cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

 101 2 web

Xavier Deulonder i Camins

Dia de la Constitució

Si la República Catalana proclamada el 2017 s’hagués fet efectiva, demà dilluns començaria una setmana normal com les altres perquè, com és lògic, celebrar el dia de la constitució espanyola —la festivitat del dia 6— ja no tindria cap mena de sentit

i d’altra banda, el tarannà laic i progressista de l’independentisme català hauria dut a suprimir la festa catòlica de la Immaculada Concepció i, per tant, el 8 de desembre seria un dia laborable de cada dia. Gràcies a Espanya, doncs, excepte a la Catalunya Nord, podrem gaudir d’un llarg pont que, combinat amb el cap de setmana, ens servirà per compensar que enguany no hi haurà pràcticament festes de Nadal perquè el 25 de desembre i Cap d’Any s’escauen en dissabte. Ja tenen raó els que aconsellen mirar sempre el costat positiu de les coses.

El Dia de la Constitució no és pas una festa tan odiosa com la del 12 d’octubre, que, com sabem, és el dia de Santa Hispanitat patrona dels genocides, ni com la de l’11 de novembre en què, per reafirmar el projecte nacional franco-francès, es presenta les víctimes de la I Guerra Mundial com si fossin uns heroics i abnegats lluitadors patriotes “Morts pour la France” quan, en realitat, no van ser res més que homes duts per la força a l’escorxador de les trinxeres, és a dir, “Morts par la France”. La Constitució de 1978 va significar la liquidació del franquisme i, a més, si les corts espanyoles elegides el 15 de juny de 1977 van acabar elaborant una constitució fou per la pressió de les forces procedents de l’antifranquisme mentre que els ex-franquistes, organitzats aleshores en els partits UCD i AP, consideraven que, havent-hi la Llei de Reforma Política, no calia pas fer una constitució. Ara bé, segons el seu article 2, La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles; s’impedeix, doncs, als catalans l’exercici del dret a l’autodeterminació; per això, tant els policies que van dedicar-se a atonyinar gent l’1 d’octubre com els polítics que votaren l’aplicació de l’article 155 a Catalunya tenien la constitució de part seva. Immediatament després, ve l’article 3 que, en el seu apartat 1, diu clarament El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla i de nou ens trobem que la constitució es posa de banda dels contraris a la normalització del català als Països Catalans, i d’ací ve la sentència imposant un 25% de classes en castellà a Catalunya. Evidentment, l’article 3.3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección té, a la pràctica, el mateix valor que l’article 75-1 de la constitució francesa, sorgit de la llei constitucional del 23 de juliol del 2008, segons el qual les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France. Per cert, a Espanya hi ha diferents modalitats lingüístiques o bé llengües diferents? Que jo sàpiga, el català no és pas una modalitat lingüística sinó una llengua. Quines deuen ser les llengües regionals de França? L’article 75-1 no ho diu pas, igual com també ens quedem sense saber quines poden ser Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos a què es refereix l’article 3.2. de la constitució espanyola on l’única llengua amb dret a ser mencionada pel seu nom és el castellà. D’altra banda, a part de les limitacions i mancances que pugui tenir la constitució de 1978, està molt clar que la transició democràtica espanyola no va ser pas un procés polític modèlic ans al contrari. Evidentment, és absurd pretendre donar lliçons de democràcia si no s’ha condemnat un règim totalitari com el franquisme.

Per tot això, m’estimaria més que la setmana que ve no hi hagués cap pont perquè els dies 6 i 8 fossin laborables; fet i fet, que aquest desembre no hi hagi festes perquè Nadal i Sant Esteve s’escauen en dissabte i diumenge no és pas cap tragèdia. Ara es tracta, simplement, de veure com podem trobar la manera d’aconseguir que, si més no a Catalunya, el 6 de desembre —i, també, el 12 d’octubre— deixi de ser festiu, però és clar, molt em temo que el primer obstacle a superar és l’actitud neoautonomista dels actuals dirigents de Junts, ERC i la CUP.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal