cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

Joan Villanove

La conferència de Tolosa: una oportunitat que cal aprofitar!

Avui Joan Villanove nos conta la trobada de 3 reis i d'un príncep a Tolosa de Llenguadoc... i tornarem a Mallorca, anirem a Andorra.

Així doncs, ja sigui per Montpeller o per Sicília, cal que els sobirans es reuneixin i intentin trobar una solució. A finals de desembre de 1280, just després de Nadal, els quatre reis es reuneixen a Tolosa: Jaume II rei de Mallorca, Pere II rei de Catalunya-Aragó, Felip III rei de França i Carles I rei de Sicília. Coneixent el caràcter dels uns i els altres, com es desenvoluparà aquesta trobada? Pere surt de Barcelona i es troba amb Jaume a Perpinyà. Els dos germans s'acosten cap a Toulouse con a dos veritables gran senyors! El seu seguici és impressionant. Llegim la crònica.

«Els catalans arriben amb gran pompa, en nombre de cinc-cents cavallers, ricament muntats, coberts d'armadures noves i de vestits resplendents. Darrere seu hi vénen, sobre mules i ases, quatre-cents criats, que porten, els uns els equipatges, els altres les provisions de figues, de raïms, de dàtils, de magranes, que tant agraden als Francesos. Al final del seguici veiem com s'apropen els dos hereus del Conqueridor. El fill primogènit de Sant Lluís, que els ha precedit, surt a trobar-los i els acull de bon grat. Les alegries precedeixen les converses serioses: s'ofereixen banquets, s'organitzen jocs, es reparteixen regals entre els cavallers i els joglars, cavalls de luxe entre els barons, fruites i confits d'Espanya a tothom. Llavors, al cap d'uns dies, es comença a parlar dels afers».

De moment hi falta Carles I; el nou rei de Sicília recorda que són les seves tropes les que han matat Manfred, el sogre del rei català. Imagina que aquesta trobada cara a cara pot ser molt incòmoda. Prefereix enviar-hi el seu fill Carles, de vint-i-sis anys. Pere II el rep amb una gran fredor. El cronista Ramon Muntaner ens descriu els esforços fets pels altres reis per fer-lo somriure, però tot és en va.

Resumirem amb poques paraules aquesta conferència de Tolosa: deixant de banda el fet que els reis han parlat, el problema està en l'statu quo a Montpeller i el punt mort de la situació a Sicília.

Una acollida molt freda ...

Durant les conferències de Tolosa, Pere II no demostra cap entusiasme cap al príncep Carles, el fill de Carles I, rei de Nàpols i de Sicília. Escoltem Ramon Muntaner:
«Què us diré? A la dita vista vingueren tots tres, els reis i el princep Carles; i, si mai hi hagué gran alegria i gran satisfacció entre reis i senyors, fou entre els tres reis. Però per res el príncep no podia trobar bona cara ni consolació ninguna amb el dit senyor rei En Pere, ans estava amb ell molt brau i irat. Tant, que el rei de França i el rei de Mallorca demanaren un dia en la cambra el senyor rei d'Aragó i li digueren com podia ésser que ell no parlés amb el príncep, que prou sabia ell que Ii era ben parent carnal, perquè era fill de la seva cosina, filla del comte de Provença, i, d'altra part, tenia per muller la seva parenta carnal, filla del rei d’Hongria; així que molts Iligams hi havia. Però finalment amb ell res no pogueren acabar. El príncep convidà el rei de França, i el rei En Pere i el rei de Mallorca; però el rei Pere no ho volgué acceptar, de manera que el convit hagué de cessar. Però el rei de Mallorca li feia molta honor, i el príncep a ell, fins a l'extrem que, a la partença, se n’anà amb el rei de Mallorca, i jo els vaig veure entrar tots dos a Montpeller, on els fou feta una gran festa. I el rei de Mallorca el tingué allí vuit dies.»

Estimat lector, ja us deveu imaginar que comencen a veure's negres núvols a l'horitzó.

Texts i fotografies: Joan Villanova

blaso normaEscut dels Normands. Han perseguit els musulmans de Sicília.

blaso germanicEscut del llinatge suabi d’origen germànic. La Suàbia és una regió situada al nord de la Suïssa actual.

blaso casa anjouEscut de la Casa d’Anjou. Carles I, rei d’Anjou, comte de la Provença, serà també rei de Nàpols i de Sicília. La Casa de França s'introdueix a la Mediterrània (observeu la Flor de Lis).

mapa Mallorca

Mallorca: els noms dels pobles.

Des de 1230, els noms dels pobles que formen els quinze districtes són, abans que res, els noms de les parròquies. Aquest costum se segueix practicant amb Jaume II de Mallorca. Així, s'abandona el sistema musulmà i es passa a fer servir el model cristià. Actualment, alguns noms han perdut el seu sant. Així, Santa Maria de Endraig ara s'anomena Andraitx - Sant Joan de Calviano, Calvià - Santa Maria de Olereno, Alaró - Sant Pere de Petra, Petra - Sant Miquel de Campaneto, Campanet - Sant Llorenç de Selva, Selva - Vila de Incha, Inca - etc. Sí, però, quin és l'origen dels noms? Andraitx ve de l'àrab «indiraq», que significa fractura (en referència al paisatge turmentat del lloc); Alaró ve de l'àrab «al rum», que sorgeix a partir d'un nom llatí; Inca ve del berber i descriu un districte al peu de la muntanya.

De què se n'ha fet, de les mesquites de Palma?

La ciutat, que en els temps de l'època musulmana s’anomenava Medina Mayurka, comptava amb nombroses mesquites. Una vegada acabat el repartiment entre els vencedors, vet aquí el nombre de mesquites heretat per cadascun d'ells:

  • El rei: 9 mesquites
  • Nunó Sanç, senyor del Rosselló : 12
  • Gastó de Bearn : 1
  • El bisbe de Mallorca : 2
  • El comte d’Empúries : 1
  • El bisbe de Girona : 1

Així doncs, tenim un total de 26 mesquites només a la capital. N'hi hem d'afegir ben bé una dotzena a la resta de l'illa. Com és el costum de l'època, es «purificaran» tots aquests llocs de culte musulmà per poder-hi dir missa, i llavors s'enderrocaran per construir-hi una església.

La Vall d’Andorra

Els arxius del Principat d’Andorra conserven la «Carta de Fundació d’Andorra», una carta cedida per Carlemagne al seu fill Lluís el Pietós. No obstant, es pretén que aquesta carta és apòcrifa, és a dir, més tardana. No obstant, és molt probable, igual que en el cas de la Marca Hispànica, que Andorra estigués sota l'autoritat dels carolingis en el segle IX.

A poc a poc, Andorra esdevé una senyoria que dependrà del bisbe d’Urgell i del senyor veí, la família dels Caboet en el segle XI. Com a conseqüència d'un casament, el comte de Foix pretén regnar sobre les valls d’Andorra; aviat esclata una llarga sèrie de conflictes. Finalment, per tal de posar fi a aquestes guerres, s'arriba a un acord. Se signa a Lleida, el 8 de setembre de 1278. És el pariatge (la paritat del poder) rubricat entre Pere d’Urtx, bisbe d’Urgell, i Roger Bernat III, comte de Foix. És un acord entre el poder eclesiàstic i el poder civil al qual s'arriba sota la protecció del rei Pere II de Catalunya-Aragó. Després de l’assentiment del Papa Martí IV, obtingut l'any 1282, se signa un pariatge definitiu el dia 6 de desembre de 1288.

Actualment, amb l'antic comtat de Foix formant part de l'Estat Francès, el «protectorat andorrà» està repartit entre dos coprínceps: el bisbe d’Urgell i el president de la república francesa. No obstant, Andorra ha mantingut la seva plena autonomia en tots els dominis: legislatiu, judicial, polític, cultural, etc. Antigament conegut com a Consell de la Terra, que era lliurement elegit, el Consell General de les Valls continua dirigint el destí d'Andorra amb molt bon sentit pràctic. S'ha de reconèixer que al llarg de tots aquests segles, tot i el poder dels dos estats veïns, els polítics andorrans han demostrat una obstinada constància i una habilitat increïble per mantenir la seva independència.

andorra

«Això és Terra Andorrana - Benvinguts». Al creuar la frontera, els 9 milions de turistes senten immediatament que entren en un altre país: Andorra. Amb 470 Km² i 70.000 habitants, dels quals 14.000 són andorrans, Andorra té un idioma oficial: el català. La seva divisa: «Virtus Unita Fortior» (la unió fa la força). La fotografia mostra la Casa de la Vall, antiga seu del govern andorrà.

Andorra dansaires

Escultura que representa uns balladors (obra de Josep Viladomat, nascut l'any 1899).

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal