cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Francesc Bitlloch

El nin, el mestre i el gall francès

Vaig heredar del meu oncle, dos volums de faules de La Fontaine, «traduïdes i adaptades al català per Mossèn Esteve Casaponce, capellà de Ceret» un conegut escriptor i eclesiàstic d’aquí.

El llibre, editat a Montalba (impremta cooperativa obrera) l’any 1930, porta una nota a la portada, que diu : «Se ven a ca l’autor, à Céret (Pyrnées Orientales». El meu exemplar porta la signatura manuscrita de l’autor amb tinta de color lila.

En aquesta adaptació molt lliure de Casaponce, els personatges de les faules esdevenen gent del Vallespir o de la Cerdanya… I fa, per exemple, que el mestre d’ escola sigui francès i que el nin li parli en català. De fet, l’adaptador se cenyeix força al text de La Fontaine, però amb la mateixa llibertat que utilitzava La Fontaine amb unes faules que de fet adaptava d’Isop o d’altres…

«Un llibre és un hostal desconegut» diu Pau Berga a la introducció. I aquest és ple de sorpreses divertides com aqueixa :

Un nin està jugant a prop d’ un riu i cau a l’aigua. Com pot,

« s’agafa a un aibre providencial…
i a poc a poc s’enfonsava
quan Déu va volguer que passés
un mestre d’escola francès.

El nin cridà : ‘Socors! Ajuda!
Girant-se el mestre el va renyar
amb veu solemne i sorruda
perquè cridava en català

Després d’haver parlat mitja hora
el franximan se va callar
i prenguent el nin per la mà
el va tirar a la vora.

Haguera estat molt més senzill,
si tant li gratava la llengua,
de treure el nin del perill
i després d’engegar sa arenga »

He corregit l’ortografia, Casaponce no era fabrià… Explica al pròleg, que era massa vell per aquestes modes… També diu que escriu «pels que no tenen vergonya de ser catalans»

Quina lucidesa la de Casponce ! Sem a l’any 30… Se tracta d’ una al·legoria ben nostrada, que ens recordarà a tots «els mestres educats» del plorat Giner. Però escolteu i mediteu ara, la moral de La Fontaine-Casaponce :

«Xerraire, censor i pedant
gent de paraula
tan inepta com abundant,
són blasmats en aquesta faula.

Si s’encerten a ser gavatxs
res no els detura:
Donen com la font de nou raigs,
sens mirament i sens mesura»

Pels qui no són d’aquí, una nota explica que aqueixa font és a Ceret, (al mig de la plaça dels nou raigs!) amb un lleó assegut, de marbre blanc, i amb rastres d’una inscripció que els ceretencs hi varen gravar, per burla, quan el Rosselló va passar a ser francès. La inscripció diu :

«LEO FACTUS EST GALLUS » El lleó s’ha fet gall? o gal?

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal