cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

Joan Villanove

Llegim Ramon Muntaner

Joan Villanove nos invita a llegit Ramon Muntaner, un dels més famosos cronistes catalans.

Pere II gasta sense mirar-s’hi!

«El dit senyor rei anà per ses marines tot reconeixent les obres. I pensà ordenar que es fes bescuit a Saragossa, a Tortosa, a Barcelona i a València. I féu venir a Tortosa molta civada i forment i farina, i tanta n'hi féu venir que a la ciutat de Tortosa no hi podia cabre, que hagueren de fer barraques i cases de fusta on ho ficaven. Així mateix envià ses cartes a tots aquells ricshomes de sa terra que volia que anessin amb ell, perquè s'aparellessin a seguir amb ell el viatge amb tants cavallers, i amb tants ballesters i amb tants peons; i a cadascun feia donar en llurs terres o allà on ells volien els socors de moneda, tanta com els feia menester. I manà que ningú no s'ocupés de viandes, de civada i de vi, que ell faria disposar per tots complidament de tot quant haurien de menester per a tot et viatge, i això féu ell per tal que no s'haguessin d'ocupar més que dels arreus de llurs cossos cadascú i així anessin ben arreats. I així es complí; que mai fins a aquell dia no s'havia vist una expedició on tan bell arreu de cos, i de cavall, i de ballesters, i de peons, i d'homes de mar, hi hagués hagut com hi hagué en aquella expedició. I així mateix ordenà que hi hagués vint mil almogàvers, tots de la frontera, i ben bé sis mil ballesters de muntanya. I també és veritat que ordenà que anessin amb ell mil cavallers, tots d'honrat paratge, i molts ballesters de Tortosa i d'Aragó i de Catalunya, i servents de mainada. Què us diré? Que era tan gran l'aparellament, que tots els reis i senyors del món, així cristians com sarraïns, que alguna cosa tinguessin a les marines, es miraven; i tenien gran temença i dubte cadascun per llurs terres, per tal com no hi havia cap home nat ni viu que sabés el que ell volia fer».

Un botí fabulós!

Ramon Muntaner, deliciós i únic, ens descriu el botí aconseguit pels almogàvers a Reggio, el 26 de setembre del 1282 :
«Entretant els almogàvers i els servents de mainada s'embarcaren en les galeres i barques ; que n'hi hagué tantes vingudes de Messina, que en un viatge se'ls endugueren tots, amb tant de tresor d'or i d'argent, així en vaixelles com en cintes, i en espases, i florins i monedes d'or i d'argent, i robes, i cavalls, i muls, i mules, palafrens, i arnès de cavallers, i tendes, i robes de vestir i de llits, que infinita cosa seria de contar. Què us diré? Que mai no es pogué contar que en cap cavalcada que gent fessin es guanyés tant haver i tanta cosa. Per què us iria més parlant d'aquest fet ? El menor que hi fou guanyà sense mesura i sense fi. I bé es veia a Messina, on més florins es despenien que no solien fer pitxols; per la qual cosa en aquell punt muntà Messina de riquesa, que mai més no foren pobres

Com la reina Constança i els seus tres fills deixen Barcelona i se’n van a Sicília l’abril del 1283.

El text de Ramon Muntaner és molt interessant perquè Jaume II, rei de Mallorca, és a Barcelona durant aquest període.
«Quan tot això fou fet, et senyor rei de Mallorca, els comtes, barons, prelats, cavallers i ciutadans tots, van eixir del palau. I madona la reina digué que entressin a la seu, que ella volia donar gràcies a madona santa Eulàlia i a sant Oleguer. I així entraren a la seu. El senyor rei de Mallorca muntat a cavall, conduí per la brida la cavalcadura de madona la reina; i a peu la conduïren el comte d'Empúries i el vescomte de Rocabertí, i En Ramon Folc vescomte de Cardona, i d'altres ricshomes de Catalunya i d'Aragó més de cinquanta (queli anaven a peu entorn), i els consellers de Barcelona, i molts d'altres ciutadans, i després tot et poble de Barcelona, així homes com dones i donzelles i infants; que tots ploraven i pregaven Déu per madona la reina i pels infants, que els guardés de tot destorb i els portés sans i estalvis a Sicília. Què us diré? Que havia de tenir el cor molt dur aquell qui en aquell punt no plorava.
I aixi, quan foren a la riba de la mar, el senyor rei de Mallorca descavalcà, i ajudà a baixar madona la reina, i després la posà en una bella barca auxiliar de la nau que hom li havia cobert amb un dosser; i amb ella, els dos infants, que anaven amb els dos que es quedaven. I aquí veureu la llàstima que feia, que hom no els podia separar, fins que el senyor rei de Mallorca entrà a la barca, i plorant, els separà i posà a la barca et senyor infant En Jaume i el senyor infant en Frederic, amb madona la reina. Tot seguit que els hi tingué, ell mateix muntà a la barca amb el comte d'Empúries i En Dalmau de Rocabertí i En Ramon Folc, vescomte de Cardona. I manaren vogar, i, així que començaren a vogar, madona la reina es girà i senyà i beneí els seus fills i després tot et poble, i encara, tot et país. I els mariners vogaren i se n'anaren a la nau major, per nom la «Bonaventura».
I, quan tots foren embarcats, En Ramon Marquet i En Berenguer Maiol vingueren al senyor rei de Mallorca i li besaren la mà i li digueren Senyor, senyeu-nos i beneïu-nos i davalleu en terra i deixeu-nos anar amb la gràcia de Déu. Després d'això el senyor rei de Mallorca prengué comiat de madona la reina plorant, i després dels infants. I els senyà i els beneí i els donà la seva benedicció molt amorosament i plorant. I et comte i el vescomte i En Ramon Folc feren et mateix.»

Escrits proposats per Joan Villanove

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal