cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Joan Villanove

Els francesos saquegen Elna

Recuperem la història, recuperem Memòria.

Però, arribat al peu de les Alberes, noves desil·lusions per a Felip; al Voló, la castellana N’Aligsen organitza frenèticament la defensa de la ciutat; a Montesquiu, des de dalt de les potents muralles del seu castell, Bernat V també frena l'avanç del francesos; al castell de Montbran, penjat com un niu d'àguiles, és Na Stella de Castellnou qui repel·leix victoriosament les tropes franceses; cal afegir-hi encara Pere de Saragossa, Pere de Vilalta, Ermengaud d’Urg, Arnau de Serallonga (diaca del Vallespir), Arnau de Cortsaví.

montesquiuEl principal objectiu del camp francès és creuar les Alberes i, per tant, les resistències dels senyors als seus castells són secundàries, però no agraden a Felip III l'Atrevit. A més, quan el seu exèrcit intenta una aproximació al coll de Panissars, les tropes catalanes, sota les ordres directes de Pere el Gran, acampades a la cresta, aturen immediatament el seu avanç. Durant la nit, els almogàvers baixen en silenci, degollen alguns soldats francesos i saquegen els camps.

Felip III comença a perdre la paciència i dóna ordres no previstes en l'acord signat amb Jaume II; fa arrestar cent ostatges entre els burgesos de Perpinyà i els tanca sense escrúpols. Llavors ordena al seu exèrcit que ocupi la ciutat; s'intenta una entrada per la força per la porta de Malloles. Llavors, els perpinyanesos lluiten vigorosament, els croats saquegen Sant Mateu, però hi deixen alguns morts a terra. Podrà Perpinyà resistir un exèrcit tan fort? La capital del regne de Mallorca acaba com una ciutat ocupada.

Per la banda francesa, la situació és inconcebible, i fa fracassar tots els plans! Ja han passat tres setmanes i els colls de les Alberes encara no s'han pogut creuar. Milers de soldats es mouen nerviosament. Llavors, l'exèrcit francès ataca el priorat cistercenc d’Eula, proper al Soler; les religioses són violentades i el priorat és saquejat. Llavors, el croats es concentren davant Elna; i us vull recordar que Elna és la seu del bisbat. Cal precisar que el bisbe, Berenguer de Santa Fe, havia abandonat la ciutat; obeint les ordres del Papa, havia renunciat a la resistència. Així, el legat del Papa, el cardenal Cholet, deixa fer. La ciutat ha rebut alguns reforços de Pere el Gran. La defensa està organitzada per Ramon d’Urtx, senyor a la Cerdanya del regne de Mallorca. La ciutat resisteix durant tres dies. Finalment cau en mans dels croats i pateix tots els horrors possibles: crema de les cases, incendi de la porta d’entrada de la catedral, creus trencades i posades de cap per avall, massacre dels habitants que no han tingut temps d'amagar-se als soterranis; es deixa en vida un cavaller que havia defensat de manera molt valenta una torre de la ciutat; és portat davant Felip III l'Atrevit; el rei de França perdona la vida a aquest «bastard del Rosselló», tal com l'anomena el cronista francès.

elna portaAquest 25 de maig de 1285 és un dia de dol i de desolació per a Elna.

Evidentment, és possible que alguns habitants hagin pogut fugir i que la ciutat alta hagi quedat més o menys il·lesa; no obstant, Nangis, el cronista francès, explica:

«d'aquesta manera, la ciutat fou destruïda i el poble embogit … Fou un càstig ordenat amb justícia pel legat contra un poble insensat, que recolzava una persona feble, com Pere d’Aragó, un rei excomunicat, que havia menyspreat els requeriments de la Santa Església i els seus ministres».

I Bernat Desclot conclou:

«no hi quedà gairebé una pedra sobre l’altra».

Un cronista francès anònim confirma:

«Tota la ciutat fou arrasada i la gent (els que es trobaven dins el monestir) morta per la seva follia; ja que si haguessin lliurat la ciutat al rei Felip de manera pacífica i s'haguessin sotmès a la seva voluntat, no haurien perdut ni les vides ni els castells».

Fou la ciutat baixa la que fou destruïda, però

«la vella ciutat no es va recuperar mai més d'aquest dia, sobre el qual els cronistes catalans en donen els detalls més terribles»,

conclou l'historiador Pierre Ponsich.

Durant aquest temps, un cop ja ha caigut la nit, Pere el Gran fa encendre focs a les altures de les Alberes per fer creure al camp francès que ell ocupa tota la longitud de la cresta. I els cops de mà continuen. Així, el comte d’Empúries està a punt de confiscar un ramat de mil cinc-centes animals desembarcats a Portvendres i Cotlliure per la flota francesa.

Texts i fotos Joan Villanove

 

Elna devastada…

Guillaume de Guiart és el cronista del costat francès, i ens explica com la ciutat d’Elna va ser saquejada i incendiada el 25 de maig del 1285.

Et ribauz nuz esturmulez,
Chacun d’entr’eus chière Ievée,
S’espandent aval la contrée
Hardiement aus aventures,
Prennent les bues par les pastures,
Les moutons, les brebiz, les vaches...
Et ocient, pour tiex loiers,
Vilains en leurs propres foiers,
Huches rompent, maisons bruissent (brûlent)
Huches rompent, maisons bruissent
Vilètes de blez desgarnissent.

Fotografies

capçalera: Elna (comarca del Rosselló). L’any 1285 sembla llunyà i no obstant encara avui, a la porta d’entrada de la catedral d’Elna, hi ha restes de l’incendi del 25 de maig.

montesquiu 2

Montesquiu. El poderós castell es va negar a obrir les portes a les tropes de Felip l’Atrevit. Així, podien fustigar els invasors. Actualment, encara es conserven unes ruïnes impressionants. Afortunadament, la sala de volta del segle Xi s’ha pogut conservar gràcies a importants treballs.

el solerEl Soler. El priorat de monges cistercenques d’Eula depenia des del 1172 de l’abadia de Poblet.

L’any 1285, és saquejat per les tropes de Felip l’Atrevit.

El 1363, el priorat es transfereix a Perpinyà i una magnífica pedra funerària, salvada del saqueig, es transporta a Elna.

Avui, es pot veure encastada en una galeria del claustre. És possible llegir el nom del difunt:

«F. de Soler, mort el 16 de calendes de 1203».

Té les mans juntes sobre el pit, el rostre realista, dos petits ulls vius, les parpelles allargades, una túnica llarga i un mantell subjectat per una anella al mig del coll.

No hi ha dubte, és obra de l’escultor Ramon de Bianya (segles XII i XIII), les obres del qual es poden reconèixer també a Sant Joan el Vell (escultura exterior), Arles i Canet.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal