Louis Aliot i Pere Aragonès
A Louis Aliot, no li fa gens de gràcia que l’antic convent de Santa Clara esdevingui la seu d’un liceu d’ensenyament immersiu en català gestionat per la Bressola,
una altra cosa seria, naturalment, si es tractés d’instal·lar en aquest edifici històric del barri del Vernet un memorial de l’Algerie française o qualsevol altra bestiesa hexagonal com més rònega, repugnant i rància millor. Llavors, per intentar impedir l’obertura a Perpinyà d’un centre educatiu encarregat de revertir el genocidi lingüístic i cultural franco-francès perpetrat a la Catalunya Nord d’ençà de la signatura del Tractat dels Pirineus, a Aliot se li va acudir una idea genial, una autèntica jugada mestra que se’n podria dir: fer valer el dret de preempció perquè així el consistori pogués comprar l’antic convent i, d’aquesta manera, negar-ne l’ús a la Bressola; llàstima, però, que, en el seu dia, és a dir, ara fa ja més d’un any, el tribunal administratiu de Montpeller no considerés prou fonamentat aquest dret de preempció, anul·lés l’operació i, doncs, deixés la Bressola amb via lliure per realitzar el seu projecte. Ara bé, a més de tenir mal perdre, Aliot no és pas d’aquells que es rendeixen davant de la primera dificultat i, per això, ha tornat a la càrrega contra la Bressola; ara, ha cancel·lat —així tot d’un plegat i sense avís previ— el servei de menjador de la seva escola a Perpinyà, que el consistori portava quaranta anys gestionant; aquesta mesura afectarà les famílies d’uns tres-cents alumnes però no hi fa res perquè a la seva radiant ciutat, la Bressola hi fa nosa. Com sabem, els organitzadors de Les Déferlantes s’han trobat que qui fa nosa a Perpinyà són Aliot i el Rassemblement national (RN) però això ara són figues d’un altre paner. Jo no he estat mai un seguidor ni menys encara un admirador de Jean-Marc Pujol, però suposo que si continués al capdavant del consistori no faria res per ajudar la Bressola però no es dedicaria tampoc a fer-li la guitza contínuament, només la ignoraria. Que en prenguin nota, doncs, tots els que en les darreres eleccions municipals de Perpinyà van abstenir-se perquè tant hi feia Aliot com Pujol o a la inversa.
Ara fa uns quants dies, Pere Aragonès va visitar Perpinyà cosa, però, que no va motivar pas l’arribada massiva en autocar de centenars de milers de persones de tot arreu de Catalunya per anar a sentir què dia; aquesta vegada, doncs, l’estada d’un dirigent polític sud-català a la capital del Rosselló va ser força discreta, per què deurà ser. A Perpinyà, Aragonès va donar suport a la Bressola en el seu contenciós amb el consistori de Louis Aliot i es va comprometre a promoure el català a tot arreu del domini lingüístic, Catalunya Nord inclosa com és natural. No em sembla pas malament; ara bé, vistes com estan les coses amb les sentències dels tribunals espanyols contra l’ús del català a l’escola, no sé pas com s’ho farà per defensar el català al Principat, igual a la Catalunya Nord se’n surt millor; d’altra banda, en la darrera reunió hispanofrancesa de Barcelona ja va quedar clar quin és el poder efectiu de la Generalitat de Catalunya. En la visita a Perpinyà, l’acompanyava la consellera d’acció exterior Meritxell Serret; naturalment, no es tracta pas de fer cap crítica personal, però, la veritat no em sembla gens bé que l’acció de la Generalitat en terres catalanes vagi a càrrec de la conselleria d’acció exterior, diferent seria, com és lògic, si es tractés d’actuar fora de Catalunya.
L’estada de Pere Aragonès a Perpinyà era només una etapa del seu viatge cap a Tolosa perquè, segons sembla, al govern autonòmic de Catalunya li correspon ara exercir la presidència de l’Euroregió, una entitat que segons els seus promotors és molt útil i fa molta feina, mira, sort d’això. Allà a l’Haute-Garonne, es va trobar amb les presidentes d’Occitanie i de les Illes Balears. Ni en somnis són capaç d’imaginar-me Pere Aragonès plantejant-li a Carole Delga la creació d’una regió nord-catalana separada d’Occitanie; segur que no deu ser capaç ni de transmetre-li el rebuig que genera a la Catalunya Nord l’ús del terme occitan i ja no diguem de buscar la col·laboració del govern regional de Tolosa per lluitar contra els pals a les rodes que contínuament posa Aliot a la Bressola. Francina Armengol, la presidenta balear, estava disposada a permetre exercir a les Illes metges que no sabessin ni un borrall de català, sort que, per la pressió social, se n’ha hagut de fer enrere. Si amb Aragonès, Delga i Armengol hem de fomentar el català a tot arreu dels Països Catalans, no crec que arribem gaire lluny.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)