cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Cap sorpresa a Montpeller

Els consistoris d’Elna (Rosselló), Els Banys (Vallespir), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent) van modificar el seu reglament per permetre parlar en català als plens a condició de traduir les intervencions al francès; el prefecte dels Pyrénées Orientales ho va portar a la justícia perquè l’ús del català als governs municipals no li semblava correcte i el Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat el canvi de reglament decidit pels consistoris.

Cap sorpresa, doncs. Com és obvi, a França tothom considera la monarquia una cosa del passat que, en el seu moment, potser va tenir sentit però que en el món d’avui dia fóra absurda; ara bé, en la República Francesa es continua considerant en vigor l’edicte que el 15 d’agost de 1539 va promulgar a Villers-Cotterêts el rei Francesc I que obligava a escriure en francès tots els textos judicials i administratius, perquè, tal com ho podem veure, entre l’edicte de Villers-Cotterêts i la constitució de la V República Francesa no hi ha pas contradicció, com segurament no n’hi deu d’haver tampoc amb l’edicte de Lluís XIV del 2 d’abril de 1700 que prohibia l’ús del català a la Catalunya Nord perquè tal pràctica contrariava la seva reial autoritat —d’origen diví, com sabem— i l’honor de la nació francesa. Per tot això, ja podem veure quin valor té a la pràctica l’article 75-1 de l’actual constitució francesa segons el qual Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France; si de debò, ni que sigui a conseqüència del Tractat dels Pirineus de 1659, el català forma part del patrimoni de França, llavors el tribunal de Montpeller hauria hagut de dictaminar que l’ús del català als plens municipals estava autoritzat no ja a Elna, Els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac sinó a tots els municipis dels Pyrénées Orientales i que per ocupar-hi el càrrec de prefecte hauria de ser indispensable demostrar un total domini de la llengua catalana. En fi, si amb el seu patrimoni cultural i artístic, França actués igual com ho fa amb les llengües regionals, potser hauria estat el govern francès mateix el qui hauria calat foc a Nôtre-Dame de París, perquè, com és lògic, no poden dir pas que prohibir-ne l’ús sigui una manera de protegir una llengua que forma part del patrimoni de França. Com és natural, dono ple suport a la iniciativa dels consistoris afectats d’acudir al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa, però no em faig pas gaires il·lusions que la seva sentència pugui ser contrària a la de Montpeller, i si malgrat tot ho fos, sempre els quedarà París, i ací no estic pas evocant cap escena romàntica d’un film.

Fins ací la cara de la qüestió, que també té la seva creu. No podem pas negar, sota pena d’enganyar-nos a nosaltres mateixos, que hi havia una època, dissortadament cada any que passa més llunyana, en què a tot arreu dels Pyrénées Orientales, els elegits parlaven sempre en català tant als plens municipals com al Consell General, i al senyor prefecte no li quedava més remei que fer-hi ulls grossos perquè, com sabia per una simple qüestió de sentit comú, si acudia als tribunals, hi obtindria una sentència que li donaria la raó però que a la pràctica fóra un paper mullat perquè als Pyrénées Orientales la gent parla en català i prou. Estic segur a més que, en aquells bons temps, un prefecte que hagués ocupat el càrrec als Pyrénées Orientales durant força temps, acabava parlant en català ell mateix i tot. I així van estar les coses fins que, ara fa seixanta o setanta anys, el Rosselló va esfondrar-se perquè tothom va agafar el mal costum de parlar en francès als seus fills i, per això, ara el prefecte pot fer coses que els seus antecessors d’aquella època se n’havien de quedar amb les ganes. La condició de traduir al francès les intervencions fetes en català als plens municipals no hauria calgut posar-la als bons temps del Rosselló perquè en aquella època deuria ser inconcebible que en un municipi rossellonès pogués haver-hi un regidor que no entengués el català. Per tot plegat, si avui dia algú em diu que el francès ha esdevingut la llengua de la majoria dels habitants del Pays Catalan, a mi no em queda més remei que haver-li de donar la raó, tot i que, també és cert, sempre em queda el recurs de preguntar-li què fa per col·laborar a la recuperació del català a la Catalunya Nord.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal