Col·lectiu Stop a la destrucció del centre històric de Perpinyà
El col·lectiu va néixer perquè, a principis del febrer, uns quants ciutadans preocupats per la política del consell municipal de Perpinyà encapçalat per un maire que sol manifestar menyspreu pel nostre patrimoni arquitectònic, lligat, a la part vella de la ciutat, al passat català el més esplendorós de la ciutat.
La cosa és clar, no és nova. Vé de mot lluny, dels mandats del difunt Pau Alduy (1959-1993) que va fer desenrrocar de la manera la més barroera uns edificis de gran valor arquitectònic, les casernes del segle XVII (franceses, ja), que va intentar destruir la capella dels franciscans del carrer Foch salvada in extremis l’acció del malaguanyat Pere Ponsich. Pau Alduy va també refusar aprofitar els beneficis de la llei Malraux de 1962 relativa als « sectors salvaguardats » que hauria facilitat, ja fa temps, la rehabilitació de tot elsl casc antic de la vila. Va estimar millor deixar els barris antics espatllats, destrossats, a cops en un estat gairebé ruinós, abandonats a poblacions pobres i marginades per un part d’entre ells (Sant Jaume i Sant Mateu, sobretot). Amb els anys la situació va anar agreujant-se.
El 2007, Joan Pau Alduy — al cap de la municipalitat des de 1993 ! — va despertar-se. No discutirem aquí la seva presa de consciència ben tardana i valorarem la decisó final que votr el consistori perpinyanès el 2007. Es va votar amb més de 50 anys de retard un PSVM (pla de salvaguarda i de valoració) del perímetre del casc antic de la vila. Aquest, de concepció meticulosa ja que analitzava cada u dels edificis concernits, del més humil al més prestigiós i els classificava acuradament. S’havia previst que es conservaria la gran majoria d’entre ells. S’havia entès que una ciutat és un conjunt urbà i que cada edifici contribueix a definir l’aspecte d’aquest conjunt. L’estat i el municipi aprobaren el PSVM Però, des de 2014, Jean-Marc Pujol va acabar per canviar de política. Pretèn « valoritzar » (com diu ell seguit pels seus valedors de dins o de fora el consell municipal) i argumenta que « dedensificar » el centre, preconitzant la destrucció de cases pretesament sense valor. Com que el municipi compra i, després no assegura el manteniment i la consolidació d’aquestes programa l’acceleració de llur degradació. Pretèn que s’han tornat perilloses i que el seu estat jutifica el seu enderrocament.
El desembre de 2015, pretextant una situació d’emergència va fer destruir un dissabte de bon matí, gairebé d’amagatotis, sense peritage previ, un edifici valuós comprat per l’ajuntament al bisbat. El presbiteri de la plaça Gambetta era — diuen — perillós a conseqüència del seu estat ruinós. No es podia esperar la deliberació del tribunal administratiu de Monttpeller el dilluns següent !
El projecte d’implantació d’una part de la universitat de Perpinyà al casc antic era en si mateix una iniciativa que podia presentar interés. Però va ser el pretexte, mitjançant una revisió del PSVM de 2007, de preconitzar (i realitzar) noves destruccions (com ara, la més barroera encara que parcial, la del del convent de Sant Salvador) al barri Sant Jaume principalment, però també al de la Ral. El projecte de nous enderrocaments a Sant Mateu i de quatre cases al carrer des Augustins amb el pretexte d’ « obrir » el nou museu cap aquest i, més enllà, cap al palau dels reis de Mallorca, va alertar, a principis de febrer, els ciutadans que van constituir el col·lectiu suara esmentat. Va fer conferències de premsa, i va promoure la petició que trobeu aquí junta.
Aquesta acció va continuar, el 14 de març de 2017, amb una assemblea general extraordinària de l’ històrica i emblemàtica ASPAHR (Associació per a la protecció del patrimoni artístic i històric rossellonès). Fundada el 1963 a l’iniciativa de Pere Ponsich, va actuar durant les anys 1960 i 1970 sobretot. El col·lectiu va voler trencar amb la letargia on havia caigut l’ASPAHR i redinamitzant-la, tornar lligar amb un passt prestigiós d’accions en favor del patrimoni. Una assemblea nombrosa va participar al l’acte.Es va elegir uns nous consell d’administració i junta directiva. Ens hem donat una eina per actuar en contra dels projectes de la municipalitat de Perpinyà, però també en contra de projectes destructius a altres parts de la catalunya del Nord ja que els estatuts, els antics i els votats a l’assemblea del 14 de març, precisen que l’ambit d’intevenció de l’ASPAHR és el conjunt del territori departamental.
Andreu Balent
Comentaris (0)