Més val pedaç que forat
Avui el Joan Clua nos parla d'accents i una nova frase feta.
Si l’altre dia dèiem que tot forat té el seu pedaç, en el sentit que sempre hi ha alguna solució adequada per a cada problema específic o per a cada persona concreta, en el cas d’avui avaluem la mida de dos mals, per triar-ne el menor.
Sembla clar, oi? Si ens donen a triar entre dos mals, sempre triarem en primera instància el que ens perjudiqui menys. Així també diu el refranyer que Val més borni que cec o que Val més estripat, que despullat.
dèiem; solució; específic; instància; així;
perquè aquests mots porten accent?
Totes les paraules polisil·làbiques porten una síl·laba tònica. Les paraules són naturals:
campana; campanar o accentuades: església; avió
Les paraules polisil·làbiques poden ser
- agudes quan la síl·laba tònica es l'última: colom, quiosc, aeroport...
- planes quan la síl·laba tònica es la penúltima: bicicleta, motorista, gerro,
Joan Clua
- esdrúixoles quan la síl·laba tònica es la antepenúltima: església, fàbrica,
Les paraules esdrúixoles són totes accentuades.
Les paraules naturals planes s’acaben per:
a e i o u
as es is os us
en in
Les paraules naturals agudes no s’acaben per aquestes dotze terminacions.
Les paraules agudes i planes que porten un accent gràfic són indisciplinades i no volen seguir la regla:
núvol; jardí; camió; tamborí; míssil, tèxtil;
Comentaris (0)