No sem més que paraules (l'arbre de les llengües)
Una cantata de Francesc Bitlloch, cantada per la Coral Solstici per als amics d'Aire Nou de Bao a Pesillà Identi’CAT 2022
Una presentació, 3 parts i una conclusió... al Centre Cutural de Pesillà dimecres 25 de maig
- Primera A: Les paraules (els poetes canten la paraula)
- Segona B: Les paraules prohibides (la poesia contra el silenci)
- Tercera C: L' Arbre de llengües (patrimoni de la humanitat)
- Conclusió: Havanera del 2 d'abril
A: ELS POETES CANTEN LA PARAULA
"No sols la riquesa de pensament d'una persona, sinó també la seva complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domina i dels seus recursos sintàcticselel. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua." Joan Fuster
1.// "Nosaltres,// ben mirat,/ no som més que paraules” (M M i Pol)
2. //"Ens nodrim de les paraules // i, algunes vegades,/ habitem en elles" (M.M. i Pol)
3. //“Fer néixer / les coses / dient-les,// vet aquí / el miracle" (Josep Palau i Fabra)
4. //"Som // les paraules més humils / que ens diem cada dia:// sí, / ja vinc,/ espera'm, / espera'm allà" (Màrius Sampere)
5. //"A voltes, // una tarda qualsevol,// la tendresa / s'instal·la a les paraules" (M.M.i Pol)
6.// "Les paraules/ se m' entortolliguen a les mans" (Montserrat Abelló)
7.//"Plantar paraules, // regar-les amb paraules,// collir-les amb els dits / de pell més tendra" (Francesc Garriga)
8. “El clar camí, el pregon idioma, un alfabet / fosforescent de pedres” (Vicent AndrésEstellés)
"Estimo les lletres
que formen els mots
i els llavis que els diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent" (Joana Raspall)
B. PARAULES PROHIBIDES (la poesia contra el silenci)
"Poeta: fes resplendir en la nit les paraules que ens calen per atacar i ferir, per rompre i traspassar perquè el meu poble, alçat, de nou torni al camí." (Salvador Espriu)
- "D'infant em van voler arrencar la llengua
que l'àvia em parlava/
quan tornàvem del camp
al final de la tarda" (Joan Margarit)
TOTS:
"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa, de cada cosa"
"Salvàrem els mots de la nostra llengua,
el meu poble i jo, el meu poble i jo” (Salvador Espriu) - “I els diré: Ei, companys!
ha arribat l'hora, ha arribat l’hora!
esmoleu-vos les dents
a trenc de còdol, a trenc de còdol
perquè petin els mots altra vegada,
altra vegada com petaven abans
del gran silenci, del gran silenci” (Miquel Martí i Pol)
TOTS:
"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa, de cada cosa"
"Salvàrem els mots de la nostra llengua,
el meu poble i jo, el meu poble i jo” (S.E.) - "I ensenyarem als fills/
el com i el perquè de cada cosa
i els baixarem /al carrer sense temor
i jugaran / a construir pobles./
I tocaran la terra i la faran / seva i de tots;
i escriuran amb nous mots noves lleis, història i vida" (Joaquim Horta)
TOTS:
"Però hem viscut per salvar-vos els mots...
"Aquest món nostre, la nostra experiència única que s'expressa en forma de paraula, no ens pot fer oblidar que aquesta paraula ens ha estat donada;
l'hem rebuda d'una llengua...
per tot un poble, per tota una història que ens l'ha lliurada" Modest Prats
"En l'idioma hi ha l'arbre genealògic d'una nació" Samuel Johnson
- //// És l'aibre més alt / magnífic i divers,
/ és l'aibre de les llengües del món.
//// Li queden 6000 branques, 6000 llengües en perill
/ és l'aibre de les llengües del món.
//// Alguns estan tallant la nostra branca
/ és l'aibre de les llengües del món. les fulles, la saba, els ocells són patrimoni
/ de la humanitat, / de la humanitat.. - “Jo vaig entrar dins l’arbre com un ocell dins del fullam
i vaig sentir la força dels seus brancs
a dins dels braços i en el cos,
i vaig sentir la saba barrejant-se amb la sang.
Tenia la vida en el niu calent de mes mans;
la vida tenia la cara del poble, i del seu combat”. (Jordi Pere Cerdà) - Quan s'arrenca una branca de l’aibre,
de la humanitat (bis)
el silenci es fa l’amo dels mots,
els té tots lligats:
els crits d'alegria,
els gemecs de dolor
i els cants d'esperança de la humanitat.
En els mots hi viu la saviesa,
de la humanitat, (bis)
son la barca, la vela
i el vent de la llibertat (bis)
les fulles i els mots son l'aibre de tots
l'aibre de les llengües de la humanitat (ter)
Conclusió: Havanera del 2 d'Abril
"L'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la France" Lluís XIV edicte de prohibició del català, el 2 d'abril del1700
"Parla-me, diguis-me coses amb aqueixa llengua rosa " (Giné) amb aqueixa llengua nostra que nos volen ofegar
Cada mot és una història cada cosa té el seu nom els mots són una memòria i la llengua és de tothom
- Un diccionari / és la memòria
de com la gent ha anat fent els mots
i de com la llengua ens ha fet a tots
Parla-me... - Cada paraula / més pensament,
més sentiment, més precisió,
més expressió, més emoció!
Parla-me... - Aqueixa llengua / és patrimoni
com la cargolada, com bullinada
el Palau dels Reis i el Canigó
Parla-me... - El 2 d'abril / la van prohibir
Va ser un rei qui la va prohibir
Però la Republíca el va seguir
Comentaris (0)