I si la revertíssim?
L’obertura de la Via Laietana, duta a terme —o potser, més aviat, perpetrada— entre 1908 i 1913, va significar la destrucció de gairebé tot un barri de Ciutat Vella;
estem parlant, doncs, d’una agressió al teixit urbà de Barcelona superada només per la que va significar la construcció de la Ciutadella de Felip V al barri de la Ribera. A més que van desaparèixer una vuitantena de carrers del barri de la Catedral i es van perdre molts edificis amb valor històric o artístic —l’església de Santa Marta, els palaus del marquès de Sentmenat, del marquès de Monistrol, del marquès de Fortuny, Can Serrallonga, la Confraria de Sant Marc i del Gremi de Sabaters, una construcció renaixentista del segle xvi, la casa del Gremi dels Calderers, els monestirs de Sant Joan de Jerusalem i de Santa Maria de Jonqueres—, un gran nombre de gent va ser desnonada perquè l’Ajuntament va ordenar tirar a terra casa seva per obrir la nova avinguda i precisament, Barcelona no va ser mai una ciutat que anés sobrada d’habitatges tal com ho demostra el persistent problema del barraquisme durant tot el segle xx, però tot això no va tenir gens d’importància per la molt simple i senzilla raó que hi havia uns sectors molt poderosos i molt ben relacionats que els interessava obrir una gran avinguda rectilínia que unís les places d’Urquinaona i d’Antonio López, igual com en temps de Felip V hi havia una monarquia absoluta que manà construir una ciutadella dins del recinte urbà de Barcelona per així sotmetre-la i controlar-la millor i si per això calia aterrar tot un barri de la ciutat, que, a més, era el més cèntric i dinàmic, no hi feia res. La Via Laietana és una autopista urbana que obstaculitza la comunicació entre els barris de Ciutat Vella simplement perquè va ser concebuda no pas com a passeig sinó, com a via de circulació del trànsit rodat entre l’Eixample i el port de Barcelona; per això, ha anat quedant obsoleta a mesura que les activitats portuàries s’han anat traslladant cap a la Zona Franca. Ara, però, es parla de les reformes urbanístiques que l’Ajuntament pretén fer a la Via Laietana per reduir-hi la circulació de cotxes i fer-ne un carrer més amable per als veïns i comerciants donant-hi més espai als vianants. Doncs ja se’ls ha girat feina perquè ja hem vist amb quins propòsits va ser oberta la Via Laietana.
Segur que els problemes que ara pretenen resoldre els promotors de la reforma de la Via Laietana no existirien si el despropòsit urbanístic de 1908-1913 no s’hagués realitzat i encara disposéssim del traçat urbà existent al barri de la Catedral. Aleshores, la plaça d’Urquinaona i el carrer de Fontanella marcarien una clara delimitació entre l’Eixample, amb els seus carrers sempre plens a vessar de cotxes, i Ciutat Vella, on hi predominaria el trànsit de vianants. Ja me’n faig càrrec que deu ser impossible revertir el Pla Baixeras, l’aplicació del qual va dur a l’obertura de la Via Laietana, i recuperar l’antiga xarxa urbana amb la plaça de Jonqueres —situada on avui dia es troben la Via Laietana, el carrer Comtal i el carrer de Jonqueres—, la riera de Sant Joan, que anava des del carrer dels Arcs de Jonqueres fins a la cantonada amb el carrer de l’Avellana, el carrer de Graciamat que unia aquesta cantonada amb la plaça de l’Oli, i així fins arribar a tots els carrers que donaven a la plaça de Sant Sebastià —l’actual plaça d’Antonio López—, els quals constituïen un enllaç natural entre els barris de la Mercè i del Born, igual com, aleshores, hom podia anar des del carrer de Sant Pere Més Baix fins a la Catedral sense trobar-se al mig una gran avinguda. Tanmateix, penso que d’aquesta idea caldria mirar de realitzar-ne tot allò que fos possible, perquè és l’única manera de millorar el traçat i l’aspecte de la Via Laietana.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)