traduir.

Aquest últim volum, publicat sempre per Salvat, no precisa el nom del traductor/ de la traductora. Llàstima perquè se mereix les felicitacions dels lectors.

En aquest requadre hem fet una recopil·lació dels jocs de mots que hem discernit a la lectura dels dos àlbums i hem afegit un breu comentari per contextualitzar, per explicar els referents, lingüístics o culturals, que serveixen de suport a l’humor.

Bona lectura!

Pàgina vinyeta Versió original Versió catalana Comentaris  
p3 v7 - un coup de génie, cette course! Ça a complétement enfumé Thermocumulus! Ben jugat! Amb la teva cortina de fum has abaixat els fums a en Thermocúmulus la VF fa UNA referència als fums, en relació al nom del senador, que suggereix una caldera, quan la VC desenvolupa molt més l’al·lusió. cortina de fum: metàfora que indica que s’està amagant alguna cosa.
abaixar els fums: abatre l’orgull d’una persona
 p4 v5  au cirque, les courses de chars ont un peu tendance à tourner en rond les curses de carros al circ tendeixen a anar en cercle  mateixa imatge, que posa en relació la forma del circ amb l’expressió “tourner en rond”  Circ, cirque, del llatí CIRCUS, cercle. 
 p4 v8  avé Bifidus, et sois actif  ara, et vull veure ben actiu, Bífidus  al·lusió als productes lactis Bifidus Actiu  es diu Lactus Bifidus
 p5 v1  Où se tient la Foire Itinérante de l’Artisanat Celte (FIAC)  Enmig de la Fira Itinerant Celta d’Oficis, Mercaderies, Invencions i Curiositats (FICOMIC) Al·lusió a la Foire Internationale d’Art Contemporain (FIAC)  represa en FICOMIC, entitat que promou la difusió de còmics i organitza, entre altre, el saló de Manga de Barcelona 
 p5 v5  Agecanonix souffre le martyre  L’Edatdepedrix està veient la padrina  La VC afegeix humor amb una expressió col·loquial que correspon a la característica principal del personatge: és vell i “veu la padrina”.
La VF no fa cap joc de mot.
L’expressió “veure la padrina” es fa servir quan et trobes davant una situació física dolorosa. 
 p5 v6 - j’allais devenir un grand aurige.
- ah ah ! elle te charrie
- seré un gran auriga
- Para el carro! Et vol entabanar! 
 Aurige/ Auriga és un conductor de carros. Les dues versions filen la mateixa imatge del carro. A la VC, en aquest sentit, és un castellanisme.

“elle te charrie” : te pren el pèl.

“parar el carro” : en castellà/ guardar la calma

 
 p6 v1 - j’ai encore deux goths à dévitaliser - encara he de veure dos gots  joc de paraula únicament en català: he de veure/beure dos gots.  
 p7 v3 - l’arrafeur me l’a fertifié - no és cap bocamoll  al·lusió només en català. Parla de dentista i de dents i usa el qualificatiu de “bocamoll”  un bocamoll és una persona que xerra allò que no caldria.
 p9 v7  - Obélix,mon ami, tu es dans le menhir
- et si j’ai envie de changer de carrière?
- Obèlix, amic meu, el teu ofici no és portar carros!
- t’has proposat posar-me pals a les rodes, tu? 
La VF juga sobre el doble sentit de “carrière” (pedrera i carrera professional).  La VC canvia de camp lexical i segueix amb el carro, i l’expressió “posar pal a les rodes” 
 p10 v2 - Tu seras l’aurige
- et toi, tu me co-aurigeras!
- tu duràs les regnes.
- i tu corregnaràs amb mi!
 joc de mot sonor a la VF. Un invent, el verb “auriger”, conduir un carro, i amb copilot esdevé co-auriger, que se sent “corriger”, corregir. En VC (costum monàrquic?) juguen amb les regnes i els verbs regnar/ corregnar, homònim inventat. 
 p10 v6  - faites attention aux queues de poisson  - no doneu peixet a ningú  és el peixoner que parla, calia una al·lusió a la seua mercaderia. En VF, esmenta un possible accident, causat per un adversari que talla el camí sense mania (trobem la mateixa expressió p23) En VC recomana de no fer-ho fàcil per als altres (peixet: afluixar per deixar guanyar l’adversari) 
 p15 v7 - oui partons! par Tyr - Hem de partir, per Tyr! el verb “partir” preferible a “marxar” o “arrencar” per un posssible joc de mots amb la invocació del déu, encara més propera en català que en francès.  VF: partons/ partir
VC: partir/partir
 p18 v2 - tu t’accroches à ma ceinture, compris ? - Posa’t al cinturó, ho has entès ?  Al·lusió (?) al fet de cordar-se el cinturó en els cotxes. En VC s’apropa encara més de “posa’t EL cinturó”
 p18 v4 - je faisais un simple constat - ja no es pot fer ni un comunicat amistós VF i VC fan referència al formulari que s’omple en cas d’accident (l’escena és un accident de carros) i juguen sobre la polisèmia de “constat” i “comunicat”.
 p18 v5 - Ecraseur
- Amphoré !
- Perill a la brida!
- buidaàmfores
Un insult francès com a eufemisme d’un “enfoiré” més modern.(El retrobem en el jeroglífic de les Cuixites p31).  

En VC, un possible insult sinònim de borratxo (?).

“écraseur” vol substituir un “et ta soeur!” ?

 p19 v3 - Ils penchent tous comme ça les italiques ? - no el trobo gens rodó, aquest itàlic... Referència a la tipografia, “italique” = “en cursiva”. El personatge és sempre inclinat. la VC prefereix el contrast entre caràcters itàlic i rodó 
 p19 v5 - nos espoirs sont à l’eau, garçon ! - les nostres esperances se’n van aigua avall, nano! el carro dels pirates ha naufragat dins la llacuna.   
 p19 v7 - nos espoirs sont à l’eau, garçon ! - les nostres esperances se’n van aigua avall, nano! el carro dels pirates ha naufragat dins la llacuna.  
 p19 v7 - les romains ont triché avec les bornes
- on peut tricher avec les bornes ?
- algú ens vol enredar canviant les fites de lloc
- qui se n’aprofita? 
La VC anticipa amb un joc de mot ja a la vinyeta 7.
Segueix a la següent. 
borne = fita
> aprofita 
 p19 v8 - j’ignorais qu’on pouvait déplacer les bornes... - n’hi ha per enfitar-se!
- jo no ho estic gens, d’enfitat...
Joc fonètic en francès (“dépasser les bornes” = franquejar la línia vermella)

> enfitar-se
> enfitat

en total 4 “fites” en català

 p21 v1 - c’est ma première impression, à froid - en fred, és la meva primera impressió Parlen d’oli d’oliva: primera pressió, en fred  
 p21 v3 - le nabot gaulois qui provoque des charambolages - el nan gal que provoca accidents a carretades - en la VF “carambolages” esdevé “charambolages” quan la VC prefereix una expressió. “a carretades” = en desmasia, a dojo, a balquena...
 p23 v7 - il repasse les deux koushs! - farà escruixir les cuixites Astèrix ja li ha explicat: es diu “koushites”, però l’Obèlix persisteix i fa un joc de mot en relació amb la pintura (dues capes).

La VC és més sonora. Fa una al·literació.

Les Cuixites vivien a l’actual Sudan i a Egipte

 p25 v2  - ça roule !  -vaig fent via! En lloc d’un
“entendu”, o “à tes
ordres” esperats, el
senador accepta les
ordres del Cèsar
amb una al·lusió a
les carreteres.
 
 p27 v1 - ce vin, c’est un
enchiantement!
 - Quin vi! M’ha
enchiantat !
a condició de llegir amb fonètica italiana, retrobem el vi Chianti.  
 p34 v5 - nous sommes de simples esclaves du sénateur Bifidus! Nous faisons partie de sa collection de cimbres! -som simples esclaus del senador Bifidus! Formem part de la seva col·lecció de cimbres i segells Timbre, en català, és només el mata-segells. Qui col·leccionaria timbres sense segells?
“Collection de timbres” en francès.

segell asterix

Aquest no el tinc a la meua col·lecció

 p34 v6 - le prix du cimbre a beaucoup augmenté - el preu del cimbre no para de pujar ídem, emprat dins una queixa que se sent sovint.  els Cimbres vivien a l’actual Dinamarca.
 p35 v5 - Les cimbres s’échappent!
- Non-affranchis, ils n’iront pas loin
- els cimbres fugen! Estampem-los!
- Sense franquejar no aniran gaire lluny
joc de mot entre esclaus “affranchis” i segells “franquejats”  La VC afegeix una dosi : “estampem-los”
 p37 v7 - pense à ta belle villa à Capri
- Capri, c’est fini !
-com tornaràs a casa sense carro?
- Doncs me’n vaig a peu!
 VF: Hervé Vilar cantava “Capri c’est fini” als anys 60. La VC recorda JM Serrat “Me’n vaig a peu” 1967. 
 p40 v1 - L’aubergiste nous a donné des galettes
- Bof, pas de quoi en faire en plat
-l’hostaler ens ha donat coca per al camí!
- Bah, amb això no n’hi ha per fer un àpat 
En VF el joc és doble. D’una part, és una expressió per dir que no es mereix gaire atenció, i d’altra part fa referència a la futura pizza. En català, només surt la 2a intenció.
 p41 v7 - et si on réparait la roue avec une galette ? - i si canviem la roda per una coca?  “galette” és el sobrenom usual de la roda de recanvi d’ús limitat. Li ve del fet de ser molt més fina que una roda normal.  la VC eludeix el joc de mot 
 p46 v2 - Tu ne veux pas qu’on te dépose ?
- tu ne perds rien pour attendre, Gaulois
- segur que no vols que et portem?
- Compartir les regnes amb dos més? Per qui em prens?
La VC afegeix un joc de mot, ja utilitzat abans. Cèsar refusa de compartir el carro / el poder (corregnar)  
p46 v4 -beaucoup plus d’italiques que de romains - quin caràcter, aquests itàlics! La VC afegeix encara un joc de mot que no surt a la VF  

Noms dels personatges quan no coincideixen entre VF i VC

Versió original Versió catalana
Agecanonix Edatdepèdrix
Dresséleblocus Siguemtaxatius
Pataquès Afidemés
Solilès Sensecalés
Toutunafer Elmeuxofer
Niphéniapher Obscurafer
Ogouguimov Cançodelenfadov
Nonantesix Poxamix
Gymtonic Aeròbic
Purmerinos Melindros
Trodtaf Kinembaf
Osdusmic Unsolclic

Pasqual Tirach

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal