La segona volta de diumenge
Espero i desitjo de tot cor que arribi el feliç dia en què parlar de la segona volta d’unes eleccions nord-catalanes no signifiqui pas haver de fer una crida a acudir a les urnes per evitar l’elecció dels candidats del RN, triomfants en la primera volta;
mentrestant, la realitat és la que és i prou. Certament, pitjor seria haver demanar el vot per al RN per impedir la victòria de la Reconquête d’Éric Zemmour, però a part que no s’ha de cridar el mal temps, això no és tampoc cap consol.
A la primera circumscripció (Perpinyà-Toluges), em sap més greu que Francis Daspe (LFI-NUPES) hagi quedat en tercera posició que no pas que no hagi passat a la segona volta. Com he dit més d’una vegada, el seu exacerbat nacionalisme franco-francès pot competir sense problemes amb el de Louis Aliot o amb el de qualsevol altre militant del RN; l’única diferència és que Daspe basa la seva visió hexagonal del món en la lloa i mitificació dels bons temps de Robespierre i el Comitè de Salvació Pública. D’altra banda, si arran dels resultats generals, Jean Luc Mélenchon esdevingués primer ministre, ja sabem que no hem d’esperar cap progrés en la normalització i recuperació del català; suposo que tothom recorda l’anècdota de Mélenchon rient-se davant de tothom d’una periodista pel seu accent tolosà, com també ara fa ja uns quants anys es va manifestar en contra de la signatura per França de la Carta Europea de Llengües Regionals. I si en un govern Mélenchon, Daspe fos ministre de cultura o d’ensenyament, segur que no s’incrementaria pas el nombre de fileres bilingües a la Catalunya Nord per més que la majoria dels pares vulguin que als seus fills se’ls ensenyi en català.
Tant a la primera circumscripció com a la quarta (Rosselló-Vallespir), la lluita és entre el diputat sortint i el candidat del RN. En el cas de la primera circumscripció no tinc gaire bona opinió de Romain Grau (LREM) i, en la quarta circumscripció, no disposo d’informació sobre Sébastien Cazenove (LREM), però, de totes formes, com que l’alternativa és el candidat del RN, m’estimo més que aquests dos diputats repeteixin. Òbviament, a la segona circumscripció (Perpinyà-Canet), pitjor que la macronista Frédérique Lis seria la candidata del RN; per cert, recorda algú cap fet destacable de Catherine Pujol (RN), la diputada de la circumscripció durant la darrera legislatura i, des del 2014, regidora al consistori de Perpinyà?. A la tercera circumscripció (Perpinyà-Prada), cal esperar i desitjar que Natalie Cullell (LFI-NUPES) no estigui empeltada de les dèries hexagonals de Francis Daspe i, sobretot, que, en parlar amb Mélenchon, no li faci vergonya que se li pugui notar accent català; sigui com sigui, però, és evident que ací també cal evitar el triomf de la candidata del RN.
Us imagineu que a les quatre circumscripcions hagués passat a la segona volta i tingués possibilitats de victòria la candidatura impulsada per Unitat Catalana, ERC i OPC? Segur que tots els caps hexagonals anirien de bòlit amb la Catalunya Nord, el departament de Pyrénées-Orientales com en diuen ells, i els vindrien tots els mals d’imaginar-se una mena de Còrsega pirinenca o de veure que s’ha fet realitat el seu malson del contagi del catalanisme des de la zona espanyola de Catalunya. Segur que per als espanyolistes del Principat no seria tampoc una notícia gaire bona, perquè per més que diguin que no n’han de fer res del Sur de Francia, llavors els resultaria molt difícil continuar negant l’existència de la Catalunya Nord, és a dir, d’una part de Catalunya que no forma part d’Espanya. El cas, però, és que el millor resultat dels partits d’aquest bloc han estat els 2’79 vots obtinguts a la segona circumscripció i mentre això sigui així a la frontera del Tractat dels Pirineus encara li queda molta corda.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)