Hora solidària

CRONOLOGIA 252 ( 25 de juliol)

25 Juliol 2024

Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:

dijous 18 de juliol

• l’Audiència de Barcelona amnistia Xènia Garcia. Així ho ha fet públic a les xarxes socials el grup de suport "Xènia absolució". Xènia va ser detinguda el 18 d’octubre de 2019 durant una manifestació contra la sentència del procés i va passar 14 dies en presó preventiva. La Fiscalia li demanava 2 anys de presó per desordres públics. El grup de suport diu que l’amnistia no els aturarà pas: “Continuarem lluitant pels represaliats, pels empresonats i per l’autodeterminació del nostre país”.

divendres 19 de juliol

• una jutgessa de Barcelona amnistia l’ex-conseller Francesc Homs, que era a un pas de judici per un suposat delicte de malversació per la concessió de subvencions i contractes per a promocionar la independència. En la interlocutòria, la magistrada contradiu el Tribunal Suprem espanyol i conclou que la malversació no va afectar els interessos financers de la Unió Europea. La jutgessa s’enfronta directament al parer de Pablo Llarena i Manuel Marchena, que no han volgut amnistiar la malversació de Puigdemont, Comín, Puig i els condemnats pel procés.

• Alerta Solidària denuncia que el jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell maniobra per amnistiar les tortures contra els detinguts de l’operació Judes. El 22 de maig, l’Audiència de Barcelona va ordenar al jutjat que admetés a tràmit la querella de 2020 per tortures, coaccions i amenaces a Jordi Ros durant la seva detenció. En una interlocutòria molt dura, acusava el jutjat de fer una instrucció pèssima plena de dilacions. Tanmateix, el jutjat, en comptes d’ordenar les diligències pendents i citar com a investigats els agents i comandaments de la Guàrdia Civil, pretén d’arxivar la causa d’acord amb l’amnistia.

dilluns 22 de juliol

• el jutjat de Girona amnistia els quatre encausats pel tall de les vies del TGV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Els processats s’enfrontaven a penes de quatre anys de presó i multes per valor de 12.150 euros pels delictes de desordres públics, atemptat, danys i desobediència. El judici s’havia fixat per al desembre, però precisament es va suspendre en espera de l’entrada en vigor de la llei. La investigació pel tall de les vies de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l’aleshores batlle de Celrà, Dani Cornellà, i el batlle de Verges, Ignasi Sabater, detinguts per la policia espanyola el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l’Estat van acabar acusant quatre activistes, que són els que estaven pendents de judici.

dimarts 23 de juliol

• l'Audiència de Girona amnistiat Jordi Alemany a qui van jutjar per despenjar la bandera del Regne d’Espanya de la seu de la Generalitat durant el primer aniversari de l'1-O. La causa contra ell es va convertir en la primera que va arribar a judici per les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l'1-O. Durant les protestes, els manifestants van tallar les vies de l'AVE i, després, van entrar a l'edifici de la Generalitat i van despenjar-ne la bandera monàrquica espanyola de la façana. Jordi Alemany, s'enfrontava inicialment a 5 anys de presó i a multes per valor de 7.200 euros.

dijous 25 de juliol

• el jutjat de Solsona amnistia els quatre membres del CDR de Vic detinguts el 28 d’agost de l’any passat durant la Vuelta, la volta ciclista espanyola. Els membres del CDR eren acusats d’haver construït un giny consistent en un tub de PVC connectat a dos bidons de 200 litres que contenien una substància lliscant oliosa, que desaiguava a l’entrada d’un túnel situat a la C-55, al terme de Santa Susanna de Riner (Solsonès), per on tenia previst passar la Vuelta.

Berenguer Ballester

Recordem que el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2462 dies