CARTELL_DEF_2br.jpg

10-08_cinema_casal.jpg

10-17_Coll_de_la_Manrella.jpg

 101 2 web

Amb la Federació manifestem per l'ensenyament del català

Dissabte 29 de maig el col·lectiu de nivell estatal francès "Perquè visquin les nostres llengües" convoca a manifestar-se per a defensar la llei Molac.

Catalunya Nord participarà a la crida amb una manifestació convocada per la "Federació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes"

La cita té lloc a 15h a la Plaça de Catalunya, els manifestants aniran fins la prefectura on tindran la paraula representants dels actors de l'ensenyament, un representant del SIOCCAT i de l'OPLC.

Les raons d'aquesta manifestació:

El 8 d'abril passat s'aprovava al parlament francès una llei històrica per la protecció del català i de l'ensenyament immesiu. Per primera vegada en la història una clara majoria dels parlamentaris votaven a favor d'una llei per a l'ensenyament del i en català sota totes les seues formes. Amb aquesta llei s'hauria normalitzat l'ensenyament immersiu... però 61 diputats de la majoria presidencial han portat la llei al "Conseil Constitutionnel" l'organ que en teoria garanteix la constitucionalitat de les lleis estatals. 

La République française i les llengües dites regionals.

L'estat francès és un estat jacobí, ho porta a l'ADN. Els catalans del nord ho sabem des del 2 d'abril del 1700 amb l'edicte reial que prohibeix (i encara prohibeix) l'ús oficial del català. Un segle més tard la "Révolution française" va accentuar aquesta dèria en contre les llengües que no siguin la francesa amb "Le Rapport sur la nécessité et les moyens d'anéantir les patois et d'universaliser l'usage de la langue française de l'Abbé Grégoire". Un segle més tard les lleis de Jules Ferry per l'ensenyament gratuit, laic, obligatori i en francès posaven una nova barrera a les llengües dites regionals però majoritàriament encara parlades en cada territori.

Al segle XX la lògica republicana d'eliminar del mapa les llengües altres que la francesa ha estat més eficaç, s'ha consolidada.

A Catalunya Nord la llengua materna de la major part dels nadius és la catalana fins la Segona Guerra Mundial, i de cop i volta tot canvia, la transmissió familiar se trenca, però la llengua gaudeix encara d'una bona salut d'ús social, però és condemnada. 

El 1951 se vota la llei Deixonne que autoritza l'ensenyament facultatiu de les llengües dites regionals. 

La Constitution du 4 octobre 1958 i les llengües dites regionals

La constitució del 1958 no definia pas la llengua francesa com a llengua de la república. Les diferents lleis n'obliguen l'ús a tots els nivells administratius i oficials, però no va ser fins el 1992 on se va incorporar a l'article 2 : "La langue de la République est le français.

Recordem que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar el 25 de juny de 1992 el text de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Aquesta Carta s'imposava a tos els estats membres, els que hi eren i els que han volgut adherir a la Unió Europea. França fa part d'aquest Comitè i encara que de manera hipòcrita ho negui, ha incorporat "La langue de la République est le français" a la seua constitució, un simple afegitó que ha tingut i té encara conseqüències per a les llengües minoritzades.

El 1996 l'estat francès firmava la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, segurament per a donar-se bona consciència i bona imatge, però aquesta Carta obliga els estats a reconèixer drets als parlants d'aquestes llengües i tot seguit el "Conseil Constitutionnel" va negar la possibilitat de la ratificació puix que l'article 2 de la constitució diu "La langue de la République est le français." Aquest punt nega per si sol la possibilitat que la "République" pugui donar drets oficials a les llengües territorials i als seus parlants.

El 2008 la constitució francesa reconeixerà l'existència de les llengües dites regionals incloent-les a l'article llunyà 75.1 « Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France. », un article que no dóna cap obligació a l'estat francès.

Avui encara el futur de la "Llei Molac" i el futur de les llengües de cada territori administrat per França depenen de l'afegitó de l'article 2 : "La langue de la République est le français.

La Federació va ser creada ara fa 40 anys, quan la primera decentralització de l'estat francès va transformar Montpeller com a capital de la regió "Languedoc" (el reconeixement oficial de Languedoc Roussillon va arribar un parell d'anys més tard). Personalitats nord-catalanes van crear la "Federació d'entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes" . Al llarg dels anys la Federació ha tingut alts i baixos. 

Els anys 90 del segle passat va convocar una sardana al voltant de la prefectura per a denunciar el prefecte Bonet. També hi va haver un intent de renovar-la per a fer-ne sobretot una eina de promoció de la llengua, quan era ressentida més com a eina de reacció a atacs.

A començament del segle XXI ha estat capdal per a mobilitzar en contra el nom de Septimanie, en contra l'entrada d'en Vauban a la UNESCO, amb la campanya que va rebre mocions de més de la meitat dels municipis nord-catalans a favor de la presència del català a l'espai públic, també se va organitzar el LipDub per la llengua catalana...

A l'abril en el marc del Col·legi associatiu de l'OPLC se va decidir tornar a donar protagonisme a la Federació i és així que el primer dels actes serà la convocatòria d'aquesta manifestació del 29 de maig.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal