cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

Joan Villanove

La conquesta de l’illa de Menorca (1287)

Aquest any 1286 es pot dir que l’illa de Menorca representa un perill per a Alfons II de Catalunya i Aragó?

És veritat que és un període de tensions entre els tres sobirans de Barcelona, Perpinyà i París. A més a més, el Valí musulmà (el governador) de l’illa de Menorca ha jurat vassallatge a Jaume II de Mallorca; evidentment continua tenint relacions amb l’Andalusia musulmana i l’Àfrica del nord.

Sens dubte, Alfons no havia tingut gaires dificultats a fer recular Jaume II i els seus aliats francesos aturats a Castelló d’Empúries, però, si Menorca passava a mans de Jaume II de Mallorca, gràcies al suport de les tropes franceses, l’illa seria un trampolí capaç d’amenaçar Mallorca. A més a més, segons paraules del rei, és una «gran vergonya» que Menorca sigui l’única illa encara en poder dels infidels; de fet, apoderant-se de Menorca, Alfons espera reconciliar-se amb la Santa Seu.

S’entén doncs perquè, el mes de desembre, la conquesta de Menorca esdevé de sobte un imperatiu per al Casal de Barcelona. Als tractats diplomàtics que es multipliquen entre els reis (Catalunya i Aragó, Mallorca, França, Nàpols) i el Papa, tots intenten aportar elements determinants per al seu propi benefici. Així, durant una reunió que estava prevista a Oloron, a prop de Burdeus, Alfons II volia arribar amb un triomf de primera mà: una victòria sobre els musulmans, la conquesta de l’illa de Menorca.

Decidida el setembre del 1286, la campanya comença el desembre. La tasca es preveu difícil perquè el rei musulmà ha rebut reforços de Tunis. Roger de Lloria estava a Sicília, Ramon Marquet i Berenguer Mallol preparen i manen l’esquadra. No són principiants: havien vençut una part de la flota de Felip l’Atrevit el 1285. Després d’una tempesta de vuit dies, els catalans desembarquen a la petita illa de Conillera.

La lluita és terrible; els exèrcits del rei Alfons, integrats en gran majoria per catalans sota el comandament de Cornel, un aragonès, es bat durament cos a cos; fereixen el rei Alfons. Els rossellonesos hi participen, i un tal Galceran Despuig, del Rosselló, mor durant la batalla. Els musulmans són repel·lits cap a l’interior, al voltant del castell d’Agayz, i després reculen fins al castell de Santa Àgata.

Finalment, el 21 de gener del 1287, és a dir, poc després del desembarcament, el sobirà musulmà, tancat al castell de Ciutadella, es rendeix. El «rei almoixerif» Abou Omar Ibn Hakem, la seva família i dos cents criats, són expulsats i conduïts a Ceuta, al Magrib. Milers de musulmans de l’illa esdevenen els «presoners-esclaus» dels vencedors, la majoria dels quals serà venuda als ports de la Mediterrània: aquest era el «costum» per als vençuts de religió diferent. La conquesta la va pagar el tresor reial, que es fornia amb la venda de certs béns (construccions, cases, terres,…) i amb la venda dels presoners de guerra. Aquesta operació militar és ben diferent de la conquesta de Mallorca en què s’havien repartit les terres entre els participants; aquí, tot pertany al rei, i als inversors (a baix) els tornaran els seus diners.

L’illa de Menorca es torna a poblar de bona gent catalana i es funda la vila de Maó. El mes de març, Alfons II va reorganitzar l’illa segons les lleis i els costums catalans. El primer governador català és Pere de Llívia, gran servidor de Pere el Gran. La tasca no serà fàcil, perquè Tunis somnia amb reconquerir l’illa, que és un punt estratègic per al Magrib.

Des d’ara, l’economia de l’illa es recolzarà en la cria de bens; per això es desenvolupa un vast artesanat de pells, llanes, formatges. El comerç d’aquests productes va ser ràpidament planificat. Però, per als queviures essencials, l’illa dependrà de Mallorca, la seva veïna.

Quines són les forces catalanes?
Primer hi ha els homes que s’enrolaran a la campanya i que s’inscriuen a la «taula» que els pertoca: cavallers, peoners, ballesters, almogàvers, remers, etc. Després, els nobles, ofereixen el seu contingent personal.

  • Forces ofertes pel comte d’Empúries. 50 cavalls, 100 ballesters, 200 peoners.
  • Forces ofertes pel comte de Cardona. 50 cavalls, 100 peoners, 200 mesures d’ordi i 100 mesures de blat.
  • Forces ofertes pel comte de Prades. 300 soldats armats, 100 ballesters, 100 mesures de blat.
  • Forces ofertes pel comte de d’Urgell. 500 criats, 200 mesures de blat, 200 mesures d’ordi.
  • Forces ofertes pel vescomte de Rocabertí. 200 cavalls.
  • Forces ofertes per l’arquitecte de Tarragona. 10 galeres equipades.
  • Forces ofertes per la vila de Barcelona. 15 galeres i la tripulació.
  • Forces ofertes pel bisbe d’Urgell. 150 ballesters i 150 mesures de blat.
  • Forces ofertes pel bisbe de Tortosa i la vila de Tortosa. 5 galeres i 4 naus armades, 100 ballesters i 200 peoners armats.
  • Forces ofertes pel bisbe de Lleida i la vila de Lleida. 1000 homes.
  • Forces ofertes pel capítol de Mallorca i la vila de Mallorca. 10 galeres, 5 naus, 260 homes.
  • Forces ofertes pel bisbe de Saragossa i la vila de Saragossa. 25 cavalls, 300 criats, 500 florins.

 

Texts i fotos Joan Villanove

6.112Reunió de les Corts Catalanes (Parlament dels diputats)

El rei ha d’explicar la complexitat de la política mediterrània; també ha de convèncer per obtenir recursos financers.

El regne de Mallorca envia els seus representants. Jaume II de Catalunya-Aragó convoca diverses vegades les Corts Catalanes: el 1292 a Barcelona, el 1300 a Barcelona, el 1301 a Lleida i a València, el 1307 a Montblanc, el 1311 a Barcelona, el 1321 a Girona. A les Corts de 1292, hi participen els senyors del regne de Mallorca: Ramon de Guàrdia - senyor de Canet al Rosselló, Arnau de Cortsaví, Simó de Llauró, Berenguer de Cabrenys.

(Miniatura del Llibre Verd - Institut Municipal d’Història de Barcelona.)

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal