cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

Joan Villanove

Quina és la situació política de Sicília aquest mes de juny de 1282

Estimat lector, la setmana passada vos vàrem deixar amb: «Quina és la situació política de Sicília aquest mes de juny de 1282?»

En efecte, el rei està perfectament al corrent dels afers sicilians, ja que Joan de Pròixida havia seguit la cronologia dels fets. Què ha passat, doncs, d'important? Els historiadors han cregut durant molt temps que el rei català havia provocat la revolta de la qual us parlaré. De fet, i actualment ho sabem del cert, fou una «revolució espontània» d’un poble sicilià exasperat pel despotisme dels francesos i dels representants de Carles I. L’incident, que en un principi sembla mínim, porta a les Vespres Sicilianes, durant les quals entre set i vuit mil francesos, bàsicament provençals, foren degollats pels sicilians, sense cap ajuda exterior.

Tot comença el 31 de març de 1282, dia de Pasqua de Resurrecció, a l'hora de les vespres, dos mesos abans de la partença de la flota de Pere II; flota, com ja deveu recordar, que surt de les costes catalanes a principis de juny. Davant l'església Sant Spirito, prop de Palerm, un francès, de nom Drouet, veu una bonica noia jove en braços del seu promès; s'hi acosta, la registra per comprovar que no dugui cap punyal, però descobreix el pit de la noia i, segons diu l'informe, li va «fer mal amb la mà». El promès s'indigna, la gent que passeja s'apropa, algú agafa l'espasa del mateix Drouet i el traspassa!

Aviat, els sicilians presents treuen els seus punyals i, al cap de poc, més de dos-cents francesos estan morts a terra. El crit de «mort als francesos!», mil vegades repetit, ressona davant l'església Sant Spirito, s'escampa pels suburbis i arriba a Palerm; els campanars anuncien la revolta. El motí és tan sobtat que els soldats francesos són morts amb tres mil dels seus: homes, dones, nens, cap francès no ha escapat a la insurrecció! Alguns dies més tard, la revolta arriba a Messina, on, quan es dóna l'alarma, quatre mil francesos perden la vida; seguidament, totes les ciutats de Sicília s'encenen amb aquest frenesí de llibertat! Aquest mes d'abril de 1282, l’illa «és alliberada de les injúries i l'opressió del francesos», tal com afirmen les plaques fixades a les parets.

Llavors, els elegits de Palerm es reuneixen i proclamen la república; s'adrecen al Papa Martí IV per demanar-li protecció; en lloc d'això, el Sant Pare els amenaça d'excomunicar els habitants de Palerm. Per la seva banda, Carles I, que viu a Nàpols, és el rei de Sicília; passat el primer moment d'estupefacció, reuneix un potent exèrcit que es llença sobre Messina; el setge comença el 26 de juliol. Pot semblar increïble, però la ciutat resisteix; les dones són les primeres a donar exemple, sota les ordres d’Alaimo de Lentini, cap de la resistència. Llavors, els elegits de les ciutats s'adonen que no podran resistir molt temps els atacs de Carles I, i demanen ajuda a la noblesa siciliana, que té la ciència de les armes; ja que, de moment, es limitava a observar els esdeveniments. És només ara, en el moment de la missió de Pere de Queralt, que els sicilians acudeixen al rei Pere II, que es troba a les costes de Tunis.

La història de la Mediterrània agafarà una nova orientació? Pot ser, ja que la decisió està presa. Pere II dóna l'ordre d'embarcar: direcció Sicília. Calen tres dies per distribuir el material, l'armament, els guarniments, els cavalls i els homes en els vaixells. El rei i el seu exèrcit desembarquen a Trapani el 30 d'agost. Quina rebuda tindran? Escoltem Ramon Muntaner.
«I així se n'anà a Palerm, i ben bé a quatre llegües li eixí tota la gent; i qui hagi vist gran alegria i gran festa bé podrà dir que aquella fou la més alegre i major que mai s'hagi feta. I aqui, amb grans processons i goig i alegria d'homes i de fembres i d'infants, reberen el dit senyor rei i l'emmenaren al palau imperial i després donaren bones posades a tots aquells qui amb ell eren. I així mateix, quan el senyor rei hi entrà per terra, hi vingué l'estol per mar. I, quan tots foren assegurats, els prohoms de Palerm trameteren missatgers per totes les ciutats, viles i castells, que vinguessin síndics de totes parts i que aportessin les claus i el poder, i de cadascun lloc, i que les claus del lloc en nom de senyoria lliuressin al senyor rei i li fessin jurament i homenatge, i el coronessin rei i senyor. I així es féu

No obstant, la visió dels almogàvers desembarcant dels vaixells catalans, mal vestits, cremats pel sol africà, secs, peluts i mal afaitats, amb espardenyes als peus, xarxes als cabells, fa minvar la confiança dels sicilians, reunits en gran nombre a Palerm per assistir a la desfilada. Però, tal com expliquen els cronistes Muntaner i Desclot, aviat es posarà a prova la invencibilitat de les tropes catalanes. El xoc entre les forces de la Corona catalana i les tropes franceses de Carles I és inevitable. Qui guanyarà?

2 almogavers

A partir de les descripcions i les pintures murals, Francesc Riart ha reconstruït la vestimenta dels almogàvers.

Mentre s'espera la prova definitiva, Pere és acollit per tots els notables de l’illa. El 2 de setembre de 1282, a Palerm, es posa la corona del rei de Sicília en mig de l’entusiasme general. És a partir d'aquest moment extraordinari que els Catalans donen al rei el nom de Pere el Gran.

I el nou rei de Sicília envia dos ambaixadors davant Carles I, que està assetjant Messina:

  • un català, Pere de Queralt,
  • i un aragonès, Rois Eiximén de Luna.

El seu missatge és curt: demanen a Carles que abandoni Sicília. «És possible?» deu pensar, sorprès, el rei Carles, que evidentment no ho accepta. I així comença la campanya d'alliberament.

Per ordre del rei, dos mil almogàvers arriben a Messina. Esperen al vespre i penetren secretament dins la ciutat per ajudar els assetjats. Després d'una nit de repòs, s'obren les portes i els almogàvers es llencen amb el seu entusiasme habitual contra l'exèrcit de Carles que, en qüestió de poques hores, sofreix una mortaldat espantosa i fuig; amb el seu impuls, els catalans corren cap al camp francès, i arriben a poques passes del mar; allà, els vaixells carregats de tropes s'allunyen precipitadament de la costa siciliana, cap a Reggio, a la Calàbria italiana. És el 26 de setembre. Després de la desfeta i la fugida dels cavallers i els soldats de Carles, els almogàvers saquegen la ciutat que acollia els francesos: tendes, armes, queviures, joies, monedes, etc. És a dir, els almogàvers, segons ens explica el cronista, «guanyen uns diners infinits». No fa ni un mes que Pere II ha desembarcat a Trapani, i Carles I i les seves tropes ja han hagut d'abandonar la terra siciliana i creuar l'estret per tornar-se a reunir a la Calàbria. Llavors, Carles I reorganitza les seves tropes i reuneix els seus vaixells.

S'anuncia una batalla naval gegantina per al 16 d'octubre de 1282. Per una banda , la flota immensa de Carles I amb quaranta-vuit galeres i altres vaixells procedents de Nàpols, Marsella, Pisa i Gènova. El rei Pere el Gran, psicòleg i fi estrateg, dóna les seves ordres: «Almirall, jo vull que al vostre lloc poseu en aquestes catorze galeres el noble En Pere de Queralt i et vostre vice-almirall En Cortada i que vagin darrera aquest estol i que escometin contra ells ; que són gent que fugen i tenen el coratge perdut del tot, i són de moltes nacions, i no estan mai sota una sola voluntat; sigueu, doncs, segurs que ells els venceran i que no sostindrà l’un amb l’altre.»

I el rei decideix enviar només catorze galeres catalanes davant els quaranta-vuit vaixells de Carles. Vist des del costat francès, la tàctica catalana és inesperada. Què passa, doncs? En lloc de témer la batalla, ja que són menys nombrosos, vet aquí que els centenars d'almogàvers llencen un clamor espaordidor sobre les aigües:

«Desperta Ferro! Desperta Ferro! Desperta!»

Espases, desperteu-vos! I es dirigeixen decididament cap a la immensa esquadra enemiga. Les prediccions de Pere el Gran es faran realitat. «Què us diré? Explica Ramon Muntaner. Que de la gent en mataren tanta que sens nombre fou; i capturaren més de sis mil persones vives; capturaren totes les quaranta-cinc galeres i llenys armats i barques. I no bastà això, que abans anaren a combatre Nicòtena i la prengueren, i hi mataren més de dos-cents homes a cavall, de francesos que allà eren vinguts de la host del rei Carles; que de Messina a Nicòtena no hi havia més de trenta milles. I, quan això hagueren fet, fou vespre, i es lliuraren al descans nocturn.»

Per als almogàvers i la corona reial, el benefici és immens. A més del botí agafat dels vaixells de Carles, hem d'afegir-hi tot el recollit a Nicotera, port abandonat pel camp francès; bàsicament uns cent vaixells de diversos tonatges, carregats de queviures, de material, d’armes. Aquesta flota es porta cap a Messina l'endemà pel matí. El rei és allà. S'acosta al mar i En Cortada salta a terra i li diu aquestes paraules, recollides per Muntaner :

«Senyor, heus aquí les vostres galeres que us amenen preses totes aquestes altres, i han pres Nicòtena, i l'han cremada i saquejada i han mort més de dos-cents cavallers francesos. I, quan et senyor rei oí això, baixà del cavall i posà els genolls en terra, i així mateix feren tots quants n'hi havia, i començaren a cantar Salve Regina; i agraïren i lloaren Déu per aquesta victòria».

Texts i fotografies: Joan Villanova

 sicilia cat

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal