cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Barcelona, turisme insostenible

Imaginem-nos, per un moment, que, cada any, el nombre d’assistents a l’UCE rondés les cent mil persones.

Llavors, podríem estar del tot segurs de dues coses;

  • l’una, que els organitzadors de la Universitat Catalana d’Estiu i tots els que hi participessin, ja fos com a professors o com a alumnes, estarien la mar de cofois i de feliços amb l’èxit de l’esdeveniment,
  • i l’altra, que a Prada, i al Conflent en general, es patiria un malson.

Si Prada és una vila d’uns sis mil habitants, algú pot fer-se’n càrrec de què significaria per als seus veïns que la plaça del poble quedés ocupada per desenes de milers de persones? D’altra banda, amb tanta multitud, és obvi que les instal·lacions del Liceu Renouvier resultarien del tot insuficients per a la realització dels actes de l’UCE, la majoria dels quals acabarien celebrant-se en locals i recintes de Prada, els quals, lògicament, durant el mes d’agost, no es podrien pas utilitzar per a d’altra mena d’activitats; a més, bé caldria allotjar tota la gent de l’UCE i, tal com ens ho podem figurar, com que el dormitori del Liceu i els hotels no podrien proporcionar, de cap manera, les places necessàries, començarien a proliferar a tot arreu del Conflent pisos turístics, amb la inevitable conseqüència d’un augment astronòmic del preu lloguer d’habitatges; per tant, la majoria dels conflentins acabarien marxant de la seva comarca perquè no hi podrien viure; a més, les botigues i centres comercials de Prada deixarien d’estar orientats cap a les necessitats dels veïns ja que la seva oferta estaria pensada, exclusivament, en funció de la gent de l’UCE com també seria molt difícil trobar al Conflent algú que treballés en una cosa sense relació amb l’UCE . En resum, s’arribaria a una situació en què, no pas de dret però sí de fet, el Patronat de l’UCE hauria esdevingut propietari del Conflent. I compte, que estic parlant de “turisme de qualitat” perquè, com és lògic, no es matricula ningú a l’UCE per anar de platja i discoteca sinó per fer cultura. Naturalment, aquest mateix infern també es donaria si l’esdeveniment que mogués desenes de milers de persones fos el Festival Pau Casals.

Doncs bé, aquesta Prada imaginària ofegada pel turisme de masses generat per l’UCE s’assembla força a la Barcelona real d’avui dia, declarada, segons un estudi fet per “The Statistics Portal”, la pitjor ciutat europea a causa de la sobreexplotació turística, per davant, fins i tot, de Venècia i d’Atenes, els exemples típics de ciutats convertides en centre turístic. Qui va a Itàlia, segur que visita Venècia, Florència, Roma, Nàpols o d’altres poblacions conegudes pel seu atractiu turístic però no pas Gènova, una ciutat que, merescudament o no, té molta mala fama en el mercat turístic; doncs bé, jo m’imagino que a Gènova s’hi deu viure molt millor que en qualsevol de les capitals turístiques d’Itàlia. Si volem, doncs, que Barcelona sigui de nou una ciutat perquè la gent hi visqui cal revertir tota la política municipal que s’hi ha perpetrat durant els darrers trenta-dos anys, és a dir, d’ençà del mal dia que, gràcies a les corrupteles de Joan Antoni Samaranch, es va aconseguir la designació de Barcelona com a seu dels jocs olímpics de 1992; el Cobi, la mascota dels Jocs del 92, és, també, el símbol de la Barcelona on el turisme en fa marxar els veïns. Per aconseguir-ho necessitem, és clar, un equip de govern municipal disposat a reduir l’índex de turistes a la ciutat al nivell que tenia el 1980, sense deixar-se entabanar amb els romanços del “turisme sostenible” o del “turisme de qualitat”; lògicament, tot el lobby empresarial turístic farà mans i mànigues per impedir aquesta acció i, fins i tot, acusarà l’ajuntament de negar-se a dialogar; com tots sabem, però, quan es va decidir emprendre la lluita contra el consum de tabac, no es va dialogar pas amb les companyies tabaqueres, les quals sempre haurien pogut recórrer a les estratagemes de negar que el tabac sigui nociu per a la salut o, si això ja no fos possible, proclamar que promouen un consum “sostenible”, “raonable” o, fins i tot, “saludable” del tabac. Si hem arribat a la conclusió que el turisme és igual de perjudicial per a la ciutat com la nicotina ho és per a la salut, llavors cal actuar en conseqüència balli qui balli i peti qui peti. Que el turisme genera llocs de treball, ja ho sabem, però si tornéssim a permetre la publicitat de tabac, tal com es feia ara fa unes quantes dècades, les companyies tabaqueres també podrien crear llocs de treball contractant tècnics de publicitat.

Xavier Deulonder Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal