Sicília s'escalfa
I ara, en aquesta primavera de 1291, per fi es pot preparar el casament d’Eleonor, filla del rei Eduard I d’Anglaterra, amb el jove rei Alfons II.
Però a principis de juny Alfons es posa malalt; el dia 18 mor a l'edat de vint-i-set anys. En el seu testament s'hi precisa que el seu germà Jaume, que ja és el rei de Sicília, serà l'hereu del regne d’Aragó, del regne de València, del comtat de Barcelona i de les Illes Balears. Pel mes d'agost, quan Jaume arriba a Barcelona, anuncia que té la intenció de conservar la corona de Sicília. El seu jove germà, Frederic, que s'ha quedat a Palerm, és nomenat lloctinent-general, és a dir, una mena de governador de Sicília. Ja podem començar a veure les ambicions del nou rei Jaume II.
Ara bé, estimat lector, oficialment és Carles II de Nàpols qui ha estat coronat rei de Sicília pel Papa. Evidentment, no reconeix Frederic i decideix recuperar el seu regne, costi el que costi! Prepara un exèrcit d’invasió. El camp català s'avança, entra a Calàbria i, l'any 1292, Carles II és vençut a Montalto, a prop de Cosenza; el port de Crotona hissa els colors catalans. Carles II no pot penetrar dins l'illa.
Per la seva banda, Jaume II de Mallorca busca aliances i socis per recuperar les Balears. Per què no la República de Gènova? Té una flota important. Si s'associa amb Jaume II de Mallorca i Carles II de Nàpols, que passaria en cas de victòria? Jaume II recuperaria les Balears i Carles II entraria a Sicília. Però la República de Gènova suposa que correrà perill si Nàpols i Sicília es reuneixen sota la corona del mateix sobirà. I rebutja l'oferta.
Durant tot aquest temps, els informes són molts tensos; en els correus intercanviats entre Perpinyà i Barcelona, Jaume II de Catalunya-Aragó comença les seves cartes amb «…rey d’Aragó e de Mallorca e de Valencia e comte de Barcelona. Saluts…» Això irrita molt el rei de Mallorca.
Cap a un tractat definitiu?
Sempre buscant solucions, Jaume II de Catalunya-Aragó i Carles II rei de Nàpols es reuneixen a la Jonquera l'any 1293. els dos sobirans acorden el següent arranjament: Jaume es casa amb la filla de Carles; Sicília es lliura a la Santa Seu de Roma; s'ofereixen Sardenya i Còrsega a Frederic.
Vet aquí, doncs, el que es proposarà al Papa. Però aquest mor. El seu successor està en el càrrec només uns pocs mesos. Cal esperar fins a l'any 1295 per tal que el nou Papa Bonifaci VIII esbossi un pla. S'arriba així a la pau d’Anagni, que se signa l'any 1295, deu anys després de la presa de les Balears per part de Barcelona. Vet aquí el termes essencials d'aquesta pau que el Papa anuncia a la catedral de la ciutat d’Anagni, el 24 de juny de 1295.
- Es decideix el casament de Jaume II rei de Catalunya-Aragó i de Blanca, la filla de Carles II rei de Nàpols. Quatre mesos després de la signatura del tractat, se celebra el casament el dia 1 de novembre de 1295 a Vilabertran (l'Empordà). És l'acostament de dues famílies destrossades per tretze anys de guerres.
- Sicília passa a les mans de la Santa Seu, que escollirà el sobirà (tots pensen de ben segur en Carles II). El Papa anul·la les excomunicacions que havien afectat els sobirans i ciutats. Sense que encara estigui ben clar, es preveu donar Sardenya i Còrsega a Frederic, que ve de perdre Sicília.
- Carles de Valois, germà de Felip el Bell, renuncia a la corona de Catalunya i d’Aragó, que havia portat l'any 1285.
- Les Illes Balears es lliuren a Jaume II de Mallorca.
- El Papa arbitrarà el problema de la Vall d’Aran, que enfronta Catalunya i el regne de França.
- Carles II rei de Nàpols recupera les conquestes fetes pels catalans a Calàbria.
- Els ostatges de cada camp són alliberats.
Ara, estimat lector, jo no sé què en penseu d'aquesta pau, però jo em plantejo dues preguntes.
«Què faran els sicilians quan descobreixin aquest pla?
Quina serà la reacció de Frederic, el germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, que és expulsat de Sicília?
Acceptarà sortir a la conquesta de Sardenya i Còrsega?»
Tinc la impressió que no haurem d'esperar massa temps per veure les reaccions dels uns i dels altres!
Dos dies abans del seu casament l'any 1295, els diplomàtics sicilians es reuneixen amb el rei Jaume II a Vilabertran, a dos passos de Figueres. Fins a l'últim moment havien tingut l'esperança que el tractat no s'aplicaria! Però no; se'ls confirma que Sicília torna a mans de la Santa Seu, que la lliurarà, de ben segur, al camp francès. Llavors, ells «esparraquen els seus vestits de diplomàtics» i es vesteixen de negre; fan veure a Jaume II que no havien vist mai cap rei que donés, a l'enemic, la terra amb els vassalls més fidels! I és ben veritat que l’afer és de molt mal admetre! Encara que, al final de l'entrevista, Jaume II els diu que el seu germà Frederic «sabrà trobar el camí més convenient». Enigmàtica resposta!
A Sicília, Frederic convoca un Parlament General i, davant els diputats, els ambaixadors informen de la situació tal com l'han viscuda. I ja us podeu imaginar, estimat lector, que els problemes no estan ni molt menys solucionats. Es tracta d'explicar que la pau signada preveu canviar el partit català de Frederic pel partit francès de Carles, quan una situació similar havia estat la causa de les Vespres Sicilianes l'any 1282! Aviat el Papa Bonifaci VIII delega els seus ambaixadors, els més savis i els més convincents; aquests prometen als sicilians un govern equitatiu, però tot és en va.
Ara, a Sicília, tothom ha d'escollir el seu camp: ja sigui el camp de Frederic, ja sigui el camp de Carles. És una elecció difícil! Ja fa més de deu anys que els catalans són a l'illa. Algunes famílies ja hi han fet arrels; altres fan molts negocis navegant entre les terres catalanes i Sicília. Entre les grans famílies catalanes que es posen al costat de Frederic us citaré Guillem Ramon de Montcada, una de les més poderoses; havia arribat amb Pere el Gran l'any 1282; casat amb Luquino d’Alagó, seguirà sempre les passes dels seus sogres. Tampoc no ens hem d'estranyar si, unànimement, els sicilians i un gran nombre de catalans i aragonesos residents a l'illa es passen al camp de Frederic. A més, decideixen fer-lo el seu sobirà: és coronat el 25 de març de 1296, la qual cosa provoca un gran estupor al Papa! El nou rei, Frederic II, té vint-i-quatre anys. Així acaba un període en el qual el mateix rei, Jaume II, havia estat a la vegada el rei de Catalunya-Aragó i el rei de Sicília.
Texts i fotos Joan Villanove
Alaró.
Quan el primogènit Alfons i el seu exèrcit arriben a la badia de Palma, la vila, després d’un parlament, obre les seves portes. Llavors tothom s’assabenta que tres castells de l’illa encara estan tancats: Alaró, Santueri i Pollença.
Us haig de confessar que és una resistència que m’ha sorprès; què poden fer aquests senyors davant d’un exèrcit poderós sabent que Palma s’ha rendit?
He descobert també els llocs on es van construir les fortaleses. A la fotografia de l’esquerra, situada al peu de les dues muntanyes, es veu la vila d’Alaró; a la muntanya de l’esquerra, a dalt de tot, al cim, el castell; és probable que els senyors creguessin que les seves muralles eren invulnerables! No obstant, el castell serà conquerit per assalt.
El castell ha estat construit a 800 metres d'altitud.
L'accés hi és difícil. mesura 900 metres per 300, és protegit per torres. El geograf musulmà al-Zuhri afirma que Alaró és al segle XII una fortalesa sense igual al món.
Santueri.
El castell es troba a dalt del cim escarpat d’una muntanya, a 400 m d’altitud.
Alfons envia el seu ambaixador d’Asbert de Mediona; es compromet a respectar la carta i els privilegis, com en temps de Jaume II; el castell obre llavors les seves portes.
El mateix passa amb la fortalesa de Pollença, al nord de l’illa, situat com un niu d’àguila per sobre el mar.
Selva.
Quan Palma obre les seves portes, un a un, els pobles rendeixen homenatge o bé a Alfons, o bé a un dels seus representants. En aquesta immensa església es reuneix tota la població de Selva. Alguns homes, nomenats pels habitants, presten jurament de fidelitat a Alfons.
Comentaris (0)