Història de Catalunya- Jaume I
Joan Villanove nos, vos ofereix el seu llibre "Conquesta de Mallorca'
El primer capítol és dedicat a Jaume I
Per als que coneixen la nostra història, Jaume I és el rei preferit dels Catalans. «Només cal pensar que durant el seu regnat ha conegut: quatre reis de França, cinc reis de Castella, cinc reis de Navarra ». La seva longevitat ha estat realment excepcional. Neix l'1 de febrer de 1208 a Montpeller, (que en aquella època formava part del domini reial), i abandona aquest món el 27 de juliol de 1276 a València, a l'edat de seixanta-vuit anys. Se'l descriu com a gran, bo i sensible. Educat i format pels templers, és alhora un militar consumat i un home d'una gran devoció.
Vegem, d'entrada, els territoris conquerits per Jaume I. Té el nom històric de Jaume I el Conqueridor, ja que és ell qui pren les regions que encara estaven sota el domini musulmà: les Balears i València.
- Les Illes Balears. Mallorca es conquereix a finals de l'any 1229, Eivissa l'any 1235 i Formentera el 1246; l'illa veïna de Menorca queda en mans dels musulmans, però està predestinada a entrar, un dia o un altre, a la Casa de Barcelona; mentrestant, el seu «governador», Abu Abd Allah Muhammad, és obligat a prestar jurament de fidelitat al rei català a partir de 1232. Mallorca va ser repoblada amb catalans, que es van aprofitar en gran manera de las Carta de les Franquícies atorgada per Jaume I; molts vénen del Rosselló, del Vallespir i de l’Empordà.
- El territori de València es conquereix l'any 1238. Vull recordar-vos que aquesta regió estava habitada pels musulmans des de feia cinc segles. Jaume I acorda, tal com ho diríem actualment, un «estatut particular» per a les terres valencianes; aquest nou territori català es converteix en un regne amb una constitució adaptada a les circumstàncies; aquesta constitució pren el nom de Furs (1261). En ella hi podem veure la gran devoció del rei, ja que en el preàmbul dels Furs hi poden llegir: «començament de saviesa si és la Temor de Déus e naturalment lo deven témer e amar».
L’illa de Mallorca i la regió de València eren considerades bastions musulmans, i aquestes conquestes tenen una gran repercussió en totes les corts reials europees. La Corona de Catalunya-Aragó ocupa ara una posició d'envergadura internacional. A partir d'aquest moment, des del punt de vista tant diplomàtic com econòmic, la notorietat dels Catalans és ineludible.
Passem ara al punt de vista polític. Jaume I bonifica els Costums. Tradicionalment, a Europa els sobirans estan aconsellats per nobles i eclesiàstics; quan es reuneix un Parlament, és a aquests a qui es convoca. Jaume I integra a partir d'aquest moment els burgesos (navegants, comerciants, artesans rics, banquers, notaris...) en el si del seu Consell Reial i en el Parlament, que serà convocat de manera regular: són les Corts. Es tracta realment d'una novetat.
Algunes altres accions. A tot això hi podem afegir que Jaume I funda el primer Consolat d'Ultramar a Alexandria, Egipte; el Cònsol és un representant dels interessos dels Catalans en aquest país. Fa redactar en català les lleis marítimes que formaran un codi, el Llibre del Consolat de Mar. Reglamenta les Institucions Municipals. Consolida la llengua catalana; vet aquí tres exemples dels molts que es podrien donar:
- escriu i dicta la seva biografia, la Crònica, titulada el Llibre dels Feits
- fa traduir la Bíblia al català
- els Furs de València, redactats en llatí, es tradueixen al català, etc.
L’educació dels seus fills. Als països catalans, l'hereu és el fill gran: se l'anomena primogènit. Del primer matrimoni de Jaume I en neix un fill, Alfons. Del seu segon matrimoni amb Violant d'Hongria en neixen diversos fills. Ens quedarem amb els dos nois, Pere (nascut l'any 1240) i Jaume (nascut l'any 1243) i parlarem de la seva formació. L’educació dels prínceps hereus es basa en tres pilars; d'entrada, una base religiosa que impregna tota la seva instrucció i educació; llavors, l'aprenentatge de les arts militars i del maneig de les armes; i per acabar, l’actualització dels coneixements científics i filosòfics. Tots dos aprenen molt ràpidament el «model» de l’època; allò que compta per a tots els homes és: la família, la terra, la lleialtat (al rei i a l'església); la població, segons el sistema aristocràtic, està formada per classes: eclesiàstics, nobles, burgesos, camperols, esclaus - presoners de guerra. Destacarem que el jove Jaume, que més endavant serà el futur rei de Mallorca, va passar diversos períodes d'alguns mesos a París a la cort de Lluís IX, el rei de França. Allà també hi coneix el jove Felip (que serà el futur Felip III l'Atrevit); tenen més o menys la mateixa edat. Vet aquí un camí per acostar Barcelona i París, les dues Cases que estaven en guerra des de feia una trentena d'anys. Jaume torna definitivament a terres catalanes l'any 1255, quan té dotze anys. Des de la seva tornada, l'educació de Jaume es basa en dues persones d'una vàlua excepcional: en un primer moment Ramon de Penyafort, i més endavant Ramon Llull.
Text i fotografies: Joan Villanova
Montpeller. Jaume I neix a Montpeller l'1 de febrer de 1208. La Torre d’Aragó recorda el naixement d'un dels reis més grans de l'Europa cristiana de l'Època Medieval.
València. Pintura a la capella del Consistori, d’autor anònim, que representa Jaume I. Aquest quadre correspon a la descripció feta pel cronista Bernat Desclot. Aquest text fou escrit quan el rei tenia vint-i-dos anys; ortografia de l'època)
«Aquest rei En Jacme d’Aragó fo lo pus bell hom del món; que ell era major que altre hom un palm, e era molt bé format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara, e vermella, e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents, belles e blanques que semblaven perles, e ulls vairs, e bells cabells rossos, semblants de fil d’aur, e grans espatlles, e llong cors e delgat, e els braces grossos e ben feits, e belles mans, e longs dits, e les cuixes grosses, e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint cauçants.»
Montsó. Orfe de pare i mare als cinc anys, el jove Jaume és educat i format en aquest poderós castell. Educació poc literària, i més aviat religiosa i militar per part de Guillem de Mont-rodon, mestre dels Templers.
A partir de les pintures murals i les figures ajaçades, Francesc Riart aconsegueix reproduir amb fidelitat i minuciositat, fins al més mínim detall, el vestit de batalla de Jaume I, acompanyat d’un dels seus soldats. Així doncs, no es tracta pas d'un dibuix de ficció.
El sopar de Tarragona, a casa de Pere Martell, el 17 de novembre de 1228. Miniatura de la crònica del rei Jaume I. És aquí que el jove rei, amb els seus vint anys, decideix anar cap a la conquesta de l’illa de Mallorca. Està envoltat de mercaders de la ciutat i de Nunó Sanç; Nunó és el senyor del Rosselló, i té rang de comte; fins a la seva mort, l'any 1242, fou un fidel i poderós aliat del rei; per a la conquesta, es compromet a aportar cent cavallers amb els seus escuders i nombrosos vaixells de transport.
Pel desembre de 1229 es produeix el setge de Palma de Mallorca. Podem veure Jaume I dins la seva tenda, donant les últimes ordres i consells als seus capitans abans de l'assalt. Observeu el bisbe de Barcelona, amb una creu sobre el casc.
Comentaris (0)