cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

I tot això per què?

En els darrers mesos, hem pogut comprovar que a Espanya no és pas que l’estat tingui clavegueres sinó que l’estat mateix és una claveguera, que és diferent.

Si cal gastar una quantitat ingent de diners públics per adquirir el programa informàtic Pegasus, que només poden comprar-lo els estats, i fer-lo servir per realitzar escoltes il·legals a dirigents independentistes catalans, doncs es fa i prou, més que res perquè Espanya no és pas un país com els EUA, on l’escàndol Watergate va arribar a provocar la dimissió del president Richard Nixon i a Bill Clinton, les seves mentides en el cas Lewinsky van estar a punt de costar-li la presidència. No passa res tampoc si policies actuant a les ordres de Jorge Fernández Díaz, aleshores ministre de l’interior, s’empatollen que Xavier Trias, alcalde de Barcelona i candidat a la reelecció en els comicis municipals que llavors s’havien de celebrar, té un compte bancari a Suïssa i si, per aquest afer, s’obren diligències judicials tot i que el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu n’estava al corrent de la completa falsedat perquè li ho havia fet saber algú tan ben informat com el comissari Villarejo. Naturalment, quina importància ha de tenir que els mitjans de comunicació esbombin mentides, tal com ho va fer el diari El Mundo amb el pretès compte suís de Trias o Antonio García Ferreras, un dels periodistes estrella dels mitjans de comunicació espanyols, amb tot un seguit d’acusacions calumnioses dirigides contra el llavors dirigent de Podemos, Pablo Iglesias, creades lògicament a la mateixa factoria que les que es van llençar contra Xavier Trias. Lògicament, tot això s’afegeix a l’infinit nombre de casos de corrupció que impliquen dirigents dels principals partits espanyols.

I ara ve la gran pregunta: quina raó podem tenir per continuar aguantant tot aquest espectacle grotesc, patètic i fastigós, a part de la por a una repressió més bèstia encara que la que va seguir a l’1 d’octubre? Que potser fem cas a aquells que ens diuen que hem d’entendre’ns amb Pedro Sánchez perquè si no vindran Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal i llavors serà pitjor encara? Ara fa trenta anys, amb tots els magnes esdeveniments del 92 —les Olimpíades de Barcelona i l’Exposició de Sevilla—, Espanya va voler projectar una imatge de país modern, democràtic i europeista que havia deixat enrere la part més fosca i tètrica de la seva història, però precisament la reacció espanyola al procés independentista català va demostrar que tot això era un simple vernís que es va posar per rentar-li la cara a un estat sorgit de la dictadura franquista, i aquest vernís ha acabat saltant del tot; per això, ja no es pot creure en Espanya com a espai de convivència en llibertat, precisament la idea motriu de tot el discurs ideològic de justificació del règim del 78. Ara per ara, l’estelada és el símbol inequívoc d’una clara voluntat de no voler saber-hi res amb el món del comissari Villarejo, García Ferreras, Eduardo Inda, el Catalangate, el rei emèrit, etc. etc. Si ens proposem bastir una República Catalana no és pas amb el desig pueril de tenir un país on tot siguin flors i violes en un món idíl·lic i perfecte sinó, simplement, amb la intenció de tenir un estat que no sigui una claveguera. Com deia Václav Havel, els que a Txecoslovàquia i als altres països de l’Europa de l’Est lluitaven contra el totalitarisme comunista no aspiraven pas a viure en la utopia de la felicitat perpètua sinó només a ser ciutadans d’un país normal. D’altra banda, algú a qui no podem suposar cap mena de simpatia envers l’independentisme català com el polític espanyol Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897) veia molt clar que espanyols només ho són els que no poden ser cap altra cosa.

Espero, doncs, que totes aquestes reflexions serveixin perquè en la propera Diada, és a dir, d’ací uns dos mesos, demostrem tant als nostres polítics com als de Madrid i Europa que la qüestió de la independència de Catalunya no està pas liquidada.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal