cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

Joan Villanove

Qui succeirà Jaume I?

Durant l'època medieval, els sobirans intenten «casar bé» els seus fills;

aquest sentiment no ha canviat massa: els pares projecten per als seus fills la carrera més avantatjosa possible.

Què farà Jaume I, pare de diversos fills?

L'any 1253 anuncia el repartiment de les seves terres. Dóna a Alfons, el primogènit, l’Aragó i València; a Pere, el seu segon fill, Catalunya, amb el Rosselló i la Cerdanya; a Jaume, el petit, les Illes Balears i la senyoria de Montpeller; el vell rei preveu la conquesta de Sardenya per ampliar el reialme de Mallorca, però no té temps de llançar la campanya militar.
L'any 1260, el primogènit Alfons mor. Cal establir un nou repartiment. Jaume I es mostra extremadament prudent. Escoltem-lo explicant-se el 21 d'agost de 1262 a València, davant les Corts Generals, formades per diputats vinguts de Catalunya, del Rosselló, de Cerdanya, d’Aragó, de les Balears i de València.

«Volent evitar que pugui néixer cap escàndol o cap discòrdia entre els nostres estimats fills l’infant Pere i l’infant Jaume, hereus dels nostres béns... hem treballat per establir, entre els nostres fills, la pau, l’afecte i la concòrdia perpetus, i hem arribat, amb el seu ple consentiment, al següent acord: si els infants ens sobreviuen, donem i lleguem a l’infant Pere tot el nostre regne d’Aragó i el nostre comtat de Barcelona, i tot el nostre regne de València...; i per altra banda, donem i lleguem a l’infant Jaume fill nostre... tot el nostre regne de Mallorca i de Menorca íntegrament, i tot el que puguem tenir en el futur a Eivissa; de la mateix manera... Montpeller amb tots els castells i totes les seves dependències, drets i senyories... i també el vescomtat de Carladès; tot el comtat del Rosselló, Cotlliure, tot el Conflent, el comtat de Cerdanya, el Vallespir amb tots els seus drets i senyories que hi tenim... amb la condició que la moneda de Barcelona que existeixi en aquest moment hi tindrà curs legal a perpetuïtat i que els Usos de Barcelona i els costums de Catalunya s'hi observaran a perpetuïtat.»

És així que el 21 d'agost de 1262, per aquest acord (aquest és el terme exacte utilitzat), Pere i Jaume es comprometen solemnement i públicament, en presència del rei i dels seus diputats, a respectar la decisió del seu pare. Ja haureu vist que és la moneda de Barcelona la que estarà en circulació en el regne de Mallorca (només les Balears tindran dret a crear la seva pròpia moneda); de la mateixa manera, també s'hi aplicaran els Usos de Barcelona. En cas de mort de l'un o de l'altre, i si no hi ha cap hereu masculí, el regne passarà el germà en vida.
Mentre esperen portar la corona reial, Pere i Jaume son nomenats procuradors (governadors, per dir-ho d'alguna manera) de les seves terres respectives; Pere té vint-i-dos anys i Jaume dinou. Si escoltem el cronista Ramon Muntaner, Jaume I ha donat aquestes responsabilitats als seus dos fills

«per tal que visquessin així com a senyors amb les reines llurs mullers, i, els infants i infantes llurs, i que les terres en fossin millor regides i governades i que ell en vida veiés i conegués el bon seny i el bon capteniment de cadascun. Puix que és cert que mai hom no pot conèixer bé cap home, de qualsevol condició que sigui, fins que hom li dóna poder».

Una vegada acabades les Corts celebrades a València, cada diputat torna cap a casa seva i escampa la bona nova. Per la seva banda, Pere i Jaume es començaran a familiaritzar amb la vida de sobirà. El rei acompanya els seus joves fills a Palma, a Montpeller i a Perpinyà; per tot arreu es pot veure una gran demostració d'alegria. A Palma descobreixen les obres de consolidació de les fortificacions i els treballs de construcció de la catedral, que ja comença a sortir de terra. El rei troba que la ciutat «ha crescut i està molt poblada». És tota aquesta felicitat el que Jaume I descriu en la seva Crònica.

Caràcter i comportament de Pere i Jaume.

Tradicionalment, les històries enfronten els dos germans Pere i Jaume; s'afirma que Pere és enèrgic, intrèpid, bel·licós, i que el seu germà té un caràcter calmat, pacífic, ponderat. Què hi ha de tot això? Dos fets ens permeten aproximar-nos a la personalitat de Jaume.
Vegem en primer lloc l'afer de la Provença. Quan el comte Carles d’Anjou, (germà de Lluís IX, rei de França) es casa amb l'hereva de la Provença, la reputació del nou sobirà el precedeix: se sap que és poc psicòleg, virulent i tossut. Ara bé, gràcies a algunes Cartes, els habitants de la Provença gaudeixen d'àmplies llibertats comunals. A poc a poc, el comte Carles va reduint aquests avantatges i les queixes del afectats començar a fer bufar un vent de descontentament. El poble provençal compta amb l'ajuda de la noblesa, principalment de Barral de Baus. Com a vescomte de Marsella, l'any 1251 es posa al capdavant de la revolta antifrancesa, i reuneix una resistència constituïda per Avinyó, Arles i Marsella. Deu anys més tard, és Hug de Baus qui es posa al capdavant de la revolta. La repressió és terrible. Els «patriotes» marsellesos reben alguns reforços dels montpellerins, molt orgullosos, ells també, de les seves llibertats comunals; es tracta d'una actitud sorprenent, ja que Montpeller forma part de la corona catalana. És en aquest moment que intervé el jove Jaume; pren una posició ferma. Acull, a la seva senyoria de Montpeller, els marsellesos fugitius perseguits per les tropes del comte Carles; demana a Carles, que es prepara per castigar Marsella, que deixi de banda el cèlebre port. Però quan Carles reclama els fugitius, el jove Jaume s'hi nega enèrgicament; fins i tot el mateix rei Jaume I adreça un missatge a Carles dient-li que es tracta d'una ingerència intolerable. Som a l'any 1262, algunes setmanes després que Jaume hagi estat nomenat procurador del seu futur regne de Mallorca.

Parlem ara de l'afer de Múrcia.

La regió de Múrcia ja havia passat a mans dels cristians l'any 1238. Però els musulmans del regne de Granada, que han rebut reforços, tornen a sentir-se forts. Cal aturar el seu avanç. L'any 1265, Jaume I es compromet a mantenir els exèrcits del rei de Castella, Alfons X, el seu gendre. Així comença la campanya de Múrcia. Jaume I està acompanyat dels seus dos hereus: Pere, de vint-i-cinc anys, i Jaume, de vint-i-dos. Jaume es presenta en armes, envoltat de nobles: Jausbert IV vescomte de Castellnou, Guillem Hug de Serrallonga, Guillem de Canet, Ramon d’Ur, seguits de vassalls, cavallers i homes a peu. Pere també està envoltat dels seus.

Una vegada arribats a Alacant, Jaume I convoca els homes més importants al peu de l'església de la ciutat i dóna instruccions precises sobre el pla d'atac. Llavors s'adreça als seus fills; les seves paraules són clares, plenes de conseqüències, paraules reproduïdes per Bernat Desclot en la seva Crònica:

«Fills, vosaltres sabets bé de quin lloc veniu e quin és vostre pare; comprometeu-vos avui en tal forma que tot el món diga qui sou i d’onveniu».

I afegeix que en cas contrari prometen davant Déu de desheretar-los de tot el que els han concedit.
De seguida els dos joves germans manifesten el seu entusiasme. Efectivament, en el cor de la batalla, la seva intrepidesa és remarcable. Una vegada acabada l’expedició de Múrcia, el Papa Climent IV els envia felicitacions; felicitacions que omplen de joia Jaume I, rei i pare. El vell rei que ha deixat les seves terres catalanes en bones mans.

En aquests dos fets es pot veure, doncs, com Jaume es comporta com un home de caràcter ferm i valent, preparat per a «defensar el seu territori».

El casament dels fills de Jaume I.

Ara, apreciat lector, parlem dels casaments dels fills de Jaume I el Conqueridor. Està molt clar que, per als reis, un casament es sobretot una inversió, i amb la distribució de fitxes estratègiques es busca afavorir el futur del Casal de Barcelona.
Les dues filles de Jaume I portaran la corona de reina. L'any 1246, a Valladolid, Violant es casa amb Alfons, el futur rei de Castella, Alfons X. L'any 1262, a Montferrand en Alvèrnia, Elisabet es casa amb Felip, el proper rei de França, Felip III l'Atrevit; el seu fill serà el futur rei de França, Felip IV el Bell; aquest casament ja havia estat pactat en el moment del tractat de Corbeil de 1258, on els dos reis Jaume I i Lluís IX (el rei de França) havien dibuixat la frontera entre les dues potències: Salses, Perellós, Talteüll, Vingrau, Millars, Estagell, Nefiac, Illa de Têt, Tarerac, Mosset, etc.
Ara us parlaré dels casaments de Pere i Jaume.

El 13 de juny de 1262, a Montpeller, Pere es casa amb Constança de Hohenstaufen; és la filla de Manfred, el rei de Sicília; el futur ens dirà si aquesta unió resulta beneficiosa per als catalans. Per al jove Jaume, el rei havia previst algunes pretendentes, però, cosa estranya en aquella època, és el jove Jaume qui escollirà ell mateix la seva esposa: Esclarmunda, la filla del comte de Foix; el comtat de Foix és considerat com un dels més rics del Llanguedoc. El casament té lloc el 12 d'octubre de 1275 a Perpinyà. Segons Muntaner, Esclarmunda és «de les pus sàvies dones, e de mellor vida, e de la pus honesta que anc fos».
Així, estimat lector, junts escriurem una nova pàgina de la història de Perpinyà, que ara s'ha convertit en una prestigiosa capital reial.

Text i fotografies: Joan Villanova

escrit 21j1276 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal