cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Cap a la independència

Si algú diu que ERC s’equivoca del tot proposant un referèndum d’autodeterminació acordat amb Espanya, és lògic que li demanin quina és la seva alternativa real i concreta,

és a dir, com creu que cal treballar per la independència a partir d’ara. Intentaré respondre aquesta qüestió mostrant com crec que actuaria el Partit X, que és el nom que ací dono al meu ideal i model de partit independentista.

El Partit X començaria per definir-se com un front ampli per la independència, amb cabuda de totes les ideologies, excepte, naturalment, les basades en la xenofòbia, el racisme, l’odi i la intolerància. Com és obvi, igual com tot altre país del món, Catalunya té pendents tot un seguit de problemes socials; en principi, si som independentistes és perquè no creiem pas que les actuals institucions espanyoles i autonòmiques siguin unes eines eficaces per intentar resoldre’ls. X, doncs, se centraria en l’objectiu d’assolir la independència tan aviat com sigui possible perquè l’únic instrument útil per administrar i governar Catalunya és la República Catalana; en conseqüència tota la qüestió de models socials i econòmics o de conservadorisme o progressisme quedaria ajornada per a l’endemà de la independència. Per tant, el Partit X assumiria el compromís d’autodissoldre’s un cop hagués arribat a haver-hi una Catalunya independent reconeguda per la comunitat internacional.

Evidentment, no podem saber pas si en les properes eleccions catalanes, el Partit X assoliria o no la majoria absoluta. Primer, començaré per analitzar l’escenari desfavorable. En aquesta situació, podria passar que X i ERC sumessin majoria absoluta; ara bé, un pacte entre aquestes dues formacions significaria o bé que X assumís els postulats d’ERC, i llavors els seus votants tindrien tot el dret del món a sentir-se enganyats i decebuts, o bé a l’inrevés, però, és clar, per més independentistes que siguin, els que han votat ERC és perquè creuen en el referèndum acordat i no pas en la via unilateral que proposa X. Per gestionar una administració autonòmica ja hi són els autonomistes o aquells independentistes que, malgrat tot, hi veuen alguna utilitat; llavors, encara que disposés de majoria simple, X s’hauria de retirar del Parlament i deixar que es formés un govern de la Generalitat mitjançant un pacte d’ERC amb forces autonòmiques com ara els Comuns i fins i tot el PSC; lògicament, resultaria del tot irrellevant que el president de la Generalitat fos Pere Aragonès, Salvador Illa o Jéssica Albiach. Com pot veure’s, a X, tenir aspiracions a ser conseller de la Generalitat hauria de ser motiu d’expulsió directa del Partit. Si X no creu en el Parlament de Catalunya, menys encara creurà en les corts espanyoles; per això, deixaria buits els escons que li corresponguessin al Congrés dels Diputats i al Senat, igual com també ho faria al Parlament de Catalunya. Naturalment, a X tant li faria que a Espanya manés el PSOE amb el suport d’Unides Podem, Bildu i ERC o el PP amb el suport de Vox.

Si X guanyés les eleccions catalanes amb majoria absoluta, llavors no hauria de formar un govern de la Generalitat sinó proclamar la República Catalana. Lògicament, si jo em presento a la conselleria d’interior a prendre possessió com a nou conseller de la Generalitat, els comandaments dels Mossos d’Esquadra es posaran a les meves ordres i tots els funcionaris acataran la meva autoritat; ara bé, si, després de la victòria electoral de X, jo em presento a la conselleria d’interior a prendre possessió com a ministre de l’interior de la República Catalana, potser tindria molta sort si evités que els Mossos em detinguessin al cap de cinc minuts. Per això, la independència només es pot aconseguir amb una forta mobilització social, com la que hi havia l’octubre del 2017. Naturalment, a Madrid no s’avindrien pas a raons i enviarien un bon estol de piolins; per tant, a la gent que hagués sortit al carrer no li quedaria més remei que anar entomant cops de porra, bales de goma, gasos lacrimògens, etc., etc. Els hospitals i centres sanitaris farien santament, doncs, d’estar tots de guàrdia perquè segur que anirien més maldades encara que l’1 d’octubre, que ja és dir. I esperar tenir sort que les ferides no siguin greus ni irreversibles i que no acabi ningú al cementiri, sense perdre mai de vista que el culpable d’una mort és només qui ha disparat.

I si, malgrat tot, Espanya acabés guanyant la partida, els dirigents polítics haurien de fugir tots a l’exili a no ser que tinguessin la mala sort que la policia els agafés abans d’haver arribat a la frontera. No es reconeixerà mai com a pres polític aquell independentista que, voluntàriament i pel seu propi peu, s’hagi presentat a declarar davant de la justícia espanyola. I si algun dirigent empresonat de X es beneficiés d’un indult, llavors el Partit l’hauria d’apartar de qualsevol càrrec de responsabilitat i relegar-lo a la condició de militant de base.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal