Discurs del Comitè de Solidaritat
Diada del 9 de novembre del 2019 a Perpinyà
La nostra diada del 2019 marca els 360 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus entre els Reis de França i d’Espanya amb el qual el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat de la Cerdanya van passar sota la corona francesa. Data a partir de la qual els dos Estats van aplicar polítiques de colonització i de repressió de les identitats i estructures catalanes, especialment amb la reducció de l’ús de la llengua catalana. El dictador Franco va preparar abans de la seva mort una monarquia parlamentària que només dona la il·lusió d’una democràcia europea, car les estructures militars, judicials i de policia s’han adaptat fora que en l'aparença ; les mateixes estructures que garanteixen la repressió actual contra Catalunya al sud de l'Albera.
I avui, a l’octubre i novembre de 2019 ?
En Vicent Partal (Director de VilaWeb), va explicar a la vigília de la sentència, que, quan tota l’estructura d’un Estat està a punt de viure una tranformació radical, la història demostra aleshores que sempre es produeix un moment-clau a partir del qual totes les dades canvien i que aquest Estat està destinat a ensorrar-se com un castell de cartes. Aquest moment-clau ha sigut el veredicte del Suprem al termini del procès dels presos polítics al llarg de l’any 2019.
A la fi d’aquest judici, va ser impossible al Suprem demostrar la rebel·lió. Aleshores intenta legitimar-se tot inventant pretextos de sedició, contra l’evidència d’una absència de motiu real.
L’opinió internacional, mira, incrèdula, aquesta sentència del 14 d’octubre en plena Europa, i que encara no acaba de comprendre lo que està passant en un país que vota 4 vegades en 4 anys. De moment no veu clarament lo que està en joc per Catalunya, per Espanya, Per Europa. Lo que està en joc ? Catalunya no sols tornarà a recobrar dignament la seua llibertat, a alliberar-se com a última colònia espanyola, sinó que la Catalunya independent en forma de República, proclamada de fet el 27 d’octubre del 2017 pel President Puigdemont serà un exemple i un far per una nova forma de democràcia dinàmica, al cor d’una Europa que està per reconstruir.
El moment-clau, del 14 d’octubre de 2019, va tenir lloc i ara el camí cap al desenllaç ja no s’aturarà.
El 18, l’èxit de la vaga general va ser un esglaó definitiu cap a l’objectiu; manté el País l’esperit del 3 d’octubre, amb totes les marxes, les concentracions constants, l’ocupació del Prat i milers d’altres iniciatives a totes les ciutats de Catalunya, i Catalunya Nord inclosa.
Segons la nostra natura noviolenta activa, l’ideal hauria sigut l’acceptació per part d’Espanya d’un referèndum d’independència, però l’Estat espanyol ha gastat totes les possibilitats de negociació, fent servir únicament la repressió violenta i gratuïta. La vaga general, i el que va seguir, són una demostració de la disposició del poble a resistir qualsevol de les agressions que el sistema en funció a Madrid continua d’adreçar-nos cada dia.
Per a l’Elisenda Paluzie, Presidenta de l’Assemblea d’ençà que el Jordi Sánchez és a la presó, l’estat espanyol i la policia són responsables, concretament i sobre el terreny, de les violències i dels ferits d’ençà de la sentència. Opinió fàcil de justifiar si fem coïncidir tots els testimoniatges i vídeos que posen clarament en evidència qui ataca, com i amb quins mitjans.
I encara, aquests últims dies, l’estat espanyol continua de col.locar els seus peons per tots els camps d’acció :
- Pressió sobre el Tsunami democràtic, acusat de « terrorisme ».
- Tancament de l’exposició « 55 URNES PER LA LLIBERTAT » a Tortosa. Un Estat que té por de l’Art !
- Decret de « seguretat » del Primer ministre PSOE Pedro Sánchez, veritable acte de dictadura.
- Injunció de la vice-Presidenta d’Espanya a Bèlgica de lliurar Carles Puigdemont !
- ...
D’ençà d’aquella primera setmana, el poble ha agafat el bon camí, aprofitant cada absència de la policia per ocupar el carrer, posant en evidència la injustícia de la sentència i de tot el que s’ha pogut veure, per defensar els nostres fills i reclamar l’alliberament de tots els que han perdut la llibertat. I és que la rebel·lió, eficaç contra la repressió, el fet de posar sistemàticament en qüestió el poder de l’Estat, i la crítica ferma de la tentativa de criminalitzar l’independentisme, invaliden de fet l’estratègia repressiva de l’Estat.
L’Estat espanyol continua amb la seva mentalitat d’inquisidor. És la seva natura, com l’escorpí que pica la granota : no hi pot fer més. Després de dos anys de repressió, en constatar que només han reeixit a reforçar la determinació dels catalans, els partits no independentistes s’han posat d’acord sobre la manera de reduir i fins i tot d’anul·lar l’autonomia de Catalunya durant els propers mesos : retorn al 155 o estat d’excepció ? Intentaran dirigir-ho tot directament des de Madrid.
Però, sobre el terreny :
- Èxit del Tsunami democràtic. S’ha de continuar de fer visible la revolta contra la tirania i la determinació per assolir un altre futur immediat.
- Auto-institucions de municipis en Consells locals per la República que afirmen que el seu territori és part de la República Catalana, Lliure i Sobirana.
- A Barcelona, a l’iniciativa d’Òmnium Cultural, centenars de persones es presenten al jutge per a autoinculpar-se de sedició, declarant que van votar l’1 d’octubre 2017, en solidaritat amb els presos polítics.
És important que la classe política catalana, amb el suport de les associacions civils que cobreixen el territori superi la legitimitat constitucional actual amb el Consell per la República.
És important que la població catalana que ocupa el carrer i tots els espais públics reconegui la legitimitat del Consell, per assegurar la transició de la instal·lació de la República. El poble és el que dicta als polítics.
L’Estat espanyol es retrobarà davant d’un interlocutor que tindrà les mans completament lliures, d’igual a igual, fora del seu control.
I després, encara que hi hagi morts, arribarà un moment on l’Estat espanyol no podrà fer més. Ja falta poc per arribar-hi.
Què passarà ? Fer ocupar el País per l’exèrcit ? Llavors sí que seria el caos a Brussel·les i Estrasburg.
El poble, ell, sembla que no tingui por, i instal·larà la República.
Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà.
text del Michel Vallée, traduït per la Violeta Tubert llegit per la Deborah Malet
Comentaris (0)