Un repte colossal. El difícil futur.
Aquest any 1285 han passat moltes coses. El 6 de maig, l'exèrcit francès de Felip l'Atrevit havia penetrat molt decidit en territori català; el 5 d'octubre en sortia vençut.
En cinc mesos, quants desastres i desgràcies! Però la roda segueix girant… Jaume II torna al seu regne de Mallorca, Felip IV el Bell succeeix el seu pare al capdavant del regne de França. Un curiós destí fa desaparèixer tres personatges claus: Carles I rei de Nàpols, el 7 de gener - Martí IV, el Papa, el 28 de març - (tots dos abans de l'inici de la croada que ells havien posat en marxa) i Felip III l'Atrevit, el 5 d'octubre, al final de la guerra.
Per la seva, com pot Pere el Gran, més gran que mai, consolidar els atots que té a la mà? Podria castigar tots els que, segons ell, l'han traït; en aquest sentit, el seu germà Jaume II a Perpinyà seria el primer objectiu; podria enviar el seu exèrcit i la seva flota per ocupar el Rosselló; tenint en compte els informes sobre les forces actuals i sobre l'entorn, no seria massa difícil. Ara bé, què decideix? Prefereix ocupar l'illa de Mallorca i demana a Roger de Lloria que armi la flota. Potser esteu pensant en una expedició de càstig? Pere el Gran té molts motius per ocupar Mallorca; pretén reforçar la seva posició política i econòmica a la Mediterrània occidental; garantir les vies marítimes de Catalunya, Balears, Sicília, Magrib, Atlàntic; bloquejar al port els pocs corsaris de Mallorca; expulsar els genovesos de l'illa.
A principis de novembre de 1285, l’exèrcit i l'esquadra estan finalment preparats. El rei es posa malalt i confia el comandament al seu fill gran, el primogènit Alfons. Just abans de sortir, s’instal·la a Vilafranca del Penedès. Alfons l'abraça; escolta les recomanacions del rei i recorda els bons consells del seu pare.
Així doncs, és Alfons, que només té vint anys, qui portarà les regnes de l'expedició que té la intenció d'aconseguir l'èxit amb una aproximació ponderada, sense excloure, si cal, la fermesa. I primeres preguntes: una vegada a l'illa, quina serà l'acollida dels seus habitants? Què farà el rei Jaume II de Mallorca quan s'assabenti que Alfons i Roger de Lloria han desembarcat amb dos mil almogàvers i cinc-cents cavallers?
Abans, però, vegem quina era la situació de l'illa dos anys abans de la guerra de 1285.
Mallorca al cor dels debats.
La ciutat de Palma té ja uns vint mil habitants. Els comerciants posseeixen els vaixells de transport, però estan poc armats per defensar-se dels pisans, dels genovesos i dels corsaris musulmans. També tenen relacions amb el Magrib; hi compren blat, cuirs, llana; hi venen oli, condiments, teles, fruits secs produïts a l'illa o comprats a França. Fins i tot es diu que l’illa de Mallorca és el «magatzem de mercaderies del Magrib». Més endavant, el regne de Mallorca s'obre al comerç de l'Atlàntic, on Sevilla ja és un lloc segur per als vaixells procedents de Palma i de Cotlliure.
Quina és la situació al Mediterrani? Còrsega i Sardenya són molt desitjades pels genovesos i els pisans, els mateixos sards estan dividits; Sicília, amb el seu rei català, ha estat sempre molt desitjada pels francesos. Per contra, l’illa de Mallorca apareix, per als navegants, com un port de pau; constitueix la plataforma més tranquil·la i més segura del mar; i tot això, Jaume II de Mallorca ho sap molt bé. També acorda alguns avantatges per als genovesos, que fan molts negocis amb els comerciants de Mallorca.
Però un any abans de la guerra, Pere el Gran ja s'imagina que hi ha un acord entre Jaume i Felip; anuncia represàlies contra el regne de Mallorca: ocupació i embargament de tots els béns de les persones del regne de Mallorca presents a Catalunya; prohibició que qualsevol nau de Mallorca pugui atracar a les costes catalanes; vaixells de Mallorca atacats per corsaris catalans; ras i curt, és la prohibició total d'intercanvis entre els dos regnes. Barcelona, València i Saragossa són llocs prohibits per als navegants i comerciants de Palma, de Perpinyà i de Cotlliure: s'està anunciant una catàstrofe molt propera.
Tornem ara al mes de novembre de 1285. Quan els habitants de Palma veuen la potent esquadra, es demanen si cal estar contents o inquietar-se? Les naus de comerç podran tornar a navegar lliurement? Igual que abans de la guerra?
Quan Alfons tira l'àncora a la badia de Palma, envia ràpidament el seu ambaixador Conrad Llança per oferir totes les garanties als Cònsols de la ciutat. El fill del rei es compromet a respectar tots els Privilegis vigents. Palma obre les portes el 19 novembre de 1285, sense cap vessament de sang. El governador de l'illa, Ponç de Saguàrdia, que ha capitulat, abandona Palma i desembarca a Cotlliure. Ja ens podem imaginar el terrible informe que fa a Jaume II de Mallorca.
Aquest és el moment escollit per Alfons per anunciar una dolorosa nova: el rei Pere el Gran est mort. En efecte, havia abandonat aquest món la nit del 10 a l'11 de novembre de 1285; una galera havia sortit de Barcelona, i és només quan arriba a Palma que el jove Alfons rep la trista carta. Guarda el secret durant les negociacions i fins al moment en què Palma obre les portes. Així desapareix, aquest 11 de novembre 1285 i a l'edat quaranta-cinc anys, Pere el Gran, rei de la corona de Catalunya-Aragó i rei de Sicília, un home valent i de caràcter fort. Si hem de fer cas als cronistes, fou un xoc emocional terrible per a les famílies de la noblesa catalana i va provocar un profund dolor entre les classes més humils. Nou anys de regnat que han dut els catalans a la primera línia de l'escena internacional, nou anys de regnat qui preludien altres conquestes, nou anys de regnat que fan preveure un futur comercial esplendorós.
Aquesta mateixa galera continua el seu viatge cap a Sicília, on hi ha la reina Constança i els seus fills Jaume, Frederic i Violant.
Tornem a l'illa de Mallorca. Al camp, al revés que els comerciants de Palma, es tem que els productes agrícoles de Catalunya no envaeixin l'illa. Per la seva banda, la noblesa local, molt orgullosa de la independència del regne de Mallorca, tem la pèrdua de nombrosos privilegis acordats per Jaume II. La resistència s'organitza a tres castells: Santueri, Pollença i Alaró. Després d'haver escoltat els ambaixadors, Pollença i Santueri obren les seves portes; només Alaró és pres a l'assalt. L’illa d’Eivissa es rendeix sense problemes. Per tal de garantir l'èxit de l’expedició, Alfons es queda durant dos mesos a l'illa. Llavors serà coronat una vegada pel Regne d’Aragó a Saragossa, una altra vegada pel Regne de València a València, i una tercera vegada pel Principat de Catalunya a Barcelona. Pel gener, Alfons II confirma tots els privilegis de l’illa de Mallorca. Després de més d'un any de prohibició imposada per Pere el Gran, tot torna a la normalitat amb Catalunya, València i Aragó, per a la més gran felicitat dels comerciants.
Evidentment, a Perpinyà, Jaume II, que ha perdut les Balears, pot maleir la seva mala sort, però… de moment, l'únic que pot fer es acceptar la seva situació. Endegarà gestions diplomàtiques davant els països veïns i el Papat per recuperar les illes. No serà gens fàcil. Pel que fa als comerciants i navegants de Cotlliure i de Perpinyà, la ciutat de Palma segueix sent un indret català.
Texts i fotos Joan Villanove
Segell de Felip el Bel
Segell posat a baix de'una carta mencionant l'absolució dels Cònsols i de la comunitat de Montpeller (14 d'agost de 1287)
Montpeller… encara més complicat.
La ciutat de Montpeller té dues parts desiguals; una està sota l’autoritat de Jaume II, i l’altra, més petita, anomenada Montpelleret, depèn del bisbe de Maguelona. L’assumpte és prou complicat. El 1293, el bisbe cedeix el seu territori a Felip el Bell, rei de França. Des d’aleshores, en aquesta petita part, Felip el Bell esdevé el sobirà de Jaume II. Ben aviat, el rei de França porta les regulacions franceses en aquest territori. Els conflictes jurídics augmenten entre els dos sobirans.
Comentaris (0)