cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

A jo l’acudit no m’ha fet gràcia

A les xarxes, hi he vist un acudit on, tot just arribada a Mart, la missió Perserverance transmet a Houston que hi ha trobat uns catalans, perfectament identificables pels seus vestits folklòrics, ballant la sardana damunt de la senyera.

Tot i el tema catalanesc de l’escena, tant el títol Des traces de vie sur Mars? com el diàleg que es posa en boca del transmissor del Perseverance Houston? Vous n’allez jamais me croire... estan escrits íntegrament en francès. Ignoro en quina publicació ha aparegut aquesta vinyeta però, com és lògic, la combinació que s’hi veu de catalanitat i d’ús exclusiu del francès n’indiquen, d’una manera inequívoca, l’origen nord-català. La presència del francès hi està justificada però no pas pel tema perquè, òbviament, la llengua de comunicació de Houston (Texas) és l’anglès i no pas el francès per més greu que això li pugui saber a Marine Le-Pen, Francis Daspe i uns quants més, sinó per la situació lingüística de Perpinyà i de tots i cadascun dels pobles de la Catalunya Nord —o potser hauria de dir del Pays Catalan o del departament de Pyrénées Orientales?— resultat, com sabem, de la pèrdua de la transmissió generacional del català esdevinguda ara fa unes quantes dècades. I per això ha estat que, malgrat el seu enginy i que no hi surti res d’ofensiu ni de mal gust, a mi l’acudit aquest no m’ha fet gens de gràcia, ans al contrari. La Catalunya Nord no ha renegat mai de la catalanitat, però n’ha preservat els elements secundaris —la sardana, la barretina, la senyera, les cargolades, el Canigó— i n’ha deixat perdre el més important de tots: l’ús i la transmissió del català, és a dir, s’ha quedat amb la palla i ha llençat el gra. Així doncs, un cop hagin acabat de ballar la sardana, veurem com, amb tota la naturalitat del món, els catalans de l’acudit parlen entre ells en francès; això sí, en cas que s’hi acosti algú del Principat, un d’ells farà l’esforç d’adreçar-s’hi en català. A Mart, no ho sé, però a la Terra només conec un lloc on, en flagrant contradicció amb les normes més bàsiques de la lògica, es considera normal que la catalanitat s’expressi en una llengua que no sigui el català. Com m’agradaria que els catalans de l’acudit se’ls identifiqués no per la sardana i els vestits típics sinó perquè parlessin en català. Ja ho sé que ho he dit moltes vegades, però, de totes maneres, hi ha certes coses que cal anar-les repetint contínuament fins a l’infinit perquè tothom en quedi al corrent: sense el català, la catalanitat pot existir, tal com pot veure’s —o, més aviat, patir-se— a la Catalunya Nord, però és una catalanitat castrada, amputada del seu principal component. M’imagino que si el català ha resistit millor al Principat deu ser perquè, a la zona espanyola de Catalunya, va entendre’s que la llengua era una part essencial de la catalanitat; per això, fer un acudit com el que estem comentant escrit en castellà és una cosa inconcebible perquè tothom ho trobaria incongruent; sí que admeto, però, que algú podria fer un acudit d’aquesta mena amb motius espanyols i, doncs, amb el text en castellà.

Que als carrers de Perpinyà només se senti parlar francès és un senyal de derrota, de no haver estat capaços de resistir la pressió, certament forta, tenaç i insidiosa, de França contra el català. És, doncs, la conseqüència d’haver-se rendit, tal com ho és també que, a Barcelona, la llengua predominant del carrer sigui el castellà. Demano, per tant, que en prenguin nota aquells dirigents independentistes del Principat que, per eixamplar la base, s’obliden de la reivindicació de la llengua i fan promeses d’oficialitat del castellà en la futura República Catalana. Als qui defensen aquestes postures acostumo a recomanar-los passar-se uns dies de vacances a Irlanda perquè així puguin comprovar on poden dur les seves postures lingüístiques, però, ben mirat, estar-se només un dia a Perpinyà o on sigui de la Catalunya Nord també els aniria igual de bé.

Xvier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal