Què és el federalisme?
En països com ara entre d’altres els EUA, el Canadà, Alemanya i Suïssa, el federalisme és la manera com sempre s’ha organitzat l’estat i, a més, als seus ciutadans els deu resultar inconcebible un altre model d’estructuració nacional.
Evidentment, no ho deu considerar pas ningú que els EUA siguin un desgavell perquè cadascun dels seus cinquanta estats sigui del tot lliure per organitzar la seva vida interna ni tampoc perquè si un delinqüent fuig d’un estat a un altre calgui demanar-ne l’extradició, igual com a cap canadenc li deu semblar que la solució a les reivindicacions nacionals del Quebec sigui abolir les províncies del Canadà i establir-hi uns departaments i unes regions administratives on no pugui ningú moure un dit sense haver demanat abans permís a Ottawa. Si a un suís li expliquen el sistema francès, segur que li sembla lògic i raonable? A Rússia, en canvi, el federalisme és una enredada perquè per més que el país es digui oficialment Federació Russa i independentment de què estableixi o deixi d’establir la constitució, tot ho fan i desfan a Moscou, concretament al Kremlin; com que la capital és la que rep totes les inversions de l’estat, al final acaba sent una ciutat molt diferent a les altres, d’ací que molts russos es preguntin si de debò Moscou és una ciutat russa. Per cert, és realment París una ciutat francesa? De totes formes, com ja sabem, a Rússia el problema no és pas només el model d’organització territorial.
Quants ciutadans espanyols deu haver-hi realment capaços de donar una definició correcta de federalisme? El 1873, va haver-hi un intent d’elaborar la constitució d’una república federal espanyola però a causa d’un cop d’estat, el projecte va abandonar-se i d’ençà d’aleshores no ha proposat mai ningú seriosament una Espanya federal. Segons s’afirma, és possible una lectura “quasi federal” de l’actual constitució espanyola; en teoria, pot ser que això sigui rigorosament cert però a part que no s’explica perquè ens quedaríem en “quasi federal” sense arribar a federal del tot, a la pràctica, la dinàmica real de l’estat espanyol sempre és la d’afirmar el poder del govern central en detriment dels governs autonòmics, especialment, d’un en concret que, segons diuen, té bastantes afinitats lingüístiques i històriques amb el departament francès de Pyrénées Orientales; per això, si mai s’instaurés un sistema federal a Espanya segurament s’assemblaria molt més al de Rússia que no pas al d’Alemanya. D’altra banda, si a un català del Principat li demanem què és el federalisme, molt probablement ens descriurà una Catalunya pràcticament independent amb una presència gairebé residual del govern central espanyol; a més, ens dirà segurament que un estat federal és aquell que es defineix com a plurinacional de tal manera que en una Espanya federal no existiria el concepte de nació espanyola. En realitat, però, l’estat no és pas res més que l’aparell de què la nació es dota per administrar-se; per això, és la nació l’element que legitima l’estat i li proporciona la seva raó de ser; així per exemple, l’existència de Suïssa —de la Confederació Helvètica tal com oficialment es diu— és possible, només, perquè els ciutadans helvètics admeten l’existència d’una nació suïssa de la qual formen part tots els cantons independentment de si s’hi parla alemany, francès, italià o romanx; d’altra banda, si no és capaç de crear un discurs nacional que el fonamenti, llavors l’estat desapareix tal com va passar a la Unió Soviètica, Iugoslàvia, Txecoslovàquia i també a la República Democràtica Alemanya; així doncs, un estat espanyol, sigui de la mena que sigui, pressuposa l’existència d’una nació espanyola igual com la conclusió lògica d’una nació catalana és un estat català.
Com podríem definir el federalisme a França? Primer que tot, és un sistema que, segons un sondatge de l’IFOP aparegut durant la tardor passada, el considera desitjable a la vora d’un 70% dels francesos, una cosa força sorprenent perquè en el llenguatge polític francès el concepte federalisme ha tingut sempre la connotació negativa de ser gairebé sinònim de desordre o de manca d’una organització eficient. Com hauria de ser una França federal? En realitat, això no es deu poder saber perquè una república federal francesa no l’ha proposada mai ningú, ni tan sols els girondins en temps de la Revolució. Malgrat la seva tradició centralista, tallada pel patró francès, després de la fi del franquisme, Espanya va haver d’acabar constituint totes les seves regions en comunitats autònomes per així mirar de contenir les reivindicacions nacionals catalanes i basques, però ja hem parlat de com funciona en realitat el sistema autonòmic espanyol; potser l’Espanya de les autonomies és un model de què acabaria sent a la pràctica una França federal. Quant a la Catalunya Nord, l’esmentat sondatge de l’IFOP avalua en un 67% els nord-catalans favorables a l’autonomia de la Catalunya Nord, en un 79% els partidaris d’una França federal, en un 77% els defensors de la cooficialitat del català i en un 64% els que els sembla correcte que els elegits puguin parlar en català en la vida pública. Mentre la situació del Principat no permeti creure en la proximitat de la instauració d’una República Catalana, és comprensible que Unitat Catalana s’impliqui amb els col·lectius polítics contraris al tradicional centralisme franco-francès.
Una darrera definició de federalisme: un sistema molt adient per bastir un estat que englobi tot el conjunt dels Països Catalans.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)