cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Dissabte que ve, tothom a la Diada

El proper dia Onze de Setembre, cal que la manifestació convocada per l’ANC, enguany a la plaça d’Urquinaona amb un recorregut que ha de seguir la Via Laietana fins arribar a l’Estació de França, sigui un èxit de participació

al mateix nivell que el de les diades organitzades també per l’ANC entre el 2012 i el 2019, el darrer any abans de l’inici de la pandèmia que encara estem patint. Primer que tot, hem de demostrar-li a Pedro Sánchez que s’equivoca completament si de debò es creu que ha solucionat el conflicte català amb els indults dels dirigents de l’1 d’octubre, que no afecten pas els milers de causes obertes per la justícia espanyola contra militants independentistes ni permeten tampoc el retorn dels exiliats, i amb una taula de diàleg que no té cap mena de sentit precisament perquè s’hi exclouen els temes de què caldria parlar: l’autodeterminació de Catalunya i l’amnistia per a tots els independentistes; com és obvi mentre les condicions de diàleg siguin aquestes, tant és que a la taula hi vagi Pedro Sánchez o el conserge de la Moncloa. D’altra banda, també hem d’expressar el nostre rebuig més contundent a la política neo-autonomista que, des de les eleccions de desembre del 2017, menen els dirigents dels partits independentistes. Que després del 27 d’octubre no resultés aconsellable convocar la gent a sortir al carrer a defensar la República perquè vistos els ànims que tenien a Espanya segur que hauria acabat havent-hi morts no justifica cap de les coses que hem hagut de veure durant els darrers gairebé quatre anys. Sortim, doncs, per deixar ben clar que la vaga promesa de Pere Aragonès sobre un referèndum abans del 2030 no ens mereix cap mena de credibilitat, exactament igual com la falòrnia que la força previsible condemna de la justícia espanyola pel Tribunal Europeu de Drets Humans ens portarà, per si sola, a la independència. Ara per ara, a Espanya no volen ni sentir parlar de referèndum d’autodeterminació i només els podrem fer canviar d’opinió si l’independentisme recupera la capacitat de mobilització que va tenir fins a l’inici dels confinaments de la pandèmia.

Si el principal obstacle amb què ens trobem per arribar a la independència és l’actitud dels dirigents dels partits nominalment independentistes, hem de mirar d’aconseguir que la dinàmica de la mobilització popular provoqui el relleu dels dirigents actuals per uns altres de realment disposats a enfrontar-se amb Espanya per assolir la República Catalana. En el seu moment, ara fa ja uns quants anys, ERC va fer esbandida dels líders que havien encapçalat l’estratègia dels governs tripartits amb el PSC i IC, igual com a Convergència van treure’s de sobre el llast de Josep Antoni Duran i Lleida; no consideraria pas un sacrifici inassumible enviar Pere Aragonès a fer-li companyia a Joan Puigcercós. A més de tot això, hi ha un factor que malgrat els intents d’amagar-nos-el resulta obvi: en realitat, el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya no és ningú perquè, sempre que vulguin, a Espanya poden destituir-lo i posar-lo en ordre de recerca i captura, com va passar amb Carles Puigdemont, o buscar qualsevol fotesa per inhabilitar-lo, tal com es va fer amb Quim Torra; per tant, la Generalitat ha de limitar-se a funcionar com a comissió gestora de les institucions autonòmiques i deixar la direcció del moviment independentista en mans del Consell per a la República; suposo que tothom entén que la taula de diàleg seria del tot diferent si qui hi representés la part catalana fos el Consell en comptes de la Generalitat, una institució autonòmica que existeix només en la mesura que Espanya ho accepti. Així doncs, dissabte que ve hem de sortir a manifestar-nos per exigir que millori el funcionament del Consell per a la República i, sobretot, que s’aclareixin les acusacions de l’eurodiputada i ex-consellera Clara Ponsatí sobre la supeditació del Consell a la Generalitat.

Naturalment, a Laura Borràs i a la resta de dirigents de Junts per Catalunya, cal recordar-los que la credibilitat independentista de la seva formació estarà en entredit fins que no amonestin Sònia Martínez Juli, alcaldessa de La Jonquera (Alt Empordà), perquè en els programes de la festa major s’hi anunciava l’actuació del grup “les Bruixes de Baho (Baho–França)” malgrat que, realment, es tractava d’un grup de diables procedent de Baó (Rosselló). Ara fa unes setmanes, Laura Borràs va acudir a l’UCE que, com tothom sap, se celebra a Prada (Conflent); suposo que no se li acudirà mai dir que anar a “Prades-França”. A Junts per Catalunya, igual com ERC i la CUP, no hauria d’haver-hi lloc per a ningú que ignori l’existència de la Catalunya Nord i, doncs, situï Perpinyà a França.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal