I.S.L.R.F
«l’Institut supérieur des langues de la République Française» Què és això?
I.S.L.R.F: UN OCNI EN EL CEL HEXAGONAL
Gairebé tothom ignora lo que és l’I.S.L.R.F. Aquesta sigla amaga una realitat discreta «l’Institut supérieur des langues de la République Française» (dit sigui de passada no crec oportú de traduir el nom de les institucions oficials que queden jurídicament monolingües fins i tot quan tenen per objectiu les anomenades «llengües regionals»). Un Institut que té ara vint anys d’existència i que celebrava la seva Assemblea General a Estrasburg el dissabte 18 de març 2017.
Objecte? Assegurar la formació dels mestres de l’ensenyament immersiu en «llengua regional».
Els socis? Les cinc xarxes d’escoles associatives, laïques, immersives: SEASKA d’Euskadi nord o Iparralde; DIWAN de Bretanya; CALANDRETA d’Occitania; A.B.C.M. ZWEISPRACHIGKEIT d’Alsàcia; i nosaltres, la BRESSOLA. Cinc membres, cinc vots portats pel President de cada xarxa escolar. Doncs pels rossellonesos en Josep Sebastià HAYDN. I quatre gran famílies lingüístiques: la vascònia, la cèltica, la germànica i la llatina. Un món de riquesa i de diversitat. La major part del capital cultural d’Europa. Un món en part amenaçat pel comunitarisme exclusivista gal...
A les terres gallinàcies les coses van com van. Els qui segueixen de prop o de lluny les desventures de les parles hexagonals es recorden que fa uns anys el «Conseil d’Etat», aquest baluard de les essències pàtries, va jutjar que la immersió era contrària a la Constitució. Era quan Diwan pretenia, amb l’acord del Ministre, integrar el servei estatal. El «minaret laïc» com l’anomena un amic occità meu, és de vetlla permanent amb la seua comparsa el Conseil constitutionnel. Aquestes altes jurisdiccions no volen recordar-se que l’ensenyança francesa s’ha caracteritzat i es caracteritza per un sistema immersiu ferotge...
Doncs, ho entengui qui pugui, la font principal de finançament de l’ISLRF és l’estat. I és que avui l’estat fa i desfà i no sap com sortir se'n. Fan i desfan. El Mitterand parlava del dret a la diferència (però amb diferència de dret..) mes panteonitzava el bon abat Grégoire, aquell qui, al moment de la revolució, va engegar la guerra contra els «patois». El Parlament francès té els calaixos plens de proposicions de llei a favor de les anomenades «llengües regionals». Un autèntic cementiri de bones intencions que no arriben mai a concretar-se en forma de llei. Com la promesa del President en funció, François Hollande, de fer ratificar la Carta europea de les llengües, promesa que quedarà en els calaixos del Palau de l’Elisi a costat de la del Mitterand de donar als bascos un «département» i de tantes altres.
I amb la formació dels nostres mestres, igual. Un ajut financer, mes la necessitat legal de passar pels serveis especialitzats de les universitats de cada territori acadèmic, les «so-called» ESPE. I aquí es veu que de fet el centralisme és el somni francès. En realitat, en els fets, en les negociacions amb les respectives ESPE, tot depèn del report de força. Els corsos van per lo seu i no necessiten el nostre Institut. Estan obtenint de l’estat lo que volen. Desprès venen els bascos. Desprès els bretons. Desprès els alsacians. Desprès els occitans. I al final, nosaltres, els més miserables de tots. Si analitzeu detingudament aquesta escala decreixent no dubti que entendreu el perquè dels tractes diferenciats. Finalment aquest Objecte cultural no identificat que és l’ISLRF té, entre altres mèrits, el de posar-nos el llistó un xic més amunt.
Altra cosa: hem après Dissabte, a l’Assemblea general, que el ministeri en funció tenia en els calaixos una circular creant una agregació de «llengües regionals». Un regalet abans de marxar per un petit moment...esperant que els successors no ho tombin!
Miquel Mayol i Raynal
Que sapigui el Conflent és a Catalunya-Nord
Doncs si mires la definicio de rossellonès al Diccionari de l'IEC veuràs que l'accepcio 2 és "Natural de la Catalunya del Nord"
Es doncs perfectament legitim d'emprar "rossellonesos" per parlar de gent...
Que sapigui el Conflent és a Catalunya-Nord
Doncs si mires la definicio de rossellonès al Diccionari de l'IEC veuràs que l'accepcio 2 és "Natural de la Catalunya del Nord"
Es doncs perfectament legitim d'emprar "rossellonesos" per parlar de gent de totes les comarques d'aquestes terres. Encara que personalment seria més restrictiu que l'IEC i parlaria de rossellonesos només pels naturals de l'antic comtat del Rossello.
Si haguessim tingut encara una Bressola a Cerdanya hauria escrit rossellonesos i cerdans. Malauradament no la tenim més.
Comentaris (2)