García-Page i Tiananmen
En una entrevista publicada al diari El Mundo el passat diumenge dia 2, Emiliano García-Page (PSOE), guanyador de les darreres eleccions autonòmiques de Castella-La Manxa amb majoria absoluta, avisa els independentistes que si no se sotmeten als dictats de Pedro Sánchez, aquest serà el governant espanyol més implacable amb ells que hi hagi hagut mai;
a més, la legislatura espanyola iniciada amb les eleccions generals del 28-A ha de servir perquè els independentistes perdin del tot l’esperança de realitzar el seu projecte polític; per això, la solució al conflicte català és, necessàriament, la del retorn a l’autonomisme ja que l’aposta independentista ha estat una ficada de peus a la galleda, perquè, no ho diu pas però ho hem d’entendre, sempre que s’intenti arribar a fer efectiva la República Catalana, ens trobarem amb una garrotada repressiva espanyola com la de novembre del 2017. Òbviament, aquesta és la mateixa mena de missatge que transmeten els governants xinesos als seus ciutadans —o, potser, més aviat, súbdits— advertint-los, implícitament com és natural, que si surten al carrer a manifestar-se demanant llibertat i democràcia, ells trauran l’exèrcit al carrer a fer una matança tal com ho van fer el 4 de juny de 1989 —enguany se’n compleix el trentè aniversari, doncs— a Pequín, a la Plaça de Tiananmen, i problema resolt.
Vet ací, doncs, les raons per les quals els catalans hem de creure en l’Espanya de les autonomies, i els xinesos en el règim de la República Popular Xinesa. I és que, realment, no sembla haver-n’hi d’altres; si el govern xinès promet als seus súbdits un creixement econòmic que els permeti gaudir dels beneficis de la societat de consum, resulta que això mateix ho tenen també als EUA només que sense haver de patir l’opressió d’una dictadura totalitària, i si ens sembla que Catalunya funcionaria millor sent un estat independent, hi hem de renunciar per por que Espanya ens estomaqui, de valent i amb ganes, per no haver fet bondat. García-Page no proposa cap reforma en profunditat de l’actual marc jurídic espanyol per mirar de fer-lo atractiu als catalans sinó que es limita a aconsellar als espanyols no fer anticatalanisme, és a dir, no usar el llenguatge radical, primitiu i desbocat de C’s, el PP i Vox; d’ací, que no demani la clausura immediata de TV3 ni l’aplicació de l’article 155 o l’empresonament de l’actual govern de la Generalitat. Pedro Sánchez ofereix diàleg però sempre dins del sagrat marc constitucional, és a dir, de referèndum legal d’autodeterminació, ni parlar-ne; Rajoy feia igual fins que, en resposta al referèndum de l’1 d’octubre va engegar el procés repressiu, i les opinions de García-Page ens orienten sobre on pot arribar Pedro Sánchez si li sembla que la situació se li escapa de les mans.
Segons García-Page, les il·lusions i les esperances que els independentistes donen sobre les possibilitats d’assolir la República Catalana són una enredada i, per això, les hem d’abandonar igual com, a la Divina Comèdia, ho han de fer els que entren a l’Infern. Tanmateix, ens en queda una: si centenars de milers de manifestants portessin setmanes ocupant la plaça Catalunya i els carrers adjacents demanant la independència, per més que a tot arreu d’Espanya cridessin, fins a esgargamellar-se, a por ellos, el govern espanyol no podria enviar l’exèrcit a Barcelona a fer-hi un Tiananmen, perquè la Xina pot permetre’s ignorar olímpicament les condemnes de la comunitat internacional, mentre que Espanya no podria resistir les reprovacions de la Unió Europea la qual, malgrat que no simpatitzi amb els independentistes catalans, amb el fracàs de les euroordres espanyoles contra el president Carles Puigdemont ,ha demostrat que no està pas disposada a acceptar tots els excessos repressius de Madrid. Que en prenguin nota, doncs, els responsables de la farsa judicial del Tribunal Suprem.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)