Els Imparables del Rosselló
Enguany, el programa de Les Déferlantes preveu una actuació de Rosalia per al proper 9 de juliol; ara bé, els responsables d’aquest festival musical, que del 2007 al 2019 va celebrar-se a Argelers de la Marenda i els anys 2021 i 2022 a Ceret, han decidit que la seva pròxima edició ha d’esdevenir-se a Perpinyà i ací és on comencen a venir els problemes.
El grup de pop rock francès Indochine ja ha anunciat la seva negativa a actuar en una ciutat governada pel Rassemblement national (RN); no conec gens els Indochine, però tot fa l’efecte que no es tracta pas d’un grup que faci cançó política o ideològica, però, és clar, deuen calcular que si actuessin a Perpinyà no farien res més que contribuir a la normalització i legitimació d’un moviment d’extrema dreta xenòfoba i racista com el RN, i és clar, si estem a favor dels valors de la democràcia i la convivència resulta que estem obligats a combatre el RN i d’altres grups afins sense que hi valguin mitges tintes. Si Rosalia no està pas al corrent de què és el RN i de qui és Louis Aliot, una ignorància dissortadament força estesa al Principat, suposo que no deu costar gaire fer-li entendre que el RN és ni més ni menys que la versió francesa de Vox, tal com recentment ho ha demostrat Louis Aliot posant tots els pals a les rodes que ha pogut a la Fundació Bressola per impedir el seu projecte de crear a l’antic convent de Santa Clara del Vernet un liceu on s’ensenyi en català. Estaria Rosalía, que, igual com els Indochine no fa pas tampoc cançó política, disposada a fer una actuació en un pavelló municipal de Badalona si hi governés el consistori Xavier Garcia Albiol, que no és pas de Vox però, per les seves opinions sobre els immigrants, sembla que ho sigui? Es comprèn, doncs, el meu total suport a la iniciativa de Nicolàs Garcia, batlle d’Elna, de demanar a Rosalia que es negui a actuar a Les Déferlantes en el cas que es facin a Perpinyà. D’altra banda, si, malgrat tot, Rosalia actués a Perpinyà, m’agradaria que no hi fes pas el paper d’una espanyola a França sinó el d’una persona del Baix Llobregat —o del Montserratí—, que ha anat a una altra comarca de Catalunya com ho és el Rosselló.
Ja ho sabem que Les Déferlantes és, tal com ho proclamen els seus organitzadors, un festival despolititzat i que si ha traslladat el seu escenari de Ceret a Perpinyà ha estat només per problemes logístics, però, a part de recordar-los que tot té els seus límits perquè el RN de Louis Aliot és un cas apart —i ja no diguem la Reconquête d’Éric Zemmour—em permeto observar-los també que l’esdeveniment musical igualment podria dir-se Els Trencadors o Els Imparables, paraules catalanes equivalents, segons el diccionari, al francès déferlantes; a més, també estaria bé la desaparició de l’apel·latiu Sud de France del nom del festival, més que res perquè aniria bé que comencéssim a mentalitzar-nos que el sud de França s’acaba a Salses, a la serra de les Corberes, a prop de l’estany de Leucata i que, per tant, no s’hi inclouen de cap manera les comarques catalanes del Rosselló, Vallespir, Conflent, Cerdanya i Capcir, i, sobretot, els demano que la pàgina web del festival incorporés una versió en català. Si ho fessin, segur que aconseguirien més públic de l’altra banda de les Alberes
Deixant de banda que a Les Déferlantes Sud de France més els escauria dir-se Els Imparables del Rosselló, estic totalment d’acord que es una pena i una llàstima revifar tradicions catalanes com el Pessebre Vivent o la Cavalcada dels Reis de l’Orient però fent-ho tot en francès com si el català no existís. Ací ens trobem, doncs, amb un més dels exemples, que també podem veure en ballades de sardanes, actuacions castelleres, cargolades, partits de la USAP, etc., etc., de la catalanitat castrada, és a dir, de la catalanitat sense català, que es pateix a la Catalunya Nord, origen lògicament del concepte Pays Catalan. Ara bé, hi ha un problema molt greu: la persona que ha publicat un text al facebook per queixar-se’n i denunciar-ho ha escrit el seu missatge en francès, cosa que, ben mirat, constitueix una greu incongruència. També me n’haig de fer càrrec, lògicament, que a la Catalunya Nord no s’ha ofert pas a tothom l’ocasió d’aprendre a escriure en català, i en la seva actuació en el cas de Santa Clara del Vernet, Louis Aliot ens demostra clarament que aquesta no és pas una de les seves prioritats.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)