cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Tornem-hi amb l’Exhumació

Ja ho sé que corro el risc de fer-me repetitiu perquè ja n’he parlat abans, però es tracta d’una història més interminable encara que la de Michael Ende que ja és dir.

Ara resulta que, segons el criteri no pas d’un grupuscle feixista o d’un partit d’extrema dreta sinó del Tribunal Suprem d’Espanya, cal aturar l’exhumació de les restes de Franco perquè, en cas contrari, es perjudicaria no sols la família del dictador, que va ser qui va recórrer judicialment la decisió del govern de Pedro Sánchez de treure Franco del Valle de los Caídos, sinó també els interessos públics encarnats en l’estat i les seves institucions atesa la significació històrica de Franco, cap de l’Estat des de l’1 d’octubre de 1936 fins el 20 de novembre de 1975, i encara perquè es va morir. El Mariscal Pétain, heroi en la I Guerra Mundial, va ser cap d’estat entre 1940 i 1944, però per haver instaurat un règim autoritari que col·laborà amb els crims del III Reich va ser jutjat i condemnat i, per això, quan va morir, no se li va fer cap enterro oficial sinó que va ser inhumat a l’illa de Yeu, i ni tan sols s’ha acceptat traslladar-ne les restes al cementiri nacional de Douaumont on s’honra la memòria dels soldats caiguts en la batalla de Verdun, en la qual Pétain va tenir-hi un paper destacat. A més, el 10 de juliol de 1940, Pétain va adquirir els seus plens poders mitjançant una llei constitucional aprovada per l’Assemblea Nacional i el Senat, mentre que l’1 d’octubre de 1936, Franco, el proclamà cap de l’estat una reunió de militars rebels contra el govern espanyol i, a sobre, aleshores ja hi havia un cap de l’estat: el president de la República Espanyola, Manuel Azaña; a part d’això, no sé pas imaginar-me la República Federal Alemanya demanant a l’URSS el retorn de les restes de Hitler, canceller del Reich des de 1933 fins 1945, per fer-hi un funeral d’estat i mantenir-ne la memòria. D’altra banda, el respecte pels drets i interessos de la família de Franco més aviat fa riure sabent que, a tot arreu d’Espanya, encara es poden trobar foses comunes amb restes de persones assassinades pels franquistes o que al Valle de los Caídos mateix hi ha restes de presoners republicans que hi van ser dutes sense consentiment dels seus familiars. Evidentment, l’arrel del mal és que a Espanya, el franquisme no s’ha condemnat mai, sinó que, simplement, després de la mort de Franco, es va considerar que calia fer un canvi de sistema polític, un procés de transició democràtica on hi van jugar un paper clau els antics franquistes, que ve a ser com si a França, el pas de l’État Français a la IV República hagués sorgit d’un pacte entre la Resistència i els pétainistes els quals haguessin aconseguit imposar la condició de no condemnar mai de cap manera el Règim de Vichy; per tant, el Mariscal Pétain va ser un cap d’estat de França exactament igual com Albert Lebrun o Charles de Gaulle.

Considero una aberració la sola existència del Valle de los Caídos perquè això és com si a Alemanya Hitler estigués enterrat en un gran mausoleu que n’exaltés el record; ara bé, no estava tampoc gaire il·lusionat amb l’exhumació impulsada per Pedro Sánchez, que, d’altra banda, ja veurem si es durà a terme algun dia abans de la Setmana dels Tres Dijous. Vist com estan les coses, el trasllat de les restes de Franco al cementiri de Mingorrubio, el lloc que hi té destinat el govern espanyol, on, a més, hi descansen també destacats jerarques del règim, seria, amb tota seguretat, una repetició dels cerimonials de l’enterro del caudillo que es van fer des del 20 al 22 de novembre de 1975, perquè, és clar, Franco va ser cap de l’estat, i això esborra tant l’origen il·legítim del seu poder com els crims que va cometre; a més, segur que als feixistes que van a retre homenatge a la memòria del dictador, Mingorrubio els queda molt més a prop i més cèntric que el Valle de los Caídos. A Alemanya, van desmuntar la tomba de Rudolf Hess i van llençar-ne les restes al mar en veure que s’estava convertint en un lloc de peregrinació dels neonazis, però, és clar, aquesta és una història que ací no ve pas a tomb.

 Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal