cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Aquesta és l’Espanya real

Als moviments independentistes del Quebec i d’Escòcia, el Canadà i el Regne Unit hi van donar la solució simple de convocar-hi referèndums d’autodeterminació

per tal que els ciutadans d’aquestes regions poguessin expressar lliurement quina era la seva voluntat, si independitzar-se o continuar com sempre. Espanya, en canvi, va optar per donar al moviment independentista de Catalunya la solució ximple de no permetre-hi, de cap manera, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i, a sobre, d’enviar la policia a carregar amb violència contra persones indefenses que no estaven fent res més que intentar dipositar el seu vot en una urna. Aquesta és, doncs, l’Espanya real que acusa de sedició, rebel·lió i colpisme els dirigents polítics catalans que van convocar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Per cert, pot haver-hi a Europa res de més ridícul que un estat que cursa una eurordre d’extradició contra algú imputant-li càrrecs tan greus com aquest i que Bèlgica, Dinamarca, Alemanya i Suïssa ho considerin improcedent?

El 1998, tothom va aplaudir la iniciativa del jutge Baltasar Garzón de demanar l’extradició d’Augusto Pinochet per processar-lo per crims contra la humanitat; tanmateix, aviat es va plantejar la qüestió que a Espanya no s’havia jutjat mai ningú pels crims del règim franquista; evidentment, si considerem modèlica la transició política espanyola, l’actuació del jutge Garzón està del tot fora de lloc; el 1988, els xilens van expressar en un referèndum la voluntat d’un canvi de règim, i, en resposta, el 1990, Pinochet va cedir la presidència de Xile a Patricio Aylwin, elegit democràticament; per tant, després de la fi de dictadura, iniciada el 1973 amb el cop d’estat de Pinochet contra el president Salvador Allende, el 1990, els xilens van iniciar un procés de reconciliació nacional que Garzón va pertorbar amb la seva inadmissible i arbitrària iniciativa; vaja que, més aviat, hauria hagut de ser Espanya que hauria hagut d’extradir Garzón a Xile. D’altra banda, com tots sabem, els ossos de Federico García Lorca continuen colgats en el sot on van dipositar-ne el cadàver els franquistes que l’assassinaren el 1936, però, això no va impedir pas que, el 1998, amb motiu del centenari del seu naixement, Espanya celebrés “l’Any Lorca” amb tot un seguit d’actes culturals. A més, també podem recordar que, el 30 de desembre del 2017, els funerals de Carmen Franco Polo, la filla de Franco, van ser un acte social on s’hi va aplegar el bo i millor de la jet set espanyola, i encara gràcies que no l’enterressin al Valle de los Caídos, amb el seu pare. Naturalment, no és ningú capaç d’imaginar-se que, avui dia, a Alemanya, les restes de Hitler reposessin en un gran mausoleu que n’honorés la memòria.

A tot arreu d’Europa estan sorgint partits d’extrema dreta, però els polítics demòcrates sempre miren de distanciar-se’n i de fer-los el buit, com també d’arribar a pactes per evitar que puguin entrar al govern. A Espanya, en canvi, se’ns presenta Vox com si fos un partit normal i corrent igual com qualsevol altre, contra el qual no s’han d’establir cordons sanitaris de cap mena. Ben mirat, però, no hi ha cap raó per sorprendre-se’n ja que a Espanya la Falange és legal mentre que a Alemanya el partit nazi està prohibit. I després passa que uns seguidors de la selecció espanyola de futbol se’n van a Europa i es troben amb una cosa tan sorprenent com ho és que la policia els detingui per exhibir simbologia nazi i feixista.

Segur que no hem arribat al punt en què si, de debò, un polític del PP no està implicat en cap afer de corrupció deu ser només perquè és un pobre babau que no sap buscar-se la vida i aprofitar les oportunitats? Els vídeos de propaganda que pretenen presentar Espanya com una democràcia consolidada amb un sistema de llibertats homologable a les de qualsevol país del seu entorn europeu, els ha emesos el Ministeri d’Afers Estrangers, però, és clar, resulta que el ministre Josep Borrell va ser multat per haver venut accions d’Abengoa usant informació privilegiada.

I millor deixar-ho estar ací perquè pretendre ser exhaustiu podria portar a allargar excessivament l’extensió d’aquesta crònica.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal