cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Què haurem de fer per l’abril?

La perspectiva de passar-se cinc anys més amb Emmanuel Macron a l’Elisi no resulta gaire engrescadora,

però, segons les enquestes, obtindria un 26% del vot a la primera volta de les eleccions presidencials del proper mes d’abril; no sembla, doncs, que li hagi de passar com al seu predecessor François Holande que va haver de renunciar a presentar-se a la reelecció per evitar fer el ridícul de no aconseguir passar a la segona volta. Amb un 17% d’intenció de vot, Valérie Pécresse sembla la candidata més ben situada per prendre-li el lloc a Macron; l’actual presidenta de l’Île-de-France no està tan propera a l’ideari lepenista com el seu rival dins del partit Éric Ciotti i, per això, es presenta com una opció centrista, moderada i pragmàtica; ara bé, està en contra del matrimoni homosexual i proposa fer retallades en el sector públic; ja ens en fem càrrec que a una enarca li deu costar molt d’entendre que la gent necessita realment una bona xarxa de serveis públics, sobretot en els àmbits d’ensenyament, salut i cobertures socials; així doncs, tot fa pensar que els armilles grogues tindran més motius per sortir al carrer a protestar si Pécresse arriba a l’Elisi; d’altra banda, en aquests temps de pandèmia, suposo que no se li acudirà pas retallar en sanitat. En tercera posició, ens trobem amb Marine Le Pen amb un 16% d’intenció de vot, seguida immediatament per Éric Zemmour amb un 13%; per si ens havíem arribat a creure que no podia haver-hi res de pitjor que Le Pen, ens hem trobat amb Zemmour; ara ja només falta que a les presidencials s’hi presenti Dieudonné; certament si la intenció de vot de Marine Le Pen i d’Éric Zemmour fos del 0’7% —el resultat que va obtenir Jean Marie Le Pen en les presidencials de 1974— aquests dos candidats encara serien la nota pintoresca de la vida política francesa, però vés que no ens hàgim de trobar esperant que a la segona volta guanyi Marine Le Pen per evitar que Éric Zemmour s’instal·li a l’Elisi; al costat seu, Louis Aliot encara deu semblar una persona oberta i dialogant. Jean-Luc Mélenchon disposa d’un 11% d’intenció de vot, i després, ja vénen els candidats que difícilment passaran a la segona volta: Yannick Jadot amb un 5% d’intenció de vot, Anne Hidalgo, amb un 3%, Arnaud Montebourg, amb un 2% i Nicolas Dupont-Aignan també un 2% .

Com ja he dit més d’una vegada, el moviment catalanista s’hauria de plantejar el repte de bastir un partit polític capaç d’obtenir la majoria absoluta al consell departamental dels Pyrénées-Orientales, al govern municipal de Perpinyà i entre els diputats catalans a l’Assemblea Nacional, però, és clar, les eleccions presidencials franceses són una cosa a part. Dels candidats amb possibilitats de passar a la segona volta, no n’hi ha cap que faci peça. Macron ja ens el coneixem i, evidentment, hem de suposar que una parisenca de soca i arrel com Valérie Pécresse deu necessitar mirar un mapa o consultar una enciclopèdia per saber on cau exactament Perpinyà. El Parti de Gauche des Pyrénées-Orientales (PG 66), integrat, com sabem, a la France Insoumise (LFI), pensa fer un acte de propaganda al centre de Perpinyà el proper dia 28 sota el lema Vite, une 6e République pour retrouver la souveraineté populaire; si Mélenchon va riure-se’n davant de tothom de l’accent meridional d’una periodista tolosana i Francis Daspe, co-secretari departamental del PG, no s’amaga pas del seu abrandat nacionalisme franco-francès arrelat en la tradició jacobina dels temps de Robespierre, ja ens podem figurar què en podem esperar de la VI República que proposa LFI i, sobretot, el Parti de Gauche des Pyrénées-Orientales (PG 66) que, com veiem, no considera pas necessari dir-se Parti de Gauche de la Catalogne Nord o, si més no, Parti de Gauche du Pays Catalan. Segur que, davant del projecte de la Bressola d’obrir un liceu a Perpinyà, Daspe tindria una actitud gaire diferent de la d’Aliot? Potser ací l’objectiu del moviment catalanista seria aconseguir que a les eleccions presidencials franceses el vencedor a la Catalunya Nord fos l’abstenció.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal