cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Ara que ja s’ha acabat per fi.

Veure per la televisió la cerimònia inaugural d’uns mundials de futbol celebrats a Corea del Nord segur que fóra una experiència inoblidable.

Arrepapats al sofà de casa, o bé al bar de la cantonada en companyia de tota una colla d’amics, coneguts i saludats, podríem contemplar unes coreografies planificades minuciosament fins al darrer detall i assajades una infinitat de vegades perquè a l’hora de la veritat tot sortís perfecte, on milers de ballarins i figurants es mourien amb una precisió mil·limètrica. Segur que com a preludi del magnífic espectacle, ens oferirien un reportatge molt interessant i amè on Pyongyang apareixeria com la millor ciutat que mai hagi pogut existir al món, fins al punt que ens sabria greu no poder-hi viure ni que fos per uns dies. Naturalment, en cada país del món hi hauria ambaixadors de tan magne esdeveniment, el qual, però, no es veuria pas enlletgit perquè es descobrís que tot un seguit de polítics europeus haguessin acceptat suborns del règim de Kim Jong-un ni tampoc perquè els quatre torracollons de sempre sortissin amb el seu romanço que a Corea del Nord s’hi pateix un sistema totalitari i opressiu que potser supera el que George Orwell va ser capaç d’imaginar i que els estadis els han construïts presos polítics reclosos en camps de concentració. Als mundials, només importa el futbol i prou, i sobretot que guanyi la nostra selecció. Com és evident, si enguany s’ha pogut disputar un mundial de futbol a Qatar igual com el 1978 se’n va celebrar un altre a l’Argentina en temps de la dictadura militar del general Videla, l’escenari d’uns mundials a Corea del Nord no és pas inversemblant; n’hi hauria prou que Kim Jong-un i els seus cortesans hi veiessin una ocasió d’obtenir beneficis econòmics i de millorar la seva imatge davant del món. Per cert, el dia que s’organitzi un mundial de futbol femení, quin país seria el més indicat per acollir-lo, l’Aràbia Saudita, l’Iran o potser l’Afganistan?

A Mohamed VI del Marroc no li deuria agradar pas que la selecció del seu regne fes als mundials el seu habitual paper de la trista figura i, per això, va abocar calers a cabassos en un centre d’alt rendiment per a futbolistes, que segur que li dóna cent mil voltes a La Masia del Barça; el Marroc ha arribat a les semifinals i ha acabat quedant en quarta posició, déu-n'hi-do, doncs; potser si Sa Majestat el Rei hi hagués posat uns quants cèntims més, l’equip hauria guanyat el títol i tot. Ara només falta que Mohamed VI s’adoni que el seu regne també fa el paper de la trista figura en atenció sanitària, educació, serveis socials, infraestructures, etc. etc., i que també hi destini una bona picossada; hi hauria a més la qüestió de la democràcia i dels drets humans, però això ja és més complicat perquè aquesta és una d’aquelles coses que no se solucionen pas posant-hi diners. A l’Argentina, xalen amb el tercer mundial que han guanyat en tota la història de la competició, des de 1978 i 1986 que no tocaven el cel amb els dits; si el de 1978 els va servir per oblidar-se un moment dels desapareguts, dels camps de concentració i dels centres de tortura i el de 1986 per evadir-se de la fallida monetària de l’austral, ara es tracta que el d’enguany els permeti passar-se una estona, ni que sigui breu, sense haver de pensar en el desastre permanent que és l’economia i la política del seu país. He sentit rumors que, per celebrar que la seva selecció ha guanyat un mundial, Messi es dedicarà a aprendre el català, però, és clar, una notícia com aquesta, caldria confirmar-la perquè avui dia amb la d’informacions falses que circulen pel món, millor no refiar-se de ningú. Sentint els himnes que han cantat alguns dels seus aficionats i seguidors, hom podria sospitar que a Croàcia es deurien creure que si guanyaven el mundial llavors podrien llençar-se tranquil·lament a conquerir territoris a Bòsnia i Hercegovina; per sort, només han quedat tercers. Lògicament, si em vaig alegrar que eliminessin Espanya, també estic content que França no hagi guanyat el mundial; si no m’agrada veure banderes espanyoles a Barcelona, no m’agrada tampoc veure’n de franceses a Perpinyà. Per cert, quan tinguem una selecció de Catalunya oficialment acceptada i reconeguda, ens permetrà la USAP fer servir la seva cançó “Els hi fotrem, els hi fotrem” per animar-la?

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal