CARTELL_DEF_2br.jpg

10-08_cinema_casal.jpg

10-17_Coll_de_la_Manrella.jpg

 101 2 web

Septentrions

10 sud catalans que viuen al nord expliquen la seua visió del país en podcast per Catalunya Ràdio

A partir d'aquest dimecres 31 de març Catalunya Ràdio apropa una visió de Catalunya Nord a través de 10 retrats de sud catalans que viuen i treballen a Catalunya Nord. La proposta va venir del Sebastià Girard per AMPLI Productora i va ser molt ben rebuda per Santi Faro, director de continguts de l'emissora pública catalana, i acceptada per Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio.

Aleix Renyé, Pablo Bonat, Josefina Matamoros, Berenguer Ballester, Francesc Bitlloch, Mireia Parra, Montserrat Biosca, Cesc Franquesa, Anna March i Jordi Vera van en algun moment venir al Nord per raons sentimantals, polítiques o econòmiques. (Fonts Arrels)

Aleix Renyé

 

Capítol 1: Una catalanitat singular

"La catalanitat a la Catalunya Nord no ha desaparegut mai, una altra cosa és la llengua..."

Renyé va travessar el Pirineu el 1981 en plena nevada fugint de la repressió del postfranquisme. Va ser durant molts anys un sensepapers a qui l'estat francès va negar l'estatut de refugiat polític. Des de la Catalunya del Nord va tornar a començar de zero. Locutor històric de Ràdio Arrels, periodista i escriptor, es va casar amb una rossellonesa amb qui va tenir tres fills.

Pablo Bonat

Capítol 2: La maquinària per aniquilar el català

"A França, l'escola és la maquinària més bèstia que s'ha autoritzat per aniquilar el català."

Per amor a una rossellonesa, Pablo Bonat va deixar Barcelona per instal·lar-se a Perpinyà. Avui és un jove professor de català de secundària al si de l'Éducation Nationale. A l'estat francès, el Ministeri d'Educació del segle passat va ser l'eina de la prohibició de la llengua. Amb la força, el càstig o amb tècniques més sornegueres, l'escola va tenir un paper clau en la ruptura de la transmissió del català.

Josefina Matamoros

Capítol 3: El cul de França

"França és un estat molt conservador, al nord funcionem com la vella Europa." Nascuda al Montsià, va arribar al Pertús de ben jove, quan els seus pares van migrar a treballar cap al nord. Des de l'Ajuntament de Perpinyà, Josefina Matamoros va crear el Museu Puig de Monedes i Medalles i el Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana. En la seva etapa a Ceret va ser la propulsora del Museu d'Art Modern, al qual va donar renom internacional.

Berenguer Ballester:

 

Capítol 4: Militar des de la rereguarda

"Aquí molta gent encara diu que no parla pas el bon català. Això és terrible."

Quan tenia vint anys, Ballester va veure com la policia s'emportava el seu pare a la Model per ser l'autor d'un mapa dels Països Catalans. Anys més tard, va haver de fugir de Barcelona per trobar refugi al monestir de Cuixà, al Conflent. Al nord va ser acollit pels militants independentistes, que es van mobilitzar perquè tingués papers en regla.

Francesc Bitlloch

Capítol 5: Un laboratori de substitució lingüística

"El pitjor és la pèrdua de consciència de la pèrdua de la llengua."

No va fugir per raons polítiques ni judicials sinó per escapar-se del seminari. Exiliat un temps a París, Bitlloch va ser durant molts anys educador als barris més pobres de la ciutat de Grenoble, als Alps. Finalment va poder tornar cap al Rosselló, on va ser mestre a les escoles Bressola. Avui, jubilat, és membre actiu de l'ANC del nord.

Mireia Parra

Capítol 6: La llengua que s'amaga

"Els francesos tenen un gros problema amb les llengües, els han inculcat que el bilingüisme no existeix."

Desembarcar a Perpinyà sense saber un mot de francès pot resultar traumàtic. Encara alumna d'institut, Mireia Parra deixa Barcelona a finals dels anys 90 per anar a viure amb la seva mare a Perpinyà. Un canvi de vida radical que va necessitar un llarg temps d'adaptació. Avui no tornaria a viure a Barcelona per res, malgrat que no tot sigui més fàcil al nord.

 

Montserrat Biosca

Capítol 7: Qui mana sempre ve de França endins

"Aquesta omnipresència de París és nefasta, fins i tot per a París."

Durant una de les primeres edicions de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, va conèixer en Llorenç Planes, un nord-català amb qui es va casar ben aviat. El seu marit era enginyer agrònom i treballava per a l'administració francesa, cosa que els va fer rodar com una centrifugadora per París, Dijon, Orlhac¿ Avui Montserrat Biosca és presidenta d'Òmnium Cultural-Catalunya Nord.

Cesc Franquesa

Capítol 8: Una batalla de trinxeres

"Per als d'aquí ets d'allà i per als d'allà ets d'aquí. Per a la gent, sempre ets de l'altra banda."

El que va fer fugir Cesc Franquesa de Sant Cugat del Vallès va ser el boom immobiliari. A la recerca d'una nova aventura i d'un nou enfocament de vida, el jove professor va tirar cap al nord. Va trobar a la Bressola un lloc de treball i a Prada, un ambient rural molt semblant al Sant Cugat de la seva joventut.

Anna March

Capítol 9: No parlem castellà

"A Perpinyà no viuen com a França. Si ho comparo amb Normandia, no té res a veure."

Amb el certificat de fisioterapeuta a la butxaca, deixa Barcelona per viure una experiència professional de dos anys a Normandia, amb la intenció d'adquirir experiència i d'aprendre francès. El 2009, Anna March torna a Barcelona i el ritme frenètic de la ciutat la fa fugir cap al nord, on ràpidament obre el seu centre de fisioteràpia a Perpinyà.

Jordi Vera

Capítol 10: El laberint electoral francès

"Hi ha un menester de retorn als valors territorials, i ser català és avui un valor refugi."

Militant refugiat al nord, Vera s'ha presentat a gairebé totes les campanyes des del 1993. Conduir una iniciativa política d'enfocament catalanista a l'estat francès és un camí complex que no atreu gaires candidats.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal