Pere II, Jaume II, Felip l'Atrevit i el papa
Joan Villanove comparteix cartes que resumeixen les relacions entre poderosos. Primer una carta de Pere II al seu germà Jaume II, i desprès els acords entre Felip l'atrevit i Jaume II i per acabar l'ajuda del papa al Jaume II
Requeriment adreçat per Pere II a Jaume II
«De quina banda està?» es demana el cap barceloní.
El 20 de juliol del 1283, els ambaixadors de Pere II es troben amb el rei de Mallorca a Perpinyà i li demanen que adopti una posició clara. Som al juliol, i Jaume II manté converses secretes amb el rei de França.
«Que tothom sàpiga que, en la nostra presència i en presència de l’escriptor, el nom del qual és més avall, i de tots aquells dels quals en segueix el nom, el tretzè dia de les calendes d’agost, l’any del senyor 1283, Simon de Girondella, soldat, i Ramon de Toylana, jutge de la cúria del senyor rei d’Aragó, en presència de l’il·lustre senyor Jaume, per la gràcia de Déu rei de Mallorca, al Palau de Perpinyà, han conversat amb l’esmentat senyor rei de Mallorca i li han dit que han estat enviats de part del rei d’Aragó, amb les cartes de crèdit que han entregat ells mateixos al mateix rei de Mallorca; i ells mateixos, exposant el mandat o legació confiats a ells per l’esmentat senyor rei d’Aragó, han dit que el senyor rei d’Aragó notificava al mateix rei de Mallorca, per la seva mediació, que l’il·lustre rei de França, al mateix temps que el rei Carles, sense haver descobert vexació ni actitud de rebuig per part del senyor rei d’Aragó mateix, es preparava a lluitar i a fer la guerra contra la persona, la terra i el regne del senyor rei d’Aragó. És per això que els esmentats Simon de Gerundella i Ramon de Toylana, en nom i sota mandat del senyor rei d’Aragó, han demanat i advertit al senyor rei de Mallorca mateix, tant en raó del deure d’amor fraternal com del deure que prové de les convencions passades entre ells, que es prepari amb tots els seus recursos a ajudar i defensar el senyor rei d’Aragó en la seva persona, la seva terra i el seu regne, i fins i tot a defensar el senyor i ajudar-lo contra l’esmentada guerra i els danys que l’esmentat rei de França, amb el rei Carles, fa i es proposa fer contra el mencionat senyor rei d’Aragó, la seva terra i també el seu regne. I per concloure, els missatgers a sota indicats han demanat que els respongui l’esmentat rei de Mallorca sobre les demandes presentades més amunt per ells mateixos.
I l’esmentat senyor rei de Mallorca ha respòs als esmentats missatgers que, com l’esmentat assumpte representa per a ell una gran dificultat i molt de perill, prefereix tenir sobre això que acaba de ser dit una deliberació més ampla que no es pot fer en el present, i, una vegada realitzada aquesta deliberació, en raó de les peticions a baix indicades fetes a ell mateix per la mediació dels esmentats missatgers, donarà resposta a l’esmentat il·lustre rei d’Aragó pels seus missatgers particulars.
Tot això s’ha produït el dia i l’any indicats més amunt, en presència i sota la garantia del noble Guillem de Canet, senyor de Canet i del noble Pons de Guardia, i de Ramon, per la gràcia de Déu abat d’Arles, i de Jaume de Monredon, vicari de Rosselló, i del mestre Ramon Torrent, escrivà públic de Perpinyà; jo, que he escrit tot el que s’acaba de dir, i li he donat forma oficial, a petició i requeriment dels esmentats missatgers de l’il·lustre senyor rei d’Aragó i sota l’ordre de l’il·lustre senyor rei de Mallorca a baix indicat.»
(Text traduït del llatí per Henri Vidal)
Acord entre Felip l’Atrevit i Jaume II de Mallorca.
Aquest és el text, escrit en llatí, signat per Jaume II de Mallorca, pel qual es compromet a ajudar Felip III l’Atrevit.
«Que tothom sàpiga que nós, Jaume, per la gràcia de Déu, rei de Mallorca, comte de Rosselló i de Cerdanya, i senyor de Montpeller, empès pel sentiment de reverència particular i d’afecte personal i profund que sempre hem tingut, que tenim i que, amb l’ajuda de Déu, sempre tindrem envers el magnífic i molt il·lustre sobirà Felip per la gràcia de Déu, rei dels francesos, hem promès i prometem al mateix rei, l’esmentat sobirà, vulgui i esculli atacar el nostre germà Pierre, abans rei d’Aragó, en raó de la donació feta pel nostre senyor el papa, segons les converses mantingudes precedentment amb un dels fills de l’esmentat sobirà dels francesos, a qui ell mateix ordena que condueixi aquesta diputació en vistes de portar ajuda al magnífic príncep Carles, per la gràcia de Déu rei de Sicília i de Jerusalem, son oncle patern, que donarem ajuda a l’esmentat senyor rei dels francesos i als seus, amb les condicions que des d’ara quan li plagui, a ell mateix i als seus, o a aquells a qui vulgui enviar al seu lloc per atacar l’esmentat germà nostre, o per atacar o conquerir els esmentats regnat i comtat, a través de tota la nostra terra, amb el nostre acord i la nostra amistat, podran passar i sojornar lliurement i tant si passen, com si es queden, que puguin comprar les vitualles que les poblacions li vulguin vendre.
A més a més, no li posarem cap impediment ni obstacle en els passos o entrades que permetin accedir a la nostra terra de Catalunya; al contrari, nós volem i ens plau que els tinguin per lliures com també els castells i fortaleses que tenim o ocupem per a la defensa dels esmentats passos o entrades, i també pel que fa als nostres castells i fortaleses, que el senyor rei o els seus considerin com útils per acomplir el que ha estat dit, nós els oferirem i lliurarem lliurement i els farem fortificar, ocupar i tenir en estat per a les seves pròpies despeses, en la mesura d’allò que li sembli oportú, perquè els ocupi també tot el temps que li sembli necessari per a l’esmentat assumpte.
Però tan aviat com el nostre germà esmentat a baix, per ell mateix o per la mediació d’un altre, ens haurà envaït, no només amb les condicions esmentades sinó amb els nostres soldats i altres homes nostres durant tot el temps que durarà l’esmentada guerra i difereixin entre l’esmentat sobirà dels francesos i els seus, i el nostre germà i els seus partidaris, en favor dels mateixos, el sobirà dels francesos i els seus, contra el nostre esmentat germà i els seus partidaris, nosaltres usarem fidelment les nostres possibilitats de consell i d’ajuda.
I tot això que acaba de ser esmentat, en conjunt i en detall, de bona fe prometem al mateix sobirà que vetllarem per acomplir-ho i mantenir-ho fidelment. Per donar més força als nostres propòsits, prometem observar fidelment tot això que acaba de ser dit en jurament davant dels Sants Evangelis de Déu sobre la nostra ànima; i per la mediació del nostre fidel jutge Arnauld de Bajulum, qui s’ha presentat davant nostre pel nostre manament especial i exprés, i també per atestar tot això que s’acaba de dir, hem ordenat que la present carta s’enviï amb la marca del nostre segell.
Fet a Carcassona, el 17 d’agost de l’any del Senyor 1283.»
(Traduït del llatí per Henri Vidal)
El papa ve a ajudar Jaume II de Mallorca.
Preparar el Rosselló pel pas d’un exèrcit, encara que sigui un exèrcit amic, comporta riscos i exigeix grans inversions. Encara més perquè Jaume II pot témer un atac sorpresa del seu germà. El rei de Mallorca llança una campanya de fortificacions, demana l’ajuda del papat. El Papa Martí IV li respon:
«Heu temut amb raó que l’enemic de l’Església, l’ex-rei d’Aragó, coneixent la vostra adhesió a l’empresa del nostre molt estimat fill Felip, rei de França, intenti l’ocupació o la invasió de les vostres terres, veïnes de les seves, i, volen parar aquest perill, heu resolt posar en estat de defensa les viles, castells i altres llocs del vostre regne, particularment els dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya, sobre els quals Felip podrà recolzar-se per penetrar a Catalunya; i, com que una operació com aquesta exigeix despeses enormes, heu pregat a la seu apostòlica que us presti una ajuda de les més necessàries concedint-vos, durant un cert temps, els delmes dels ingressos eclesiàstics dels vostres dominis: nosaltres us els cedim, en conseqüència, durant tres anys».
Així, una part dels recursos financers de Jaume II prové de recursos que estaven, al principi, previstos per a l’Església.
Texts i fotos recollits per Joan Villanove
Comentaris (0)