cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Joan Villanove

Més conquestes catalanes al Mediterrà

Les conquestes dels Catalans en aquest sector no han pas acabat. Poc temps després, Manfred Llança ocupa l'illa de Malta.

La flota de Carles, molt reforçada, intenta reconquerir aquesta illa. Però, amb el nomenament del nou almirall Roger de Lloria, els esdeveniments se succeiran molt ràpidament; després d'una llarga jornada de persecucions i batalles, la flota de Carles és vençuda el 8 de juny de 1283. És la primera victòria de Roger de Lloria com a almirall. Les illes de Malta i de Gozzo passen a la corona del rei català.

A Calàbria, la població espera el rei com un alliberador. Cal dir que Pere el Gran es mostrava com un bon príncep: havia alliberat quatre mil presoners després d'haver-los vestit decentment i alimentat generosament! Eren, en podeu estar ben segurs, uns excel·lents advocats de propaganda. També, les múltiples cartes que envia al sud d'Itàlia on anuncia que s'instal·larà al regne de Nàpols aconsegueixen un gran èxit. Fins i tot la república de Pisa, que havia combatut al costat de Carles, vol quedar en una posició neutra.

L’horitzó és realment fosc per a Carles!

Per la seva banda, el Papa havia vist venir el perill. Ja el 9 de novembre de 1282, Martí IV havia excomunicat el rei català i el va amenaçar de desposseir-lo de tots els seus béns. Quant al vençut, Carles I, acusa el rei Pere II de deslleialtat per haver penetrat en terra siciliana sense respectar les regles de la cavalleria; segons ell, Pere II hauria hagut de desafiar Carles prèviament. Llavors és quan apareix l’esperit cavalleresc del rei català: el desafiament està llançat. Les condicions se signen a finals de desembre de 1282. Abans de sis mesos, cent cavallers francesos i cent cavallers catalans hauran de combatre cos a cos en una ciutat neutra; s'escull Bordeus, ja que, en aquesta època, la ciutat pertany al rei d'Anglaterra. L’acta del desafiament anuncia de manera clara que si un dels dos reis, Pere o Carles, no apareix a la lluita prevista per al dia 1 de juny 1283, serà considerat perpètuament com a «perjur, fals, traïdor, infidel, infame».

Estimat lector, igual que jo, us esteu fent una colla de preguntes.

És prudent per part del rei Pere II marxar de Sicília en aquest període d'agitació, delicat, decisiu pel futur del País Català?

Imaginem-nos el pitjor! Si és mort, què passarà amb la Sicília catalana?

Mentre espera que arribi el mes de juny, Pere el Gran no està pas inactiu. Amb els seus consellers i els seus espies, prepara, pel gener de 1283, una operació militar per ocupar el port de Catona; Catona, a prop de Reggio a la Calàbria, és la residència del comte d’Alençon (germà del rei de França i nebot de Carles I), on han arribat reforços francesos. Pere el Gran prepara el pla, que es respectarà al peu de la lletra. Tot comença una nit; els almogàvers són transportats en silenci fins a Catona, en tres viatges de galeres, al cor mateix de les terres enemigues. Tenen com a objectiu prioritari la guarnició de tres-cents cavallers que constitueixen la guàrdia personal del comte d’Alençon. Es llença l'atac: el comte i els seus cavallers moren tots sota els cops dels almogàvers. En els altres combats, la victòria també és total. I, a més, s'aconsegueix el botí, que es porta fins a Sicília. Aquest 18 de gener de 1283 marca una nova victòria per a Pere el Gran. Pel mes de febrer, el sobirà català en persona visita la Calàbria, on va de ciutat en ciutat; és acollit com un alliberador. Fins i tot a Nàpols, on comença a considerar seriosament l'arribada del rei.

No obstant, el Papa, empès pel camp francès, es torna amenaçador; no té cap exèrcit, però el seu poder és immens. Havia excomunicat el rei el 9 de novembre de 1282; el 21 de mars de 1283 executa la seva amenaça i anuncia la seva sentència: el rei Pere II, com a rei excomunicat, no pot seguir regnant; la Corona de Catalunya-Aragó queda, a partir d'aquest moment, disponible, i serà atribuïda a qui vulgui conquerir-la. Qui se sentirà prou fort com per fer-ho?

En resum, pel Papa, Pere el Gran ja no és rei: ni de Sicília, ni de Catalunya-Aragó, ni de València.

Tot això, però, no evita pas que les tropes catalanes aconsegueixin una altra victòria a Salern, el 6 d'abril. Una altra bona nova per al rei: la seva esposa la reina Constança i els seus fills Jaume, Frederic i Violant, que s'havien quedat a Barcelona, es reuniran aviat amb ell a Sicília. Ja feia un cert temps que Pere el Gran havia demanat a Ramon Marquet i Berenguer Mayol que armessin diversos vaixells i galeres, que abandonessin Sicília, i que anessin a Barcelona per tal de portar la reina Constança i els seus fills. Només Alfons, el primogènit, l'hereu, es quedarà a Barcelona. Constança i els seus fills desembarquen sense problemes a Trapani, a mitjan abril de 1283. En efecte, sempre molt ocupat per l'afer de Sicília, Pere el Gran no passarà més de tres o quatre dies al costat de la seva esposa. Just el temps de convocar un parlament i coronar Constança com a reina de Sicília.

El temps passa. Pere només té un mes de temps, el mes de maig, per tornar a Barcelona, reunir cent cavallers i preparar el seu viatge a Bordeus per al desafiament. Ofereix el càrrec d'almirall dels exèrcits de terra i mar a Roger de Lloria: la carrera d'aquest militar serà brillantíssima!

Texts i fotografies: Joan Villanova

trapani

Trapani. És aquí que, el 30 d’agost de 1282, a la badia del port, desembarca Pere II, amb el seu exèrcit d’almogàvers. Al fons, la Torre de Colombòria, construïda sobre l’antiga torre. El 6 de maig, Pere el Gran abandona Tripani i torna a Barcelona pel repte.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal