Qui menja hores, caga rellotges
El Joan Clua comparteix un nou refrany i en treu gramàtica...
Gairebé sempre, en totes les entrevistes que em fan, ja temo la pregunta fatídica: —I quin és el refrany que més t’agrada? Per mi, preguntar-me pel refrany que més m’agrada és com preguntar-li a un pare quin és el fill preferit. Cada fill (cada refrany) té les seves coses i t’aporta un sentiment.
I normalment me’n surto donant visibilitat al refrany que va quedar com a més popular de l’enquesta del Top ten de refranys catalans: Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Perquè he fet molt camí amb ell i me l’heu fet estimar.
Doncs aquest del rellotge també podria ser un dels candidats destacats. Per aquell punt d’escatologia, que tantes vegades traspua en les dites catalans i per la fantàstica imatge que és representar els qui tenen pressa com uns cagadors de rellotges (em ve al cap la imatge del conill d’Alícia al País de meravelles). I el sentit és clar: critica aquells que viuen amb presses o estan sempre pendents de l’horari.
Víctor Pàmies i Riudor
lingüista que s'ha especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys.
Gramàtica
L’altre dia un company em va dir que la seva neta era molt intel·ligenta i li vaig contestar que una dona podia ser calenta, dolenta però intel·ligenta no.
Companya calma! No t’engallis! Bufa... que només és gramàtica.
Els adjectius acabats en -ant o –ent només tenen dues formes
Un noi / una noia obedient – uns nois / unes noies obedients
Una dona / un home elegant – unes dones elegants / uns homes elegants
Les excepcions són:
sant, atent, content, valent, lent, dolent, calent, violent, cruent... que en tenen quatre.
Em penso que l’Eva va ser més intel·ligent que l’Adam però no sé si encara dura.
Joan Clua
Comentaris (0)