CRONOLOGIA 214 ( 2 de novembre)
Dietari de la repressió i de la solidaritat amb els exiliats i els més de 4.200 represaliats polítics catalans:
dissabte 28 d’octubre
- Josep Miquel Arenas, Valtònyc, emprèn a primera hora del matí el camí de retorn de l’exili, després de gairebé cinc anys i mig a Bèlgica. El retorn és possible per la prescripció de la condemna que li va imposar l’Audiència espanyola –posteriorment confirmada pel Suprem– arran de les lletres de les seves cançons. Valtònyc ha sortit de Waterloo en cotxe acompanyat del president Carles Puigdemont. La justícia espanyola ha amagat d’ençà del març a Valtònyc que el seu cas havia prescrit.
- el Jutjat de Figueres dicta l’arxivament de la causa contra l’exbatlle (ERC) de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, arran de la querella de la Fiscalia per donar suport al referèndum d’autodeterminació de l’1-O.
El ministeri fiscal li atribuïa els delictes de desobediència i prevaricació. El Jutjat de Figueres va obrir diligències prèvies i el va citar a declarar com a investigat a finals d’octubre del 2019.
diumenge 29 d’octubre
- s’anuncia pel 4 de novembre la postcastanyada de l'acte antirepressiu per donar suport als 3 de Granollers, condemnats a fins a 3 anys i mig de presó per participar en les mobilitzacions de l'1-O de 2020.
dijous 2 de novembre
- Esquerra Republicana i el PSOE anuncien que han assolit un acord per al vot favorable dels republicans a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Segons fonts d’ERC, la llei d’amnistia pactada inclou una fórmula perquè s’hi puguin acollir els implicats en les causes del Tsunami Democràtic i els CDR, malgrat que algunes fonts diuen que això ja s’havia introduït en la redacció de la futura llei.
- la negociació entre el PSOE i Junts per Catalunya continua pendent d’un possible acord que s’ha encallat en l’abast de la llei d’amnistia. Segons diverses fonts, l’escull principal del desacord és la demanda de Junts perquè es puguin acollir a la llei casos vinculats amb el procés no directament relacionats amb l’1-O. Són casos que Junts considera de lawfare i que podrien afectar membres del partit, com ara l’ex-conseller Miquel Buch i els Mossos d’Esquadra que han acompanyat Carles Puigdemont a l’exili. En canvi, sí que hi hauria entesa sobre el mecanisme de mediació que reclamava el dirigent de Junts.
Berenguer Ballester
Recordem que
- el MHP Carles Puigdemont, els Consellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig són a l'exili des de fa 2196 dies
- Marta Rovira és a l'exili des de 2052 dies
Comentaris (0)