Reacció de Carles I, rei de Nàpols i de Sicília, l’endemà de les Vespres Sicilianes del 31 de març.
El xoc emocional, a la cort de Nàpols, és molt gran. De seguida, Carles I envia ordres de fortificar els castells.
El 20 d’abril del 1282, un manament circular ordena a tots els senyors del regne, «sota pena de mort i confiscació de béns», que nomenin comandants fidels i competents en tots els castells, i en primer lloc, designa els del litoral. Convé posar ràpidament els castells en estat de resistir els setges; hi duen armes, municions, queviures (oli, blat, vi, llegums, carns salades, etc.).
És encara més urgent que a la majoria de províncies perquè la revolta creix, fomentada pels «proditores», adversaris irreductibles de la dinastia francesa.
Des de la tardor del 1282, al sud, els Abruzzes es revolten sota la bandera de Conrad d’Antioquia; havia estat el conseller del jove Conradí, executat el 1268 per ordre de Carles I. En Conrad mena nous atacs contra Carles I el 1283 i el 1284. Per la seva banda, Carles I està ben informat, ja que té a les mans la llista dels «traïdors» que, com Conrad, recorren Calàbria, van de castell en castell per escatir els pocs senyors que li són favorables. No hi fa res. El jutge Fulco, el maig del 1283, afavoreix el desembarcament de les galeres catalanes a les ribes d’Amantea i s’esforça, amb tots els seus, a revoltar el país. En resum, per a Carles I, les revoltes «pul·lulen»! Des de finals del 1283, gairebé tota la Calàbria és a mans dels catalans.
«Demanem reforços»: signat Carles.
Passat el moment d’estupefacció que va seguir la notícia de les Vespres Sicilianes, Carles I reforça els castells de Calàbria i, al capdavant de les tropes, assetja Messina, a Sicília.
Ha demanat reforços al regne de França; aquesta és la carta que Carles I va enviar als tresorers per acollir i pagar els reforços des de la seva arribada: el comte d’Alençon i el comte d’Artois. Carta escrita a Messina (durant el setge) datada el 23 d’agost del 1282.
«Nous avons entandu que le prince nostre fiuz et noz neveus le conte de Lancon et le conte d’Artoys viennent à nous et cuidons que doivent amener juques a mil hommes a armes ; pourquoi nous vous mandons que, quant il seront venuz a Naple, vous doiez baillier au prince nostre filz ou a son mandement, pour soi et pour noz neveus, pour faire prest a la devant dite gent, juques a deus mile onces. Et se il a plus de gent a armes, bailliez a icelui a icele reson. Et se le prince venoit eincois sanz noz neveus et amenast meins de gent, meins li bailliez, selonc la reson devant dite… Donnée au siege de Meschine, l’an de Notre Seigneur MCCIIIIxxII, le XXIIIme jour d’aoust de la X° indicion.»
Les galeres marselleses que transporten els reforços atraquen a Nàpols el 26 d’agost del 1282. El comte Pierre d’Alençon és el cinquè fill del rei de França, Lluís IX, anomenat Sant Lluís. Equipen aquestes tropes amb cavalls, armes i «altres coses convenients». El comte d’Alençon caurà sota els cops dels almogàvers el 6 d’abril del 1283.
«Demanem més reforços»: signat Carles.
El 21 de novembre del 1282, Carles I s’adreça a Jehan de Bullas, senescal de Provença, perquè li prepari vint galeres, dos mil ballesters i llancers amb destinació a Nàpols. Per això, el rei li envia 10.000 lliures de tornesos.
«Carles I, per la gràcia de Déu rei de Jerusalem i de Sicília, etc., té ses améz i feiaus tresorers Guillem El Negre, Ris de la Marre i Pierre Bodin, etc. Com hem manat moult expressament a la nostra amé i fidel cavaller Johan de Bullas, el nostre senescal de Provença, que ha de querir i trouver es parts de Provença vint galies ben armades i dos mil ballesters i dos mil llancers, i els ha de pagar la solz per certs tans, i aquesta manera que els puguem tenir en aquesta terra per als nostres serveis dedenz la meitat del mes de març prouchienement a venir de ceste XI° indicion, i voulianz que vous, pour les gages des devant dites galies, arbelestiers et lanciers devant diz, doiez envoier par marcheanz quatre mile onces d’or, ou ce que iceles valant en tournois, au devant dit seneschal en Prouvence.»
Pagament dels reforços francesos.
El 19 de març del 1283, el jove Carles –Carles el Coix– fill del rei Carles I, demana als tresorers que enviïn a Lluís de Mons 30.000 unces d’or per pagar «els cavallers, escuders, serjanz, ballesters a cavall i a peu, que són a la nostra companyia i que nosaltres entenem que han de venir per passar el regne de Sicília amb nosaltres en aquest proper pas, i per pagar els senyors dels castells i serjanz i fer guarnir alguns castells … i als nostres estimats cosins el comte d’Artois i el conte d’Alençon…»
Texts i fotografies: Joan Villanove
Comentaris (0)