CRONOLOGIA 297 ( 5 de juny)

05 Juny 2025

Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:

divendres 30 de maig

• avui fa tot just un any que es va aprovar la llei d’amnistia al congrés espanyol, però encara resten moltes causes pendents. Segons l’últim informe de la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium Cultural, publicat aquest divendres, el 60% dels represaliats que l’han demanada han vist tancades les causes judicials corresponents; per tant, hi ha un 40% de peticions que encara no s’han resolt o que han estat denegades. Malgrat que la llei s’hauria d’haver aplicat amb urgència els primers quatre mesos, moltes causes van restar estancades, especialment al principi, i ara sembla que alguns procediments avancen més de pressa.
  Com ja s’havia pogut veure en anàlisis anteriors, les causes que tenen a veure amb les protestes post-sentència avancen amb més celeritat i la xifra d’agents de policia amnistiats és considerable. A hores d’ara, dels 348 beneficiats per l’amnistia, 164 són policies.
• segons publiquen diversos mitjans catalans Pablo Llarena mantindrà l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, encara que el Tribunal Constitucional avali la llei d'amnistia. El jutge del Tribunal Suprem té la intenció de fer com si sentís ploure quan a finals de juny, d'aquí a un mes, el Constitucional doni llum verda a l'amnistia aprovada avui fa just un any.
  Fonts del Suprem expliquen que Llarena no té la intenció de moure fitxa perquè considera que la decisió no afecta el cas de Puigdemont. D'aquesta manera, el retorn de l'expresident de la Generalitat podria allargar-se uns mesos més del previst. Amb l'estratègia del Suprem, per tant, s'obre la veda a una batalla jurídica entre els dos grans tribunals espanyols.

dilluns 2 de juny

• la fiscalia emet un informe desfavorable contra el possible indult de l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver contractat un conegut com a responsable de la web de la Institució de les Lletres Catalanes. El TSJC va proposar que fos indultada parcialment perquè no hagués d’entrar a la presó. Malgrat que la seva decisió no és vinculant de cara a la decisió final, la fiscalia s’havia de pronunciar i ha dit que no hi està d’acord.
• la Fiscalia Superior de Catalunya s'oposa a concedir l'indult "sigui total o parcial" a l'expresidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs. Així ho ha comunicat aquest dilluns. El Tribunal Superior de Justícia Catalunya, que va condemnar Borràs a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació a càrrec públic pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, va impulsar l'indult parcial (fins a 2 anys de presó) per evitar la seva entrada a un centre penitanciari. Ara, la Fiscalia sosté que és "injustificat". El Tribunal Suprem espanyol va confirmar la condemna a Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental -en concedir uns treballs de la web de la ILC a un amic (que va fer) i sense concurs entre els anys 2015 i el 2016-, el febrer passat, i el TSJC li va suspendre l'aplicació del càstig fins que el govern espanyol resolgui si li concedeix el perdó.

• l’esborrany de la sentència de la llei d’amnistia que el Tribunal Constitucional espanyol debatrà al ple del 24, 25 i 26 de juny avala el nucli central de la norma i tan sols introdueix alguns matisos sobre l’abast de la llei. Segons diversos mitjans, la ponència considera que el text és plenament constitucional tret de tres punts concrets. Estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui es van manifestar en contra del procés independentista; limita l’àmbit d’aplicació entre el 1r de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023, i obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables.
  Contràriament a allò que pretenia el recurs del PP, la ponència conclou que l’amnistia és constitucional. El text no fa cap menció específica al delicte de malversació, l’eix del recel del Suprem a l’aplicació de la llei d’amnistia.
  L’advocat Gonzalo Boye, l'advocat de Carles Puigdemont, ha reaccionat a l'esborrany rebaixant les expectatives i ha assenyalat que el ple del 24, 25 i 26 de juny sobre la llei d'amnistia no resoldrà que el president a l'exili pugui tornar a Catalunya, si no simplement avalarà la constitucionalitat de la llei.

dimecres 4 de juny

• l’Audiència de Barcelona condemna a dos anys de presó quatre joves independentistes multats inicialment per una acció contra la plataforma estudiantil ultraespanyolista «S'ha acabat» a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el febrer del 2022. Un jutjat els havia condemnat a 2.160 euros de multa i 440 d'indemnització per coaccions greus amb l'agreujant de motivació ideològica, però ara han estat condemnats per impedir el dret de reunió.
  Els joves manifestants, juntament amb desenes de persones, van increpar una carpa de «S’ha acabat» i en van acabar fent fora els membres de la plataforma. L'organització antirrepressiva Alerta Solidària ho veu un "canvi d’interpretació dels fets" per a fixar un nou marc repressiu contra el dret de protesta.

Berenguer Ballester

Recordem que el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2777 dies