Obstrucció de Rajoy a una investidura a distància
El resum de l'actualitat de la setmana per l'Alà Baylac-Ferrer
Puigdemont, nou president o noves eleccions?
Madrid llança una caça de bruixa contra els ensenyants de Catalunya
Catalunya Nord sota vigilància
En français
Perpinyà.-
Aquest dissabte 5 de maig els diputats de Junts per Catalunya eren reunits a Berlín pel president Carles Puigdemont per fixar l’estratègia destinada a investir el nou president de la Generalitat. El president català ha fet pública una adreça postal a Berlín per comunicar amb els ciutadans (Carles Puigdemont Casamajó Postfach 31 17 18 10654 Berlín) on residirà fins a la resolució per la justícia alemanya de la demanda d’extradició d’Espanya.
El president i els diputats han anunciat que com a més tard el 16 de maig serà elegit el nou president. Amb la primera setmana de maig s’apropa la data del 22 que és el darrer límit per investir un president de la Generalitat abans que se dissolgui el parlament i se convoquin noves eleccions.
Mentre continuaven les negociacions entre partits independentistes, el Parlament se va reunir dijous i divendres 3 i 4 de maig per aprovar la modificació de la llei de presidència i permetre la investidura a distància d’un candidat. Sense sorpresa, la majoria independentista va aprovar la proposició amb l’oposició contundent dels espanyolistes (PP, Ciudadanos i socialistes) i els « comuns » de Podemos que denuncien un « debat miratge », unes decisions « antidemocràtiques » i prediuen que Puigdemont mai serà president. El diputat d’ERC Antoni Castellà va defensar les modificacions legislatives indicant que
" els agradi o no, la República de Catalunya serà una realitat "
La llei és destinada a intentar d’investir Carles Puigdemont des del seu exili forçat a Berlín. Malgrat aqueixa darrera maniobra, no hi ha cap dubte que les autoritats espanyoles impediran l’elecció de Carles Puigdemont. Amb la suspensió de l’autonomia és Rajoy que controla la publicació de les lleis catalanes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (podria esperar fins a l’ultim termini el 18 de maig) i ja ha anunciat que un cop vigent, presentarà recurs al Tribunal constitucional el que suspèn automàticament la llei.
Obstrucció sistemàtica de Madrid
Davant d’aqueixa perspectiva, els independentistes preparen la presentació d’una candidatura alternativa. El nom que surt més sovint aqueixa setmana és el de la diputada de Junts per Catalunya Elsa Artadi. Però tampoc és segur que Madrid deixi anar una tal investidura fins al seu terme perquè la CUP ha dit que no votarà favorablement cap altre candidat que Puigdemont i els dos altres partits independentistes necessiten els vots delegats de Carles Puigdemont (president de la Generalitat exiliat a Berlín) i Toni Comín (conseller de Sanitat exiliats a Brussel·les) per tenir majoria simple, el que les autoritats espanyoles han dit que recorreran per impedir-ho.
Continua doncs la pressió espanyola per liquidar políticament els líders elegits exiliats (i empresonar-los) i per impedir la llibertat del parlament català i de les institucions de la Generalitat. El delegat del govern espanyol, Enric Millo, va advertir que la suspensió de l’autonomia podria continuar després de la formació d’un govern català quan Madrid ho jutgi oportú. Cada cop més comentaristes catalans apunten que s’ha acabat l’autonomia a l’Estat espanyol i que Madrid està recentralitzant les institucions, o se denuncia fins i tot un « cop d’Estat encobert » i la fi de la Constitució postfranquista de 1978.
Madrid amenaça també les altres regions dels Països Catalans : després de les Balears, Rajoy ataca els decrets de plurilingüisme a l’ensenyament de la Generalitat Valenciana i adverteix els valencians de « no seguir l’exemple de divisió i enfrontament de Catalunya ».
Caça de bruixes contra els ensenyants
Al capítol de la repressió i de la criminilització de l’independentisme dins la societat catalana, les autoritats espanyoles han portat l’acció contra el cos ensenyant català obrint procediments judicials contra 9 professors de l’institut de secundari El Palau de Sant Andreu de la Barca, acusats « d’odi » contra fills de policies espanyols per haver parlat de les violències policials lendemà del referèndum del 1er d’octubre. Tags han estat fets contra els professors titllant-los de « nazis separatistes » i els seus noms i fotos han estat publicats per la premsa (diari El Mundo) i pel líder de Ciudadanos Albert Rivera.
Quaranta altres enquestes són en curs contra ensenyants i el govern espanyol incita a denunciar els professors i prendre sanccions, amb el suport dels socialistes i el diari El Pais. Les federacions de pares i sindicats donen ple suport als ensenyants, però l’estratègia espanyolista s’orienta cada cop més a intimidar la societat catalana, fracturar-la i suscitar una violència que no coneix. En el mateix sentit repressiu, els tribunals han fet efectiu l’embargament de més de 100 000 € de multa a l’ANC i a Òmnium Cultural per haver organitzat una enquesta sobre la independència.
Mentrestant segueixen els concerts i manifestacions de solidaritat i suport als presos polítics i als exiliats (cursa des de Catalunya fins a les presons de Madrid, cadena humana per portar els retrats dels represaliats a dalt de Montserrat…). A l’escenari internacional, en resposta a la liquidació dels organismes de la Generalitat de representació internacional, a la supressió de totes les subvencions a les associacions catalanes a l’exterior (Casals catalans a l’estranger…), dimarts 1er de maig va ser presentat a Washington el Catalonia America Council, entitat privada fundada per l’ex-delegat del govern català a Amèrica del nord els darrers vuit anys, Andrew Davis, amb l’objectiu de promoure « el compromís amb els reptes polítics i socials més importants que afronten Catalunya i els Estats Units, i l’enfortiment de les relacions entre ambdós territoris » (actualitat, intercanvi internacional, negocis i innovació, periodisme i mitans de comunicació).
A Suïssa on és refugiada l’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, el seu advocat va intervenir als mitjans de comunicació comentant la seua sorpresa i la incomprensió de l’opinió suïssa per les declaracions del ministre espanyol d’Afers exteriors, Alfonso Dastis, que va declarar a la tele helvètica que no dialogaran amb Puigdemont i que « amb qui ha de parlar és amb el jutge » assimilant-lo ell i els que van oposar-se a la policia el dia del referèndum a delinqüents.
Catalunya Nord sota vigilància
Com a conseqüència del procés independentista sud-català, la vigilància policial sembla estendre’s a Catalunya Nord. Després de pressions del prefecte contra elegits que portaven el llaç groc de denúncia dels presos polítics, ara són elegits locals en càrrega de qüestions de llengua i ensenyament que han estat interrogats sobre les seues opinions i eventuals simpaties independentistes per l’administració, i els agents dels « renseignements intérieurs » que són presents ara sistemàticament als actes on hi ha militants o elegits nordcatalans.
Obstruction de Rajoy à une investiture à distance
Puigdemont, un autre président ou de nouvelles élections?
Madrid lance une chasse aux sorcières contre les enseignants de Catalogne La Catalogne Nord sous surveillance 05/05/2018 Perpignan.- Ce samedi 5 mai, les représentants de Junts per Catalunya se sont réunis à Berlin avec le président Carles Puigdemont pour définir la stratégie d'investiture du nouveau président de la Generalitat. Le président catalan a rendu public une adresse pour communiquer avec les citoyens (Carles Puigdemont Casamajó Postfach 31 17 18 10654 Berlin) depuis Berlin où il résidera jusqu'à la résolution par la justice allemande de la demande d'extradition de l'Espagne. Le président et les députés ont annoncé que, le 16 mai au plus tard, la Catalogne aura un nouveau président. Avec la première semaine de mai, la date du 22 mai, on se rapproche de la dernière limite pour investir un président de la Generalitat avant la dissolution du parlement et de nouvelles élections. Alors que les négociations entre les partis indépendantistes se poursuivent, le Parlement s’est réuni les jeudi et vendredi 3 et 4 mai pour approuver la modification de la loi de la présidence et permettre l'investiture d'un candidat à distance. Sans surprise, la majorité indépendantiste a approuvé la proposition avec l'opposition des espagnolistes (PP, Ciudadanos et socialistes) et des « comuns » de Podemos qui dénoncent un « débat mirage » et une décision « antidémocratique » et prédisent que Puigdemont ne sera jamais président. Le député d'ERC Antoni Castellà a défendu les changements législatifs indiquant que "qu'ils le veuillent ou non, la République de Catalogne sera une réalité". La loi vise à essayer d'investir Carles Puigdemont depuis son exil forcé à Berlin. Malgré cette dernière manœuvre, il ne fait aucun doute que les autorités espagnoles empêcheront l'élection de Carles Puigdemont. Avec la suspension de l'autonomie Rajoy contrôle la publication de la loi catalane au Journal officiel de la Generalitat de Catalogne (il pourrait attendre jusqu’au 18 mai) et a déjà annoncé qu'une fois en vigueur, il présentera un recours devant le Tribunal constitutionnel, ce qui suspend automatiquement la loi.
