Hora solidària

CRONOLOGIA 286 ( 20 de març 2025)

20 Març 2025

Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:

divendres 14 de març

• la persecució judicial a Josep Lluís Alay durant els darrers set anys s’ha acabat. La nova titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha acordat l’arxivament de la darrera causa penal que hi havia contra ell: investigat per un delicte de revelació d’informació reservada per haver demanat a dos agents dels Mossos d’Esquadra si era al Sistema d’Identificació Policial amb una ordre per detenir-lo, el juliol de 2020. La magistrada Alejandra Gil ha decretat el sobreseïment lliure de la investigació contra Alay i els dos agents de la policia catalana perquè la Fiscalia, l'única acusació que hi havia, ha demanat l'arxivament de la investigació. Alay ha estat perseguit des que el juliol de 2018 va ser nomenat cap de l’Oficina del president Carles Puigdemont, i imputat en cinc procediments contra l’independentisme català, finalment tancats. Els advocats d'Alay, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han lluitat per la seva innocència i professionalitat en tots els casos que ha estat investigat.

dissabte 15 de març

• unes 2.000 persones segons l’organització –un miler, segons la policia– es manifesten pels carrers de Perpinyà per instar les administracions a aportar “solucions estructurals” als problemes de liquiditat que travessa la xarxa d’ensenyament immersiu en català de la Bressola. La marxa era encapçalada per la pancarta « Bressola viva, llengua viva: suport institucional ja! ». El president de l’Associació La Bressola, Guillem Nivet, ha explicat que els més de 250.000 euros aconseguits fins ara donen cert oxigen, però que segueixen en situació “d’urgència”.

dimecres 19 de març

• l’Audiència de Barcelona acorda l’obertura de judici oral contra quatre agents de la policia espanyola acusats d’un delicte de lesions per haver fet servir bales de goma durant el referèndum del Primer d’Octubre. Un dels projectils va impactar en l’ull dret de Roger Español, provocant-li l’explosió del globus ocular i la pèrdua definitiva de la visió. El parlament va prohibir les bales de goma l’any 2013.
  En la interlocutòria, el tribunal conclou que aquests fets no queden coberts per la llei d’amnistia. La resolució es fonamenta en l’article 2 a) de la norma, que exclou del seu àmbit d’aplicació “els actes dolosos contra les persones que haguessin produït […] la pèrdua o inutilitat d’un òrgan o membre”.

• el jutjat de Granollers amnistia quaranta-quatre investigats per un tall de l’autovia C-17 a l’Ametlla del Vallès el 16 d’octubre del 2019 en protesta per la sentència contra el procés. Alerta Solidària considera que aquest procediment judicial s’havia allargat expressament i que havia esdevingut una macrocausa. En aquesta causa, els policies van arribar a declarar, com explica l’entitat antirepressiva, que havien arribat a investigar quatre membres de la CUP de Granollers per simples deduccions i fent recerca de fotos i noms per internet. Els militants de la CUP ni tan sols es trobaven a la protesta de la carretera sinó al centre de la ciutat.
  La defensa d’Alerta Solidària ja va advertir que les imputacions eren constitutives de delicte i que s’havien d’investigar però ara, amb el cop de carpeta de l’amnistia, els policies no hauran de ratificar les imputacions.

dijous 20 de març

• un total de 19 persones hauran de passar pel jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona el pròxim 8 d’abril. La citació és per declarar com a denunciats per haver trencat el cordó policial que la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra van establir a l’entrada del parc de la Ciutadella durant la jornada d’investidura del president de la Generalitat, el passat 8 d’agost al Parlament. Un dispositiu policial preparat preveient l’arribada del president a l’exili, Carles Puigdemont, que havia anunciat la seva presència a la cambra catalana per al debat on era previst que s‘investiria Salvador Illa.

• Un total de 285 persones han estat amnistiades des de l’entrada en vigor de la llei de l’oblit penal, el juny passat, segons el nou recompte de l’organització Alerta Solidària. És una xifra encara lluny del mig miler que va anunciar el govern espanyol. En concret, s’ha concedit el perdó a 155 manifestants i activistes; 104 membres dels cossos i forces de seguretat, i 26 polítics, càrrecs públics i empresaris. És a dir, per primera vegada els manifestants superen als policies en nombre de beneficiats, que fins ara eren els principals, amb 46 policies espanyols amnistiats per vexar votants a Barcelona i 45 agents de la Guàrdia Civil a Dosriu.
  El portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, ha manifestat que l’aplicació de la llei d’amnistia és irregular: “És molt difícil aconseguir-la per als manifestants, mentre que els policies de la repressió l’han aconseguit de forma ben fàcil.” Majoral denuncia que hi ha casos en què “jutges i tribunals retenen les resolucions, contradient la llei”, a més d'altres causes que “s’han embarrancat en tercers tribunals", fent referència als casos que s’han derivat al Tribunal Suprem o les consultes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). "El Poder Judicial, en cada jutjat i tribunal, està sabotejant la llei d'amnistia", ha reblat.

• el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, explica al Parlament de Catalunya que el territori on resideix i treballa no l’anomena “Catalunya Nord” per “neutralitat institucional”. Person ha justificat el refús a fer servir aquesta denominació adduint que l’estat francès no la reconeix. “És un territori que no és Espanya. Per respecte, hem de respectar la denominació oficial de l’estat, i en aquest cas és Pirineus Orientals. També he de precisar que ‘Rosselló’ no és una denominació oficial de l’estat francès. Només existeix ‘Pirineus Orientals’ per al departament i ‘Occitània’ per a la regió.” ERC i Junts li havien demanat per què no feia servir el nom que designa la part del Principat administrada per l’estat francès a conseqüència del tractat dels Pirineus.

Berenguer Ballester

Recordem que el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2700 dies.