Tard o d’hora havia d’acabar passant
El diputat del PSC al Parlament de Catalunya Ferran Pedret té intenció de preguntar al govern de la Generalitat sobre el finançament públic que rep l’Institut Nova Història (INH),
una entitat impulsada per Jordi Bilbeny que, des del 2015, celebra anualment una universitat d’estiu a Montblanc (Conca de Barberà). Fins ací, cap problema perquè ens trobaríem, només, amb una anodina actuació parlamentària; ara bé, en podem estar segurs, el president Quim Torra es trobarà en una situació bastant incòmoda per la molt senzilla raó que les teories de Bilbeny i els seus acòlits no són pas res més que un recital de ximpleries sense cap ni peus, i, doncs, subvencionar l’INH és igual com subvencionar els que van a Montserrat a veure-hi ovnis o els que sostenen que la Terra és plana o que l’or es rovella. A Montblanc, els seguidors i col·laboradors de Bilbeny no hi han convidat mai Erich von Däniken, tot i que, amb les seves teories que els monuments precolombins de l’Amèrica del Sud van construir-los els extraterrestres, encaixaria perfectament en el tarannà de l’INH.
Crec que va ser per l’estiu de 1997 —ara fa ja una colla d’anys, doncs— que vaig sentir parlar per primera vegada en la meva vida de Jordi Bilbeny, autor aleshores d’un breu llibre, publicat per una petita editorial d’Arenys de Mar (Maresme) —el seu poble—, on pretenia demostrar no sols que Colón era català sinó que, a més, l’expedició de les tres caravel·les no havia sortit pas de Palos de la Frontera, localitat situada actualment a la província de Huelva, sinó de Pals (Baix Empordà). A hores d’ara, dues dècades després, doncs, és inconcebible que entre la gent que segueix l’actualitat cultural de Catalunya pugui haver-hi algú a qui el nom de Jordi Bilbeny de debò no li digui res; a part que, en repetides ocasions, diferents mitjans l’hagin entrevistat, per TV3 i pel Canal 33 s’han emès reportatges difonent les seves teories i, sobretot, el 27 de març del 2006, un dels seus llibres —Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, publicat ni més ni menys que per l’editorial Proa— va presentar-lo al Museu d’Història de Catalunya ni més ni menys que el seu director Jaume Sobrequés i Callicó, un honor, doncs, que no està pas a l’abast del primer que passa. Certament, la pregunta del diputat Pedret, la podem considerar motivada per la intenció del PSC de deixar en evidència els partits sobiranistes que formen el govern i, així, intentar desacreditar l’independentisme, però, de totes formes, un dia o un altre havia d’acabar passant que algú assenyalés una cosa que es veia d’una hora lluny per més que molts no volguessin adonar-se’n: l’emperador surt a passejar pel carrer però no pas lluint un elegant i magnífic vestit sinó tot nu, o, dit d’una altra manera, s’ha reconegut a Jordi Bilbeny una solvència científica i un prestigi intel·lectual que no es mereix de cap manera, exactament igual com si s’hagués decidit concedir a Jimmy Jump la Creu de Sant Jordi; les teories de Bilbeny sobre Colón i Amèrica són ridícules i absurdes perquè estan en flagrant contradicció amb els documents històrics i, d'altra banda, a la web de l’INH s’hi poden trobar bestieses com ara que El Quijote va escriure’l en català un autor valencià anomenat Miquel Sirvent o també que El Lazarillo de Tormes és una traducció d’una novel·la catalana titulada Llàtzer de Tormos o que eren catalans Marco Polo, Santa Teresa de Jesús, Hernán Cortés, Leonardo da Vinci, etc, etc. Segons el diccionari de Pompeu Fabra, quan s’usa en sentit figurat, la paraula “patum” significa “persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc que no pas pels seus mèrits reals i presents”; doncs bé, aquesta definició podem considerar-la una fidel i exacta descripció de Jordi Bilbeny. Per tant, l’escàndol que es pugui generar arran de les subvencions del govern català a l’INH serà, simplement, la conseqüència, lògica i inevitable, d’haver-se passat vint anys engreixant un monstre.
Segons sembla, la continuïtat de la pretesa universitat d’estiu que l’INH organitza a Montblanc està en perill perquè una entitat local —l’Ateneu Popular Empelt— ha denunciat que, en els seus actes, es va donar la paraula a una persona vinculada amb un partit racista i xenòfob de Ripoll; tant de bo, aquesta sigui la fi d’una cosa que, en realitat, no hauria hagut de començar mai. I ara preguntem-nos què ha fallat perquè una cosa com l’INH hagi pogut arribar a rebre subvencions de l’administració pública.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)