Obstruction systématique de Madrid
Dans cette perspective, les partis indépendantistes préparent une candidature alternative. Le nom qui ressort le plus souvent cette semaine est celui de la députée de Junts per Catalunya, Elsa Artadi. Mais il n’est pas certain que Madrid laisse aller cette candidature à son terme. En effet la CUP a dit qu'elle ne voterait pas d’autre candidat que Puigdemont et les deux autres partis indépendantistes ont besoin des votes délégués de Carles Puigdemont (Président de la Generalitat en exil à Berlin ) et de Toni Comín (ministre de la santé exilé à Bruxelles) pour avoir une majorité simple. Or les autorités espagnoles ont annoncé qu'elles s’y opposeraient également. La pression espagnole continue avec l’objectif de liquider politiquement les dirigeants élus exilés (et à les emprisonner) et d’empêcher la liberté du parlement catalan et des institutions de la Generalitat. Le délégué du gouvernement espagnol, Enric Millo, a averti que la suspension de l'autonomie pourrait se poursuivre après la formation d'un gouvernement catalan lorsque Madrid le jugera approprié. De plus en plus de commentateurs catalans soulignent que l'autonomie a pris fin en Espagne et que Madrid recentralise les institutions, et dénonce même un «coup d’État officieux» et la fin de la Constitution postfranquiste de 1978. Madrid menace également d'autres régions des Pays Catalans: après les îles Baléares, Rajoy attaque maintenant décrets sur l'éducation plurilingue de la Generalitat Valenciana et met en garde les Valenciens de « de ne pas suivre l'exemple de division et de confrontation de la Catalogne. »
Chasse aux sorcières contre les enseignants
Au chapitre de la répression et de la criminalisation de l'indépendantisme au sein de la société catalane, les autorités espagnoles portent aujourd’hui leur action contre les enseignants catalans en ouvrant des procédures judiciaires contre 9 professeurs du collège El Palau de Sant Andreu de la Barca, accusés "d’incitation à la haine" contre des enfants de policiers espagnols pour avoir parlé des violences policières au lendemain du référendum du 1er octobre. Des tags sur les mures de l’établissement qualifiaient les professeurs de «séparatistes nazis» et leurs noms et photos ont été publiés par la presse (journal El Mundo) et par le leader de Ciudadanos Albert Rivera. Quarante autres enquêtes sont en cours contre des enseignants et le gouvernement espagnol encourage la dénonciation et les sanctions contre les enseignants, avec le soutien des socialistes et du journal El Pais. Les fédérations de parents d’élèves et les syndicats soutiennent pleinement les enseignants, mais la stratégie espagnole est de plus en plus orientée vers l'intimidation de la société catalane, sa fragmentation et la provocation de violences qu’elle n’a jamais connues jusqu’ici. Toujours en matière de répression, les tribunaux espagnols ont saisi plus de 100 000 euros à chacune des associations, ANC et Òmnium Cultural, pour avoir organisé une enquête sur l’indépendance.
Résistance et diplomatie
Pendant ce temps, des concerts et des manifestations de solidarité et de soutien aux prisonniers politiques et aux exilés (course de Catalogne jusqu’aux prisons de Madrid, chaîne humaine pour porter les portraits des victimes de la répression à Montserrat...) se poursuivent. Sur la scène internationale, en réponse à la liquidation des organismes de la Generalitat de représentation internationale, la suppression de toutes les subventions aux associations catalanes à l'étranger (Casals catalans à l'étranger ...), le mardi 1er mai, a été présenté à Washington le Catalonia America Council, une organisation privée fondée par l'ancien délégué du gouvernement catalan pour l'Amérique du nord les huit dernières années, Andrew Davis, avec les objectifs promouvoir « les grands défis sociaux et politiques auxquels font face la Catalogne et les Etats-Unis, et le renforcement des relations entre les deux territoires » (actualité, échanges internationaux, commerce et innovation, journalisme et médias). En Suisse, où Anna Gabriel, ancienne députée de la CUP, est réfugiée, son avocat est intervenu dans les médias pour exprimer sa surprise et l’incompréhension de l'opinion suisse pour les déclarations du ministre espagnol des Affaires étrangères, Alfonso Dastis, qui a déclaré sur la télévision suisse qu’il n’y aurait pas de dialogue avec Puigdemont et que « la seule personne avec laquelle il doit parler, c’est le juge », l'assimilant, lui et ceux qui se sont opposé à la police le jour du référendum à des délinquants.
La Catalogne Nord sous surveillance
Conséquence du « procés » indépendantiste sud-catalan, la surveillance policière semble s'étendre en Catalogne Nord. Après les pressions du préfet contre des élus qui arboraient un ruban jaune en signe de réprobation des prisonniers politiques sud-catalans, ce sont maintenant des élus locaux en charge de la langue catalane qui ont fait l’objet de la part de l'administration de questions sur leurs opinions politiques et possibles sympathies indépendantistes, et les agents des renseignements intérieurs qui sont depuis peu systématiquement présents lors d'événements où il y a des militants ou des élus nord-catalans.
Alà Baylac-Ferrer



Comentaris (0)