França no decep pas
Tot un seguit de notícies dels darrers dies demostren, d’una manera clara i contundent, que França no decep pas de cap manera els caps hexagonals partidaris i admiradors del seu uniformisme lingüístic radical i del seu nacionalisme franco-francès engegat pel broc gros.
No tenen per tant cap motiu per témer que un dia França arribi a replantejar-se seriosament les seves essències que per a ells són tan necessàries per viure com l’aigua ho és per als peixos. Poden confiar, doncs, que si mai es fes realitat la VI República Francesa, estaria tallada pel mateix patró que les cinc anteriors. El 8 de febrer del 2022, l’Assemblea de Còrsega va aprovar que en les seves deliberacions es podria fer servir tant el francès com el cors però l’aleshores prefecte de Còrsega Pascal Lelarge no ho va veure gens clar perquè, segons el màxim representant del poder francès a Còrsega, les referències al poble cors i l’ús de la llengua corsa eren “inadmissibles” arran de la seva flagrant contradicció amb la Constitució i amb la noció de França com a “República única i indivisible”, un concepte sacrosant que, recordem-ho, en el seu dia es va fer servir per afirmar que Algèria era francesa i ho havia de continuar sent fins a la fi dels temps ballés qui ballés i petés qui petés, i tant a França com a Algèria de gent en va petar i força. Tanmateix, els caps hexagonals poden dormir tranquils perquè el jutjat administratiu de Bastia ha declarat nul·la la resolució de l’Assemblea de Còrsega en considerar-la inconstitucional perquè l’article 2 de la Constitució diu que la llengua de la República és el francès; ens recorden de nou quin és el valor real de l’esmena constitucional que definia les llengües regionals com part del patrimoni de França. D’altra banda, en les recentment represes converses sobre l’autonomia de Còrsega, el president Emmanuel Macron ha posat com a línia vermella que no es consideri mai la possibilitat que, mitjançant l’ús del dret a l’autodeterminació, un dia l’illa pogués optar per separar-se de França; al seu torn, les forces independentistes corses volen que el proper estatut d’autonomia deixi clar que Còrsega assumeix atribucions legislatives, no fos cas que ací poguessin donar-se els típics mals entesos de sempre.
A França s’estimen tant les llengües regionals que volen tenir-ne encara més; per això, les instàncies oficials de la regió Provence-Alpes-Côte d’Azur, altrament dita PACA, promouen l’acció del Collectif Prouvènço, defensor a ultrança de l’existència d’una llengua provençal del tot diferent de l’occità que, en tot cas, segons ells, és la llengua regional d’Occitanie, regió administrativa francesa amb capital a Tolosa que, com és natural, cal evitar confondre amb Occitània, un concepte que provoca al·lèrgia i tota mena de mals als membres del Collectif Prouvènço que si surten al carrer a manifestar-se serà en tot cas per cridar fins a esgargamellar-se “ni pacaians, ni occitans, provençaus!”, però de moure’s contra la supressió del provençal de l’escola pública o d’exigir l’aprovació de la Llei Molac i la signatura de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritzades res de res perquè el Collectif Prouvènço és un típic exemple de regionalisme conservador i folklorista, l’únic que França pot tolerar, i fins i tot fomentar, sense problemes. Es comprenen, doncs, les esgarrifances que causa en molts militants catalanistes la idea de Pays Catalan.
Ara resulta, vés quines coses, que el ministeri de cultura francesa margina la Catalunya Nord perquè, segons ho publiquen les dades del mateix ministeri i de l’Institut national de la statistique et des études économiques (INSEE), cada any aquest organisme estatal inverteix vuit-cents euros per a cada parisenc i només dotze per a cada català. Com sempre, tots els ciutadans francesos són iguals però els parisencs són més iguals que els altres; òbviament, sense conèixer aquesta llei no escrita, però fonamental en el funcionament de França, no pot entendre’s que, amb tota la normalitat del món, el 2022 el 60% del pressupost del ministeri de cultura anés a la regió de l’Île-de-France i el 40% restant se l’hagués de repartir la resta del territori. El passat dia 4 de març, la presidenta Hermeline Malherbe va organitzar a Perpinyà una xerrada sobre el paper de les col·lectivitats territorials, que va comptar amb la presència de Nicolàs Garcia, vicepresident delegat per a la catalanitat. Hi van convidar Nawja El Haïté, electa municipal a la ciutat d’Evry-Courcouronnes (l’Essonne), que va afirmar, així de tranquil·la, que el centralisme no és cap problema. La veritat, per dir això, més hauria valgut que s’hagués estalviat el viatge a Perpinyà i s’hagués quedat al seu paradís franco-francès de l’Île-de-France.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)