Hora solidària

CRONOLOGIA 317 ( 13 de novembre)

13 Novembre 2025

Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els represaliats polítics catalans:

dissabte 8 de novembre

• unes 1.500 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà per celebrar la Diada de Catalunya Nord, que commemora la data de signatura del Tractat dels Pirineus (7 de novembre del 1659), que va dividir Catalunya en incorporar les comarques del nord a l’estat francès. Enguany els organitzadors han modificat el recorregut de la marxa, acabant al passeig de Lluís Torcatis. També s'ha donat més pes a la cultura popular amb un espai per a les entitats abans d'arrencar la mobilització. La convocatòria de la mobilització ha estat unitària sota el paraigua de la renascuda Federació d’Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes.

dimecres 12 de novembre

• el jutge del penal 11 de Barcelona decideix d’enviar la causa dels cinc síndics electorals del Primer d’Octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La decisió es produeix a causa de l’aforament de Tània Verge, diputada d’ERC al parlament, després de demanar la seva defensa que fos l’alt que fos qui ho assumís després de mesos d’incertesa.
  Entre els encausats hi ha, a més de Verge, Jordi Matas, Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès. Aquest darrer és actualment diputat de Junts al congrés espanyol, de manera que també té aforament davant el Tribunal Suprem i això podria tornar a obrir un nou debat de competències entre tribunals.
  El cas dels síndics s’ha convertit en un exemple paradigmàtic de la paràlisi amb què la justícia espanyola aplica la llei d’amnistia.

• el camí de la llei d’ Amnistia a la justícia europea s’endinsa en l’etapa final amb la lectura de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, un pas previ a la sentència de Luxemburg sobre les qüestions preju­dicials elevades pels tribunals espanyols. En concret, ha de resoldre preguntes que han plantejat el Tribunal de Comptes, en relació amb la malversació i les despeses del referèndum de l’1- O i la possibilitat d’extingir la responsabilitat comptable, i l’ Audiència Nacional, per l’operació Judes, en què s’acusava de terrorisme alguns activistes independentistes dels comitès de defensa de la república ( CDR).
  Una vegada fetes públiques les conclusions, després de les vistes que es van celebrar al juliol, la sentència definitiva podria arribar abans que s’acabi l’any.
  Tot i que l’amnistia va entrar en vigor fa més d’un any i el Tribunal Constitucional espanyol en va avalar la legalitat al juny, hi ha dirigents independentistes que encara no s’han beneficiat de l’oblit penal. És el cas de Puigdemont, dels exconsellers que continuen a l’exili –Lluís Puig i Toni Comín– i d’altres dirigents que continuen inhabilitats per a l’exercici d’un càrrec públic, com Oriol Junqueras i Jordi Turull, entre d’altres.

dijous 13 de novembre

• l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’amnistia dels tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes: recomana al tribunal que respongui a l’Audiència espanyola que el fet d’aplicar-los la llei d’amnistia no s’oposa de cap manera a la directiva europea contra el terrorisme perquè no significaria deixar impunes delictes que vulneren greument els drets humans. A més, afegeix que la llei d’amnistia no trenca el principi d’igualtat.
  El mateix advocat, el luxemburgès Dean Spielmann, s’ha pronunciat també sobre els dubtes que el Tribunal de Comptes espanyol va traslladar al TJUE a l’hora d’amnistiar a la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat, inclosos Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, acusats de responsabilitats comptables per l’organització de l’1-O. Spielmann respon que l’amnistia de tots ells no implicaria cap perjudici per als interessos financers de la UE.
  Aquestes conclusions de l’advocat general no són pas vinculants per al TJUE, però són molt orientatives. Si bé hi ha hagut alguns casos en què el tribunal ha resolt un cas amb un criteri oposat al de l’advocat general, la sentència acostuma anar en la mateixa línia. La decisió final del tribunal europeu sobre l’amnistia pot arribar a començament d’aquest any vinent, i el Tribunal Constitucional la tindrà molt en compte a l’hora de resoldre recursos que té pendents relacionats amb l’amnistia, com ara les peticions d’empara dels condemnats per malversació per l’1-O i els exiliats.

• Alerta Solidària, que exerceix la defensa dels tretze CDR acusats de terrorisme de l’anomenada operació Judes, ha valorat positivament les conclusions que ha emès aquest matí l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia, però també creu que s’ha d’actuar amb cautela.
  En declaracions a 3Cat Info, Martí Majoral, portaveu de l’organització, ha dit: “Hem de ser prudents. Volem veure l’informe detallat, ara només sabem els pronunciaments.” Alerta Solidària veu amb bons ulls que l’advocat no hagi acceptat els arguments de la part contrària, el Tribunal de Comptes i el Suprem espanyol, i que assenyali que l’amnistia és una potestat dels estats membres.

Berenguer Ballester

Recordem que el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2933 dies.